Francesc Núñez, alarma aèria

"Estava resignat i, si em moria, em moria"

30/ 4/ 1999

 
Francesc Núñez anava en el vol del pànic de British Airways

El vol de British Airways en que es va anunciar la imminent caiguda de l'avió sobre els mars gelats de Groenlàndia i del que n'ha parlat tota la premsa internacional, duia un passatger sabadellenc.

L'enginyer electrònic especialitzat en equipament mèdic nuclear de Siemens, Francesc Núñez Bassach, 40, tornava de San Francisco.


"Jo savia que si queiem a l´aigua moririem tots congelats en pocs minuts"

 

--Què va passar?

--Quan ja feia unes cinc hores que haviem sortit de San Francisco i es va acavar la pel.lícula Tienes un e-mail, de cop i volta se sent pels altaveus un missatge en anglès.

--Què deia?

--Exactament deia: &laqno;Això no és un simulacre. Això és una emergència real. Tenim problemes tècnics i ens veiem obligats a 'aterrar' a l'aigua. Poseu-vos l'armilla salvavides, no l'infleu i espereu noves instruccions».

--Si que el recorda bé.

--És que era una cinta gravada i la van repetir desenes de vegades. Jo primer pensava que no ho entenia bé, però quan vaig veure que l'holandès del costat es posava el 'xaleco', ja no vaig tenir cap dubte.

--Se'l va posar?

--Vaig posar la mà sota el seient per agafar-lo, és clar. Però no el trobava i em vaig posar nerviós perque em va semblar que no hi era. Al final el vaig trobar.

--Com va reaccionar la gent?

--En un primer moment ningú no es va espantar. Home, suposo que tothom estava acoll..., però ningú es va posar histèric.

--Tothom va obeir?

--Sí, tothom desprecintava l'armilla i se l'anava posant.

--Vostè també?

--No. Jo no. En un primer moment vaig pensar que allò era una tonteria. Si anessim a Mallorca potser encara ens salvariem. Però jo acavava de veure els icebergs de Groenlàndia per la finestra i savia que, si queiem a l'aigua, ens moririem tots congelats en pocs minuts.

--Vol dir que es va acomiadar de la vida?

--No tant com això. Però la veritat és que no me'l vaig arribar a posar.

--Què feia la tripulació?

--Totes les hostesses van correr cap a la cabina i jo vaig pensar mira, a aquestes segur que els donen un paracaigudes (riu).

--Quant temps va durar tot plegat?

--A mí només em van semblar cinc minuts, però La Vanguardia, El Periódico i altres diaris diuen quinze minuts.

--Com es va acavar?

--Quan es va sentir la veu del comandant dient que havia sigut una falsa alarma, que el vol anava la mar de bé i que ignoressim el missatge anterior.

--La gent el va creure?

--No. Ell ho repetia, demanava disculpes, però ningú es treia les armilles. És clar, no pots posar a la gent a 100 per hora i després voler-los tranquilitzar en cinc minuts.

--Com va reaccionar la gent a aquest segon missatge?

--Amb mosqueig. Llavors sí que hi van haver crits. La gent va explotar amb exigències i preguntaven a les hostesses què havia passat i a quin missatge havien de creure.

--Atacs de nervis?

--Sí, en alguns passatgers. I va passar allò de les pel.lícules: van demanar un metge, en va apareixer un i se'n va cuidar. Però molts passatgers no es van treure el 'xaleco' fins a Heathrow.

--De veritat no va tenir por?

--Estava ressignat. Crec en el destí i si em moria em moria.

--És cert que la cinta es va disparar perque un passatger &laqno;gamberro» va apretar un botó?

--Jo això no m'ho crec. M'haurien d'explicar molt bé on està aquest botó. El que passa és a Estats Units et posen una demanda per qualsevol cosa i jo crec que British Airways ha dit això per evitar denúncies.

--Tan greu és el problema?

--McDonalds acava de pagar 5 milions de dòlars a una senyora perque li va caure un cafè massa calent i li va cremar les cames. Els americans són molt així

--L'incident, però, és més típic de l'espanyola Ibèria.

--No. Jo viatjo molt per aquests països que es diuen civilitzats i veig que &laqno;en todas partes cuecen habas»

--Era l'únic espanyol?

--No. A l'arribar al Prat un altre passatger de Barcelona em va reconèixer i em va demanar el telèfon perque els hi confirmés la història als seus amics si no se la creien.

--Ha aprés alguna cosa de la conducta humana?

--Que només obeïm quan tenim por.

--Els dictadors fa temps que ho saben.