Mariona Masferrer, ex-emancipada

"Vull reivindicar el paper de la mestressa de casa"

28/ 4/ 1999

 

Deixar la feina i tornar a la llar per fer de mestressa de casa ha estat, per a la psicoanalista de Sant Cugat del Vallès, Mariona Masferrer Ordis, 46, una experiència, com a mínim, suggestiva.

Tan engrescadora que l'ha animat a escriure i publicar la novela El fil d´Ariadna (Deriva Editorial).


"He descobert que Freud pot ser compatible amb el sofregit i Lacan amb les hortènsies"

 

--Després de treballar 18 anys ho va deixar corre tot?

--El meu marit treballava cada cop més a Madrid i això ens obligava o a treslladar-nos tots a Madrid o a tancar jo el despatx.

--Com es va decidir?

--Fa quatre anys, quan em vaig adonar que em venia molt de gust deixar la feina i tornar a casa. Havia criat tres fills sense deixar de treballar i volia provar-ho.

--No li agradava la feina?

--Sí, m'encantava i m'anava molt bé. Però en aquest moment m'ho podia permetre. Em vaig acomiadar tranquilament de tots els meus pacients i els meus col.legues i vaig tancar el despatx de Barcelona.

--Ja tenia la idea d'escriure?

--Sí, però més aviat cassos clínics. Volia redactar assajos o exposicions orals que jo havia fet a congressos.

--Pero no.

--No. Tot aquest material ni el vaig tocar. Em vaig posar directament a escriure una novela com si ho hagués fet tota la vida, com si me l'anés dictant algú. Em sembla que la tenia al cap tota sencera.

--Amb quina disciplina?

--Primer a estones lliures, per passar el rato. Però després em vaig adonar que m'agradava massa i em vaig espantar. L'escriptura guanyava terreny a totes les altres activitats.

--Valia la pena?

--Era la meva por. Per això vaig portar les primeres planes a un assessor professional que les va llegir i em va animar molt a seguir endavant.

--És una novela amb cap i peus?

--Sí, sí. Amb tots els ets i uts. Es nota la meva professió i que m'importa la conducta humana. Però és tota una novela que, diuen, enganxa molt.

--També diuen que és un alegat a favor de la mestressa de casa.

--Una mica sí. Jo vull reivindicar el paper de la mestressa de casa. Crec que és una peça clau en una família.

--Pesa la cultura heredada?

--Sí. Per molt emancipades que siguem les dones, encara no cedim terreny a la nostra parella o fills i ens volem fer càrrec de tot.

--Només cediu a l'àvia cangur?

--Una àvia ben disposada sempre és un tresor, però si ho pots evitar, millor. Els favors que no es paguen amb diners, a la llarga, són molt més cars.

--La cuina, els llits i els nens són parceles de poder?

--Sí. L'educació dels fills és importantíssima i està en mans de la dona.

--Les feministes l'acusen de reaccionària?

--Per ara no. Però és que la mestressa de casa de la novela és moderna, amb inquietuds.

--Ha optat per la casa perque ja s'havia realitzat en la feina?

--Sí. Potser si no hagués passat abans per l'experiència laboral, ara tindria el cuquet de treballar.

--Què diuen els seus fills?

--Que ara mengen millor. Ho diuen tots tres (riu).

--S'ha reconciliat amb la cuina?

-- La cuina és una esclavitud de la que no te n'escapes mai, ni dissabtes ni diumenges. Però si acceptes això, pot ser un plaer. He descobert que Freud pot ser compatible amb el sogfregit i Lacan amb les hortènsies.

--Explíquim'ho.

--La psicoanàlisi fa descubrir a la persona el seu desig inconscient i fer-lo factible. I el meu desig era el sogfregit.

--Tan important és?

--Importantíssim (riu). Si tu saps fer sofregit de ceba, saps fer cuina mediterrània. Ho poses a la pasta o a un trist arrós bullit i quedes com un senyor amb qualsevol convidat. Sense picadora, eh? La ceba s'ha de tallar amb un bon ganivet i una bona fusta.

--Té El fil d'Ariadna aquets toc d'humor cult?

--El meu editor en diu ironia.

--Ironia crítica?

--No. A part que comença amb una depressió forta de la protagonista, és un llibre molt positiu perque la protagonista se'n surt.

--Per què a un home no se li permet fer el que ha fet vostè?

--Jo en conec un parell. Un porta la casa i el fill mentre la dona treballa i l'altre escriu. Però és cert que no ho tenen tan fàcil.

--L'home, víctima del maclisme.