Georgina Sellés, anorèxica

"La majoria es curen"

22/ 4/ 1999

 
Georgina Sellés ja ha ingressat a l´hospital per segona vegada

L'alumna de 3er d'ESO de l'Escola del Carme, Georgina Sellès Ramoneda, 15, és, com solen ser-ho les anorèxiques, inteligent, responsable, molt adulta, excelent estudiant, encantadora. L'unic problema és que quan es mira al mirall es veu grassa.

Explica la seva malaltia amb una lucidesa absolutament racional, però això no li serveix per superar-la.


"Si convé, ens lliguen al llit i ens donen proteïnes pel nas amb una sonda"

-

--En quin estat de la malaltia et trobes?

--Fa un any ja vaig estar ingressada un mes a l'Hospital Maternitat de Barcelona. Ara he recaigut, m'han tornat a ingressar i ja porto una setmana. Només m'han deixat venir a Sabadell per anar al metge.

--Com és la vida allà dins?

--Al matí tenim teràpia de grup amb el psiquiatra. Expliquem el que ens fa por, manies amb els aliments. Altres dies ens parlen de nutrició, de si l'aigua entre àpats engreixa o no. També tenim massatges, que incomoden una mica.

--I la setmana que ve sortiràs de l'hospital i menjaràs correctament.

--Se suposa que quan surti, hauré de menjar certs productes a hores concretes, com un medicament Però...

--...però què?

--Però costa molt. Normalment la gent que es veu grassa fa règim i no passa res. Però a nosaltres, que també ens veiem grasses, ens obliguen a menjar.

--Però tu saps que estàs prima.

--És el que em diuen, però jo no m'ho veig.

--La samarreta ampla intenta amagar alguna cosa?

--Sí, que la gent no em vegi grassa.

--Quan peses?

--No vull dir-ho. Fa un any quan vaig ingressar, pesava 39.

--A l'hospital et controlen el pes?

--Sí, ens pesen cada dos dies i si no hem guanyat pes ens castiguen sense visites. Si reincidim ens donen Precitene, un batut amb moltes calories.

--A la força?

--Sí. Si convé ens lliguen al llit i ens ho donen pel nas amb una sonda. N'hi ha que es posen piles a les calces o beuen aigua per pesar més.

--Però no és psicològic?

--Sí, però diuen que si abans no tens el cos bé, no pots parlar del tema.

--Ho passes malament?

--Sí perque t'enfades amb els pares, amb les amigues, amb les germanes, amb la gent. Només m'agrada la gent que em tracta amb normalitat i no com una anorèxica.

--Pateixen per tu.

--Suposo que sí.

--La que més pateix ets tu?

--Sí. Haver-me de menjar tot el que hi ha al plat és molt dur perque jo veig que no m'ho hauria de menjar.

--Potser ho fas per ser el centre d'atenció?

--Al principi és possible. Ara segur que no.

--Quins trastorns et provoca?

--He perdut la menstruació. Si arribo al pes que em toca, la recuperaré.

--Saps que es pot perdre definitivament?

--Sí.

--I això no et motiva?

--No, al revès. Penso que si perds la regla vol dir que estàs sota el teu pes i això em posa contenta.

--Però un dia voldràs tenir fills.

--Prefereixo aprimar-me que tenir fills. Sempre es poden adoptar.

--No sembles gaire disposada.

--És així. Com més prima estic més grassa em veig.

--No ho entenc.

--Jo tampoc ho entenc, però és així.

--L'anorèxia es pot curar?

--Sí, hi ha les que es moren, les que es queden cròniques i les que es curen. Però la majoria es curen.

--Aquesta entrevista serveix d'alguna cosa?

--A mi sí perque parlo de coses que, sino, no en parlaría. I espero que als lectors els faci vigilar. El pitjor és no estar informat.

--Un consell pels pares.

--Que no atabalin a les filles. Si volen, que la portin al psiquiatra, però a casa que no l'atabalin.

--I per les noies?

--No en puc donar cap. Hi caus sense voler.

--Les models de passarela tenen alguna culpa?

--Per mi no. Jo em vaig fixar més en algunes nenes de la classe.

--Les talles petites dels comerços?

--A mi m'agrada que tinguin talles 38 i 40 perque això vol dir que la gent està més grassa que jo.Tot i que sempre les veig més primes.

--Parles de tu com si fossis una altra persona.

--Sí. Sé molt bé el que em passa, però no en puc sortir.

--Et fa ràbia que et diguin que tot depèn de tu?

--Sí. A mi m'agradaria curar-me el més aviat possible, però

--Ho has dit! Repeteixo.

--Vull curar-me el més aviat possible.

--Repeteixo més, moltes vegades.