Victor Baroja, joc tradicional català

"La Direcciò General del Joc només promou la ludopatía"

21/ 4/ 1999

 
Víctor Baroja va ensenyuar a jugar a bitlles catalanes al Medievàlia

El mestre i president de l'Associació del Joc Popular i Tradicional Català, el barceloní, Víctor Baroja Benlliure, 34, va ser al Medievàlia de Sant Salvador, per fer jugar al públic a jocs medievals de casa nostra.


"Estic convençut que aquestes modes cícliques del yo-yó, les caniques o la baldufa són de generació espontània i popular"

-

--Quin és el joc català més antic que es coneix?

--Ostres! Potser les tabes o joc dels ossets. S'hi han trobes restes a Empúries. I del tres en ratlla s'han trobat taulers gravats a la pedra.

--Però no són catalans.

--Evidentment . Busques i busques i quan et penses que un joc és català, te'l trobes a la Xina i al Senegal. Com a molt, existeixen varietats catalanes

--Com aquestes bitlles catalanes?

--Sí. Havies de llençar aquesta mà de morter, el bitllot, i de les sis n'havies de tombar cinc i deixar-ne una dreta.

--Com ho sap?

--Ens documentem parlant amb els avis, regirant arxius, mirant iconografia, remenant documents. Reestudiem la història des d'el punt de vista del joc i hem trobat jocs catalans de totes les èpoques.

--Ha dit mirant iconografia?

--Es clar, des de les ànfores romanes fins a la pintura costumbrista on sempre apareix un nen jugant. De la mateixa manera que estudiem la novela històrica.

--Per exemple?

--Tirant lo Blanc és una mina. I a Gargantua i Pantagruel hi ha dues pàgines senceres de joc.

--Sembla apassionant.

--Ho és. Mira, a partir de les diferents modalitats del joc africà, awelé, extés per tot el món, es pot resseguir la ruta dels esclaus.

--Amb quins resultats?

--Doncs, per exemple, l'awelé et permet descubrir que tots els esclaus d'Haití venien d'un poble determinat de Costa d'Ivory. se sap perque tots dos juguen la mateixa modalitat d'awelé.

--Què es despren del caràcter català a través dels seus jocs?

--Ostres! (riu) Aquesta anàlisi no l'he feta mai.

--Però els catalans d'avui encara juguen a bitlles catalanes.

--Sí. Hi ha una lliga i tot, sobre tot a Lleida i Tarragona. A Barcelona només hi ha tres clubs i un d'ells a Can Folguera de Santa Perpètua.

--Doncs als barris barcelonins només es juga a la petanca.

--Perque el franquisme les va prohibir. A altres zones d'Espanya pintaven les bitlles amb la bandera espanyola i aqui, com que això ens venia una mica gros, ningún les va pintar i les van acavar prohibint donant pas a la petanca dels turistes. Però alto, la petanca és un gran joc, eh?

--Les caniques han mort definitivament?

--No. Tornaran com torna el yo-yó cada ix temps. Ara vivim una revifalla impressionat del yo-yó. Són modes cícliques com el diàbolo o la baldufa i que jo estic convençut que són de generació espontània i popular.

--Els catalans juguem més o menys que altres societats?

--Igual. Tradicionalment els catalans hem jugat o per demostrar l´habilitat -el que puja dalt d'un pal ensabonat és el més fort- o per apostes. Les bitlles, per exemple, movien molts diners perque jugava el tirador contra tot el poble. Per això s'ha d'acabar.

--I al segle XXI?

--Juguem per plaer o recreació. La força es demostra d'altres maneres i els diners es remenen per altra banda.

--Mentida. El joc segueix movent molts diners.

--Exacte, el 6/49. Nosaltres aviat demanarem oficialment a la Generalitat que li canvi el nom a la Direcció General del Joc i l'Espectacle perque l'únic joc que promociona és el d'apostes, és a dir la ludopatia i nosaltres no som ludòpates.

--Què sou?

--Ludòfils. Per això creiem que o bé s'ha de dir Direcció General de l'Aposta, o bé ha de promocionar la baldufa.

--Quan entra el diner es perd el joc?

--Evidentment.

--Com promocioneu els jocs?

--Ens agrada implantar-nos al territori, es a dir, deixar una llavor allà on anem.

--Quina llavor deixeu a Sabadell?

--Cap. Malhauradament, aquests jocs marxaran de Sabadell amb nosaltres i això haurà quedat com un espectacle i prou. Nosaltres vam demanar monitors d'esplai a l' Ajuntament per ensenyar-los els jocs, però aqui no hi ha ningú. L'Ajuntament no ha funcionat.

--Bingo!