Xavier Graset, sexòleg, madridòleg i dosmilòleg

"Sóc carinyós de mena"

17/ 4/ 1999

 
Xavier Graset va firmar llibres d´El món s´ acaba a El Corte Inglés

El director del programa matinal de Catalunya Ràdio, El món s'acaba i membre de l' omnipresent productora, El Terrat, el periodista de Vilaseca, Xavier Graset Forasté, 36, dosmilòleg, sexòleg i madridòleg, va venir dijous a El Corte Inglés de Sabadell a presentar el llibre homònim.


"Sexualment ja em comença a agradar transmetre l´experiència que he anat adquirint"

--Per què va fracassar a Tele-Madrid la versió espanyola de Malalts de Tele, Los reyes del mando?

--Perque tots volein manar: Tele-Madrid, Gestmusic i El Terrat. Però també perque volien resultats massa immediats. Ep! (a unes noies que es miren els llibres) no dubteu, eh? Vinga que us el firmo.

--Si l'haguessiu presentat tres madrilenys en lloc de tres catalans...?

--Hauria funcionat millor, segur. La Marta Cáceres, el Sergi Mas i jo no ens podem alegrar de que el Madrid guanyi la Copa Intercontinental. I això el televident ho nota. El Toni Soler quan el Barça guanya s'alegra de veritat. Vinga tu, com et dius? (la noia li pregunta sí ellés el Manolo d'Aquest any, cent!)

--Per què li has dit que no?

--Perque jo només sóc amic del Manolo. Això sí, molt amic.

--Com dirieu els d'El Terrat: dir mentides...mmmh...allò que dius ,mmmh... lleig! no? una mica.

--Si el Manolo fos jo tindria menys gràcia. El Manolo i jo ens coneixem tant que sovint sopem junts, això sí, sempre pagant jo. I vaig ser jo que li va presentar al Bassas. Ja podeu anar venint, eh? (s'acosten una àvia, una mare i una filla, les tres emocionades, els firma el llibre i els dona un petó a cada galta a totes tres)

--Un petò sempre funciona?

--Els faig d'agraïment de que em comprin el llibre i perque sóc carinyós de mena. Avui vivim en una societat on falten els senyals d'amistat i tendresa i segurament jo sóc el primer faltat.

--Però no eres un lligon d'èxit universal?

--No, no. Jo vaig faltat. Sóc carinyós de mena, però res més.

--Però si Graset i sexe son purs sinònims!

--Això és un estereotip, home. Ja m'agradaria, ja. El sexe m'agrada com m'agrada menjar bé. El que m'agrada és viure la vida amb intensitat, però no sóc superficial ni frívol.

--Doncs un concurs per a parelles que facin el nen del 2.000 sembla bastant frívol.

--No ho és gens. Aquesta concurs tenia tres lectures: una, enfotrese'n d'iniciatives anglosaxones semblants; dos, normalitzar el país -i hem aconseguit que en parlin diaris de tot el món-; i tres, un toc de consciència sobre la trista natalitat catalana.

--Si la dues estan de bon veure, mare o filla?

--Fa uns anys t'hauria dit la mare, però ara et dic la filla. Sexualment, ja em comença a agradar transmetre la experiència que he anat adquirint.

--Ja tens el màster, vaja.

--No, però n'he anat aprenent.

--Abans del món s'acaba no hi van dues paraules?

--Sí, fulleu, fulleu.

--Directament.

--És que aqui no cal posar-les perque no voliem fer només un cant a l'acte sexual, sino a la vida.

--La coverta del llibre sembla un paquet de Bio Dixán Plus.

--És una còpia d'un guru d'una secta milenarista i apocalíptica d'EstatsUnits que apareix així, rodejat d'una aura. Espera tu, que em sembla que aquelles dubten. Ei! No dubteu, no. Ja el podeu agafar, ja, que us el dedico. (Venen, riuen, li diuen que l'escolten cada dia, firma i es besen)

--No perds passada, eh?

--Oh! quan es fa una cosa s'ha de fer a consciència, tu.

--Què faràs el 31 de desembre?

--Imagino que currar a TV3 en un programa de cap d'any com els últims quatre anys. Espero, vaja. Seria una tristesa no treballar aquell dia.

--El contrari del que pregones.

--Es que no em crec molt ni a mi mateix (riu).

--Malalts, Cosa nostra, Plats bruts i divendres récord de vendes de Sant Jordi. Acabarem aviat enfarfagats de tant Terrat?

--Jo penso que no. La Trinca ha fet 19 programes a les televisions espanyoles i no estem enfarfagats. Encara són dosis tolerables per Catalunya.

--Quan sigueu grans sereu La Trinca?

--Gestmusic és una màquina de fer tele. Fins i tot ha canviat el refranyer català. Ara &laqno;nou de trinca» vol dir l'última producció de Gestmusic.

--El lideratge d'Andreu Buenafuente es indiscutible?

--Home! És l'amo de l'empresa ell! És qui ens paga les nòmines! A qui li dedico?

--Smuaix, smuaix.