Nina Pawlwosky, dissenyadora de barrets

"Els barrets de la reina d´Anglaterra són horrorosos"

6/ 4 / 1999

 
Nina Pawlowsky exposa barrets de dit, Fingerhut, al Paddock

Formada en el món del figurinisme teatral, especialment del Teatre Lliure, aquesta filla de rus i alemanya a qui li agrada autoqualificar-se de &laqno;barretaire», la barcelonina Nina Pawlowsky, 40, exposa aquesta dies una petita frivolitat a Paddock Bulevard.

Tant petita que son barrets de dit, és a dir Fingerhut o didal en alemany.


"El barret no serà democràtic fins que la situació econòmca de la gent no sigui més paritària"

-El somni de tot disenyador de barrets es fer un casament real?

-El meu no. Per la quantitat de barrets que fas podria ser interessant. Però estàs tan subjecte a les etiquetes que no m'interessa gaire.

-El seu estil és més agosarat?

-Diguem que m'estimaria més els barrets de les carreres d'Ascot i altres &laqno;rebomboris barretils». Allò permet més fantasia.

-Què li va semblar el platet volador lila de la infanta Elena?

-És el que més em va agradar.

-De veritat?

-De veritat. Que sí, que sí. A mi em va encantar (somriu). És molt teatral i un casori és pur teatre. Aquell atreviment és d'agrair.

-No el duia per amagar les llàgrimes?

-Ni que fos així. Si la gent es posa olleres de sol, per què no un barret?

-Fan molt mal la reina Elisabeth d' Anglaterra i la seva mare?

-Mal no. Però haurien de renovar el tema com va fer Lady Di. Ella sí que ha significat un pas endavant pels dissenyadors de l'època. Jo, a Londres, he treballat amb Stephen Jones i puc assegurar que ell va renovar a remolc de Lady Di.

-No ha contestat la pregunta.

-Francament, trobo horrorosoroso els barrets de la Reina d'Anglaterra. Tremendos! Però prefereixo un barret lleig a cap barret.

-Quin és el cap més elegant d´Espanya?

-Potser el de Rosario Nadal, la dona del Príncep de Bulgària.

-El barret és el primer que es veu en una dona. Disenyar-lo ha de ser una responsabilitat molt arriscada.

-De moment no se m'ha enfadat ningú (riu). Però no creguis, no sempre he confirmat que se l'hagin posat. A vegades ho he dubtat.

-Cal ser valent per posar-se un Pawlowsky?

-No més que per posar-se una gorra de béisbol.

-Té en compte la cara?

-Tinc en compte la forma de la cara, l'alçada de la persona i la seva psicologia. Però hi ha cares, com les ovalades, que els hi estan bé tots els barrets.

-La pamela aprima?

-No però queda bé. Una ala sempre dona aire.

-Els dissenyadors de barrets sou enemics naturals i irreconciliables dels perruquers?

-Ja no. Avui les dones ja no es crepen tant i porten un pentinat més natural. D'altra banda hi ha pentinats que són aliats imprescindibles del barret. Els meus necessiten, si més no, un indici de pentinat tipus cargolí dels anys 20.

-Quan serà democràtic el barret?

-Ui! (riallada). Això és bastant difícil. El barret no serà democràtic fins que la situació econòmica de la gent no sigui més paritària. El barret és car.

-Per què tant car?

-Perque entra molta fantasia, molta feina manual i alguns materials molt cars. Ahir mateix vaig haver de comprar unes plomes a 5.000 pessetes cada una, i en necessitava 30, perque són d'unes aus en perill d'extinció, les aus del paradís.

-No li fan por els ecologistes?

-Eren plomes d'un stock molt antic i absolutament legal. Mai uso elements d'animals en perill d'extinció. Per una obra de teatre vaig fer un barret amb plomes de lloro però eren d'un viver i ningú els havia arrencat. Li havien caigut.

-I les pells?

-Jo utilitzo molta pell de conill o mouton abans que l'artificial perque l'artificial tampoc és reciclable.

-Per què s'ha de dir en francès el seu eslògan &laqno;c'est la femme qui fait les chapeaux»?

-Perquè la frase original &laqno;Cést l'home qui fait le chapeau» la va dir Max Ernst també en francès.

-De què és el seu barret?

-De ràfia trenada a l'estil mariner.

-Què guanya la seva cara amb aquest barret?

-D'entrada que em diferencio de tothom. I, en segon lloc, ningú veu que porto el cabell brut (riu).

-No en parlem més.