Josep Ache, flamenco a Sabadell al segle passat

"El catalanisme es va oposar a la cultura liberal i moderna"

25/ 3/ 1999

 
Josep Ache va aprticipar al III Congres de Historia Catalano-Andaluza

El flamenco i els toros no només els van portar a Catalunya els emigrants, sino la pròpia burgesia catalana liberal molt abans de l'emigració. Ho ha demostrat, en el III Congreso de Historia Catalano-Andaluza de L'Hospitalet, el periodista del Diari de Sabadell i apassionat del flamenco, Josep Ache Vicente, 36.


"Encara avui l´Ajuntament de Sabadell redueix el flamenco a un ghetto"

 

--Sabadell va tenir places de toros?

--Al segle passat, quatre almenys. Es fan toros al 1851. Al 1884 hi torna a haver una plaça al jardí de la Cervecería del Siglo, a la Rambla cantonada Cervantes. L'any després se'n fa una altre per 3.500 persones, a Latorre-Llonch, clausurada al 1886. Al 1893, es fan toros a la Creu Alta, i al 1901 s'anuncia una corrida a Barcelona lidiada per aficionats sabadellencs.

--Però quina és l'edat d'or dels toros a Sabadell?

--Seria entre el 1884 i 1886, que es van fer 15 festejos dels quals 8 van ser corrides de toros de 4 anys. Fabricants liberals, com els Brujas, els Corominas o els Buxeda van promoure els toros, que atreien sectors populars importants. També hi havia sabadellencs que torejaven, i molta polèmica a la premsa,

--Es polemitza sobre la sang?

--Sí, però no humanitzaven les bèsties com es fa ara i com jo, que no soc gaire tauròfil, potser faria. El rebuig era més polític. Contra els toros van fer causa conservadors, federals, anarquistes i, al final, els catalanistes, que apareixen llavors. Tots diuen que "els toros són impropis d'una ciutat com Sabadell". Però cada grup aludia a coses diferents.

--Com acaben?

--Els van prohibir arran dels avalots de la corrida de la Festa Major del 1886, plena a vessar. El públic i el torero es van enfrontar al president, Zenon Corominas, germà del president del Banc. Hi va haver detencions. Els anarquistes van denunciar la &laqno;repressió antiobrera», i els conservadors, encapçalats pels catalanistes, van sortir amb allò que &laqno;a Espanya, totes les revolucions han començat als toros». Els toros tenien un potencial subversiu, i això, en el conflictiu Sabadell de la industrialització, feia por.

--Parlem de flamenco.

--Com venen demostrant historiadors com Eloy Martín, des de finals del XVIII el flamenco va a tope a Catalunya. Agafes Diaris de Barcelona dels 1820, 30, 40 o 50 i trobes boleras, malagueñas, jaleos... a tots els teatres. Destaca el bailaor de Reus, Joan Camprubí, que va actuar als millors teatres d'Europa. I el mateix Liceu es va inaugurar amb flamenco.

--I a Sabadell?

--També arriba molt abans de l'emigració andalusa. Ve amb la cultura liberal i urbana, com el teatre o els cafès, que eren el seu escenari. La notícia més remota a Sabadell és d'entre els 1860 i els 1870. Fins el 1895, hi ha almenys tres cafès flamencos. El més destacat, la Cervecería del Siglo o Cal Borràs, va ser un cafè significat com a liberal i esparterista. I, a partir de 1895,el género chico fa que el flamenco ompli els teatres.

--Hi ha flamencos sabadellencs?

--Sí. Per exemple, a un sainet del 1898, &laqno;Lo ball del carrer del Sol» de Pau Griera, els protagonistes canten malaguenyes i peteneres a les noies que volen &laqno;conquistar», pels balls de carrer. Joan Vilatobà , el cantaor Joaquim Sanjuan o un carreter dit El Vermell en són altres exponents.

--I tot d'una, el flamenco també es critica. Amb quins arguments?

--Sobretot a partir del 1901, en què surt la Lliga Regionalista i, ves per on, comencen a ballar-se sardanes. L'oposició al flamenco apareix dins una escalada conservadora, ben bé reaccionària, en la qual no era l'única cosa que es rebutjava &laqno;per no ser catalana» o per no &laqno;ser pròpia». El teatre d'Ibsen o Galdós també era rebutjat en aquests termes.

--Però tu no hi estàs d'acord.

--Home, si el flamenco formava part de la vida quotidiana de la ciutat, no era perquè sí. Servia per desinhibir comportaments, i estava relacionat amb el liberalisme.

--Han amagat els historiadors l'auge del flamenco a Catalunya?

--Alguns sí, és clar, i d'altres potser no l'han sabut entendre

--Continuem avui patint la mateixa ideologia dominant?

-- Segons ve a dir el nou Projecte Educatiu de Sabadell, el flamenco és una cosa &laqno;no autòctona» de cases regionals &laqno;on "falla" la integració». Mentre promou cicles de jazz o rock, sense qüestionar si són &laqno;autòctons», l'Ajuntament tendeix a reduir el flamenco a un ghetto.

--Cañizares encara no ha trepitjat La Faràndula