Carmen Alborch, la desitjada solitud de les dones

"Millor sola que mal acompanyada"

13/ 3/ 1999

 
Carmen Alborch va presentar ahir "Solas"a la Llar del Llibre

La diputada, presidenta de la comissió de control de RTVE i ex-ministra de Cultura del govern socialista, la valenciana de Castelló de Rugat, Carme Alborch Bataller, 51, va presentar ahir a Sabadell, envoltada de la plana major del PSC a Sabadell, el llibre &laqno;Solas» del que ja ha venut 30.000 exemplars.

Defensa la soledat de la dona moderna i l'anima a ser valenta i trencar amb el motlle de mare i esposa que li marca la societat.


"Jo ja sé que per algunes persones la soledat és desànim i fins i tot depressió"

-

--Com a presidenta de la Comissió de Control de RTVE: Reduirà realment algun dia RTVE el dèficit gegantí tal como li demana europa?

--És qüestió de voluntat política. Si el govern vol, ho farà.

--Voluntat política que no va tenir el govern socialista.

--Eren altres temps.

--Per què segueix en la política si li va tant bé amb la literatura?

--Per mi l'activitat parlamentària és molt important. Però com que sóc independent tampoc tinc eixa feina de partit tant pesada. Estic alliberada de reunions.

--Doncs per no ser del partit, avui els socialistes de Sabadell l'aprofiten que dona gust.

--No m'aprofiten. Jo sóc socialista i treballe en el projecte socialista des de fa 11 anys.

--Un cop s'ha tastat el poder ja no es pot deixar?

--Jo no hi crec en l'eròtica del poder (fa una ganyota). Jo faig política, però política és pot fer al poder o escrivint un llibre.

--Com aquest &laqno;Sola». Fins i tot millor sola que ben acompanyada?

--No! Jo només dic que millor sola que mal acompanyada. I a vegades millor sola que regular acompanyada.

--Si la companyia és bona...

--Sí, sí, això sí. Però sempre amb estones de soledat per estar amb nosaltres mateixes.

--El seu llibre és una apologia de la masturbació?

--Ha-ha-ha. Bé... això també entra. No hi ha per què negar ninguna possibilitat. Ja han passat els temps dels tabús.

--Sola sí, però amb els fills.

--Clar. Jo parle de les dones que viuen a soles amb els seus fills.

--Llavors ja no estan soles. La que no ha tingut fills no sap estar sola?

--És veritat que mentre una dona és fèrtil sempre pensa en la maternitat. Però també n'hi ha que no han tingut fills i viuen rodejades d'afecte.

--Les que econòmicament van sobrades ho tenen més fàcil?

--Sí. Això per supost, sempre.

--O sia que la soledat només és una opció de vida per a les riques.

--Tampoc és això. És evident que sense independència econòmica és molt difícil triar aquest estil de vida. Però per això som molts els que lluitem per una societat més justa. I malgrat tot, encara que amb més esforç, la dona econòmicament dèbil també pot fer-ho.

--Per què té dret a la casa, el cotxe i 15 milions de pessetes la dona que unilateralment decideix separar-se del seu marit fins i tot quan ni tan sols ha de mantenir els fills?

--Jo crec que no té dret.

--Doncs funciona així.

--Jo no conec cap cas.

--Jo sí.

--Doncs mira, tu sí i jo no (riu).

--Un dels seus arguments és que l'amistat entre dones pot substituir l'afecte de l'home. No són més efímeres les amistats femenines que les masculines?

--Entre homes hi ha altres tipus de relacions i complicitats. Però per la meva experiència puc dir que hi ha amistats de dones molt afiançades. Eixa idea de rivalitat entre dones cada dia ens la llevem més del cap.

--Pot demanar-li explicacions una lectora que deixi al seu marit i li vagi pitjor?

--No perque jo no proposo receptes màgiques ni models ideals. Jo ja sé que per algunes persones la soledat es desànim i fins i tot depressió.

--És vostè la culpable de tanta pelroja solta?

--Ha-ha-ha! No crec. Però bé, sí és aixina i a la gent li agrada... I abans que jo ja hi havia pelrojes famoses, eh.

--Vale Gilda