Roger Mimó, les casbes del Marroc

"Com que ningú se´n preocupa, me´n preocupo jo"

9/ 3/ 1999

 
Roger Mimó a la recepció de l´Hotel Tombuctú que ell ha fet dins una casba

El sabadellenc Roger Mimó Lladós, 37, que viu al Marroc des de fa deu anys i que regenta l'únic hotel en una casba (fortalesa) restaurada de tot el país, l'Hotel Tombuctú de Tinerghir, s'ha convertit en la primer autoritat mundial en casbes marroquines. El seu llibre "Fortalezas de barro" (Compañía Literaria) ja és la gran referència per als estudiosos.

Gràcies a parlar àrab perfectament, viatja quasi d'incògnit pel sud marroquí i no para de decubrir racons amagats. Aquest mes surtirà al mercat espanyol la seva guia de Marroc i Mauritània (Ed.Telstar), amb150 itineraris, que ja es considerada la més exhaustiva mai publicada en castellà.


"-"

--

--Què hi fa un sabadellenc al Marroc?

--Quan estudiava periodisme a l´Autònoma ja m'agaradava molt la muntanya. El 1984 vaig venir al Marroc a fer trekking,i vaig quedar captivat. Vaig venir cada cop més sovint fins que m'hi vaig quedar.

--Què l'atrau tant?

--La vida de la gent als oasis, al desert, a la natura. El seu valor del temps, la seva capacitat de viure amb tant poca cosa, la seva hospitalitat i, sobre tot, la possibilitat, per mi, de viure amb senzillesa.

--Doncs té un hotel i el dirigeix. No ha aconseguit empeltar-se de la tranquilitat d´aquesta gent?

--Ser com ells no ho aconseguiré mai, això segur. Si jo traballés com ells, aquest hotel no funcionaria. Per ells la màxima aspiració és seure quatre hores davant una tassa de cafè. Jo no fora capaç. M'agrada moure'm.

--O sia que ha fracassat i torna a estar estressat.

--Tampoc. Estic sempre ocupat, però mai corro ni vaig amb presses.

--Què en pensa de les presses dels turistes?

--Hi ha grups que arriben a l'hotel de nit i se'n van de matinada. Ho entenc, perque volen veure tot el Marroc en una setmana. Però entenc millor els que fan al revès: quinze dies en un sol oasis.

--Confort amb estrés o pobresa amb tranquilitat. Quin dels dos mons està equivocat?

--Per mi el de l'estrés, però el 90% dels marroquins desitgen viure a Europa.

--Els avisa abans que agafin la patera?

--Sí. Els intento explicar, però no ho entenen. Estan obsessionats per la modernitat.

--És un incomprés per tothom?

--No. Entre els europeus trobo molta comprensió. No saben sortir de la roda de l'estrés en que estan ficats, però saben que hi són i els agradaria fer el que he fet jo.

--L´hotel sembla un èxit.

--Sí, en temporada turística, que aqui és molt llarga, sempre és plé. I la resta de l'any anem força bé.

--Més encant que luxe?

--És clar. El luxe els turistes ja el troben a hotels de més categoria. Però això és una casba.

--Vostè és el màxim estudiós de casbes marroquís del món. Però què és una casba?

--Una casa senyorial, una fortalesa feta de terra per defensar la família rica del poble de les tribus veïnes.

--Estan en perill d'extinció?

--Sí. Estan en un grau de degradació molt avançat i com que ningú se'n preocupa, me'n preocupo jo. Penso que tenen un gran valor històric i artístic.

--No l'ajuda el govern?

--No gaire. Col.laboro amb el Ministeri de Cultura del Marroc, peròtrobo més suport a Europa que aqui.

--Investiga pel seu compte?

--Quasi cada mes viatjo sol pel sud de Marroc per descubrir racons amagats. Fa un mes vaig trobar una necròpolis amb mil tumbes. Impressionant! Doncs ningú no ho sabia. Només la Guide Bleu en fa una petita referència.

--S'estima més el Marroc vostè que els marroquins?

--És normal. El Pirineu també el troben més maco els barcelonins que els pagesos, que només volen anar a Barcelona.

--La solució per les casbes seria una xarxa com la de paradors de turisme a Espanya?

--És una de les sortides, però no l'única. De fet, vaig fer aquest hotel per donar exemple, però, tret d'uns sevillans que ara comencen, ningú m'ha seguit.

--Crea sensibilització?

--Faig audiovisuals, conferències... I l'any passat amb el Col.legi d'Aparelladors de Barcelona vam fer un inventari de casbes de la Vall del Todra. També ens ajuda l'UNESCO, però molt simbòlicament. Personalment, confio més en inversors privats que facin el que he fet jo.

--Les casbes no donen vots.