Pep Gasol, biòleg a l´Antàrtida

"L´amenaça més gran que té l´Antàrtida és el turisme"

25/ 2/ 1999

 
Cpep gasol va ser a l´Institut Jonqueres per coneixer els seus amics

Després d'investigar els microorganismes de l'Antàrtida durant dos mesos, el primer que ha fet al seu retorn el biòleg d'Ecologia Marina de l'Institut de Ciències de la Mar, el manresà Pep Gasol Piqué, 36, ha estat conèixer personalment a aquells nens de l'IES Jonqueres amb qui es va estar comunicant per e-mail quan era allà baix.


"Si els petrolers brasilers inverteixen tants diners a l´Antàrtida deu ser perque hi busquen petroli"

 

--Qui mana a l'Antàrtida?

--Ningú.

--No m'ho crec.

--Bé, en principi manen els països que van firmar el Tracat Antàrtic el 1959. Però deien que no s'hi faria explotació econòmica turística ni militar.

--El país idílic, vaja.

--Sí perque de turisme, per exemple, ja se'n fa. Personalment crec que el turisme és l'amenaça més gran que hi ha.

--Quant temps més es podrà mantenir aquest Shangri-La?

--Confio que bastant. Més que res perque encara no està clar el que se'n pot treure. De balenes i foques seguraent ja no se'n caçaran mai més perque l'opinió pública ja no ho acceptaria.

--Però els explotadors miners ja hi tenen l'ull posat.

--Sí, muntar allà una mina és tan car que encara no és rendible.

--Quan ho sigui, les multinacions aconseguiran que el Tracat Antàrtic sigui paper mullat en quatre dies?

--És molt possible. Sense anar més lluny, la base científica brasilera, que incomprensiblement és deu cops més gran que l'espanyola, està finançada per l'empresa nacional de petrolis del Brasil.

--Amb quina intenció?

--Home, si els petrolers brasilers inverteixen tants diners a l'Antàrtida deu ser per alguna raó.

--Ells ho reconeixen?

--No. Ells et diuen que les fornacions geològiques de l' Antàrtida tenen la mateixa composició que els llocs del Brasil on extreuen petroli.

--S'ho creu?

--No. Jo crec que ells esperen trobar petroli a l'Antàrtida.

--Pot amagar interessos militars la base alemanya amagada, sota el gel?

--Corren rumors que durant la Segona Guerra Mundial els nazis hi tenien bases militars. Però aquesta base dubto que sigui militar perque conec el seu equip científic i sé que tots són investigadors.

--Els científics també poden investigar per a l'exèrcit. Sempre ho han fet.

--Sí. I, de fet, a la base espanyola hi havia un oficial del Cos d'Enginyers que provava un nou tipus de construcció per a usos militars. Però no deixa de ser recerca.

--El 90% d'aigua dolça del planeta, i per tant la més gran reserva anti-sequeres, és allà. Augmenta això les ambicions internacionals?

--No. Jo crec que la utopia d'arrossegar un iceberg fins a un país àrab només és possible en el còmic català d'en Pere Vidal &laqno;La cosa sota el gel».

--És té la sensació de trepitjar un país que s'està esquerdant?

--No.

--Doncs una base científica s'ha després del continent i està surant a la deriva.

--Això és com caminar per un llac gelat. A vegades sents que s'esquerda el terra, però quan està gelat de veritat ni hi penses. A més, nosaltres estavem a la muntanya.

--El forat a la capa d'ozó obliga a una crema protectora factor 180?

--No perque quasi mai fa sol. I els pocs dies que en va fer jo em vaig posar una crema protectora molt normal. El perill de la capa d'ozó no és allà, sino que avança cap altres zones.

--Avui ha pogut conèixer personalment aquells nens que li enviant e-mails a l'Antàrtida.

--Ha estat un plaer molt gran perque durant quasi un mes i mig els vaig estar enviant cròniques de tot el que feia.

--Quin interès té en aquesta comunicació infantil?

--Penso que no és de justícia que una cosa que paguem entre tots es quedi tancada en un guehto de científics. Si som uns privilegiats hem de compartir el privilegi.

--Ciència solidària.