Araceli Segarra, Primera Dama a l´Everest

"No vaig pujar l´Everest pendent de la càmera"

18/ 2/ 1999

 
Araceli Segarra va presentar el seu audiovisual a la UES

La primera espanyola que va pujar l'Everest, la lleidetana Araceli Segarra Roca, 28, de professió fisioterapeuta-alpinista-model, així tot seguit, va mostrar dimarts el seu audioviosual a la Unió Excursionista Sabadell en la presentació de l'expedició al Manaslú.


"El millor escalador és el més prudent, el que torna més vegades a casa"

 

--És el Manaslú, que farà l´expedició sabadellenca, un dels 8.000 més perillosos?

--Les muntanyes no tenen una perillositat determinada.

--Què vols dir?

--Que el perill el posa la gent, no les muntanyes. Quan tu veus que les condicions de neu, temps o altres no són les correctes has de retirar-te. Si tires endavant i et passa alguna cosa, el perill l'has posat tu. Les muntanyes poden ser més o menys difícils, però no més o menys perilloses.

--El millor escalador és el més prudent?

--Jo crec que sí. El que torna més vegades a casa

--Quantes dones havien pujat l'Everest abans que tu?

--A Espanya cap. A altres països quasi tres dotzenes.

--Per què, des d'aquell 23 de maig de 1996, cap altra espanyola ho ha intentat?

--Això no vol dir que no hi hagi bones alpinistes. Fer l'Everest no vol dir res. Segurament hi ha moltes dones fent parets de dificultat a l'Himalaya, els Alps o el Pirineu.

--L'Everest no és el més difícil?

--Depen de per per on es pugi. Té rutes més difícils que altres.

--Abans ho havies intentat pel Tíbet. Què va passar?

--Em vaig retirar a mil metres del cim perque tenia fred.

--Per falta d'equip?

--No. Perque feia massa fred. L'equip no t'ho soluciona tot. L'equip perfecte no existeix.

--Per què no vas tenir fred la segona vegada, quan vas pujar pel Nepal amb les càmeres de la pel.lícula Everest de l'Imax?

--Perque el temps era més bo.

--Com es pot estar pendent de la muntanya i la càmera a la vegada?

--Jo no estava pendent de la càmera per a res. Jo escalava i si a la càmera no li estava bé i ho podia repetir ho repetia. Però si no podia, no ho repetia. En cap moment fas les coses per la càmera.

--Els que porten la càmera tenen tant mèrit com tu?

--Molt més perque feien el mateix que jo i, a més, medien la llum, triaven el millor angle, calculaven minutatge...

--Diuen que pagant deu milions qualsevol puja a l'Everest.

--No és cert. Hi ha qui paga deu milions per a que el facilitin infaestructura i t'aconsegueixen un permís, et lloguin cuiners... però tu ja tens coneixements previs.

--Va ser el teu cas?

--No.

--Vull dir si la productora de la pel.lícula t'ho va donar tot fet.

--No. La productora només va pagar el permís.

--La branca purista de l'alpinisme cada cop critica més la comercialitat de l'Everest. Per què està tan desvalorat?

--Desinformació. Quan jo hi vaig anar de les onze expedicions que hi havia només dues eren comercials. Ara, al camp base hi havia tants trekkings com a Lourdes, això sí.

--Si hi mor gent, no serà tan fàcil.

--No. Aquest argument no és vàlid.

--La pel.lícula és fidel?

--Molt. Jo li hauria posat dues hores més, però les limitacions tècniques són les que són.

--Fet l'Everst, fet tot?

--Què va! Em falten precisament les parets que no donen fama. Em fa il.lusió Canadà, Patagònia, Karakorum...

--A què esperes?

--Potser tampoc tinc el nivell per fer-les. Jo no sóc tan bona com la gent es pensa. Pujar l'Everest no vol dir res. Segur que a Catalunya hi ha moltes noies que el podrien fer.

--Llavors per què els de la pel.lícula et van triar a tu?

--Perque coneixia al director. Tan fàcil com això.

--Què em dones si no et pregunto &laqno;que se sent quan s´arriba a dalt»?

--Buf! T'ho agrairé eternament.

--Ja pots començar