Enric Dordal, escolapi i sabadellenc de l´any

"Continuem sent una escola catòlica, apostòlica i romana"

17/ 2/ 1998

 
El pare Dordal és premi sabadellenc 1998 per Jove Cambra

L´escolapi barceloní, que viu a Sabadell des de fa 57 anys, Enric Dordal Frias, 79, ha estat guardonat per Jove Cambra com a Sabadellnc de l'any. Ahir, després de la missa de les 9, una de les dues que dona cada dia, va atendre a aquesta entrevista a la sagrestia del temple.


"Si Sant Josep de Calasanç aixequés el cap segurament es lamentaria de les poques vocacions"

 

--Sempre ve tan poqueta gent a missa de 9?

--Normalment en vé més, però els dimarts no sé que passa que és el dia més fluix de la setmana.

--L'enormitat del temple feia la imatge una mica trista.

--Va com va.

--Si no vingués ningú...

--No diria la missa.

--Fins i tot hi havia un colom solitari voleiant per les altíssimes voltes. L'Esperit Sant?

--No, res d'Esperit Sant. Això és que es colen per la finestra i prou.

--Però quin sentit té una missa diària tan minoritària?

--És l'actualització del misteri de la mort i resurrecció de Jesús.

--Però aquestes senyores que venen cada dia deuen rebre una altre cosa.

--L´eucaristia, les lectures... això és el que reben.

--Va nèixer a Barcelona, però li han donat el premi Sabadellenc de l'any i fins i tot es permet fer la broma del &laqno;barri marítim».

--Porto aqui 57 anys.

--Com ha rebut el guardó?

--Amb molta sorpresa. Quan m´ho van comunicar no m'ho acavava de creure.

--Entre altres alumnes ha tingut l'alcalde. Com era el nen Antoni Farrés?

--Ui! (riu) No m'enrecordo. Sé que li donava classe de francès, però hi havia tants nens! Vaig tenir més relació amb el seu pare, el senyor Jesús Farrés.

--També portava la Schola Cantorum i organitzava concerts de gregorià.

--Sí, però de solfa no en sé, eh? (riu). Dirigia als nanos, els ensenyava a cantar, però no sé música, no.

--Doncs molts músics sabadellencs el recorden en aquesta faceta.

--Bé, jo havia aprés alguna cosa a Alella, Moià i Irache i aqui vaig continuar amb aixó. Res més.

--La música és l'art més espirtitual?

--Sí. És l´art que disposa a les persones en el sentiment adequat per l´oració. I el gregoria era una manera d´assimilar millor aquelles paraules sagrades. És el que diu Sant Agustí: &laqno;el qui prega cantant, prega dues vegades».

--L'escola en general i l´Escola Pia en particular és cada cop menys catòlica.

--Continuem essent una escola catòlica, apostòlica i romana (somriu). Però és veritat que abans tots els professors eren escolapis i ara, de 110, només ho són dos. I abans es feia missa diària. Hi anaven tots els alumnes cada dia. Per això tenim aquesta esglèsia tan gran. Però ara només hi van un cop al mes.

--Com viu aquesta decadència de la religió escolar?

--Què vols que et digui?

--Vostè és home de dues misses diàries.

--Perque a Sant Fèlix em van demanar la de dos quarts de 12 i vaig dir que sí. Però aquesta dels Escolapis ja fa temps que la faig.

--En l'acte de divendres vostè va dir que segueix els passos d'altres escolapis insignes com els pares Profitós, Franquesa, Hostench i Baburés. Quina diferència hi ha entre ser escolapi i marista, claretià o franciscà?

--Seguim el carisma de Sant Josep de Calasanç, és a dir practiquem allò d'ensenyar als nois la pietat i les lletres.

--Un de cada quants alumnes escolapis surten del colegi amb aquest sentit de la pietat?

--No ho sé.

--Estaria content Sant Josep de Calasanç si aixequés el cap?

--Segurament es lamentaria que hi haguessin tant poques vocacioons. Nosaltres mirem de fer el que ens va ensenyar el nostre fundador, però...

--Quin és el gran missatge que a vostè li agradaria donar als sabadellencs?

--Als cristians els diria que mirin de ser fidels al cristianisme i que es deixin influenciar per Jesús.

--Ja ho saben.