Jordi Marmiñà, el tèxtil que mor

"Jo amb el tèxtil hi he disfrutat tota la vida"

6/ 2/ 1999

 
Jordi Marmiñà és un expert en teleres manuals

Aquell tèxtil d´abans, el que va restar inalterable durant 80 anys, mor a tota velocitat i s´endu tradicions, expressions, costums, imatges, relacions humanes i laborals i tota una cultura, quasi una manera d´entendre el món, que ha marcat Sabadell profundament.

El teòric, "dissenyador tèxtil que en diuen ara", Jordi Marmiñà Valls, 67, tot ell barba blanca i vespino, ha ensenyat teoria de teixit a 800 professionals durant 45 anys, sap fer anar telers manuals, n´ha reconstruït un del S.XII, se´l crida per qualsevol cosa que tingui a veure amb la història del tèxtil i actualment colabora en una exposició i conserva peces de museu a la "disco" de l´Escola Tèxtil.


"Es una llàstima que es perdin peces històriques d´una manera tan estúpida"

-Veurem algun dia el Museu Tèxtil de Sabadell?

-Jo sempre dic que m´agradaria viure prou com com per assistir a la inauguració (riu).

-I allò que, tal com va denunciar D.S. el 1994, es van llençar a la ferralla autèntiques joies de museu?

-Això és una d´aquelles coses que mai no s´aclarirà. Però...

-...però?

-El Museu són lents i quan s´havien de fer les obres a l´Escola de Disseny, als paletes els molestaven totes aquelles màquines i van avisar. Van avisar al menys deu vegades. Però els del Museu no contestaven, sempre estaven reunits o s´havien de reunir i es van anar retrassant les obres. Al final es van cansar i ho van llençar tot al contenidor

-Màquines de valor?

-Home, jo sé que aquella nit un senyor va anar a buscar al contenidor un assortiment estret, el va restaurar i el va vendre per un mil.lió de pessetes. També hi havia un teler manual i una filadora Mule Jenny de les més primitives. Aquesta sí que em va saber molt greu. Es una llàstima que es perdin peces històriques d´una manera tan estúpida.

-Quí en té la culpa?

-Suposo que està repartida entre el museu i l´escola.

-Així és com està morint el tèxtil sabadellenc?

-El tèxtil sabadellenc no està morint. El que passa és que avui les fàbriques són als polígons industrials i de nit ja no sentim aquell tric-trac dels telers. Però el tèxtil de Sabadell és ben viu.

-Què és doncs el que ha mort?

-Tot allò que és va crear en l´època de la mecanització.

-Sabadell cap els 50, tenia 8.000 cusidores.

-I ara amb l´automització ja no calen. Però si necessito una bona cusidora que es passi sis hores en un forat, encara la trobaré.

-No veurem mai més pel carrer aquells senyors de blau amb la pinta sota el braç?

-La pinta no! Allò era la púa.

-Perdó.

-Eren els drapaires que tenien dos o tres telers a l´eixida de casa seva i quan havia d´enraigar-los i necessitaven una púa l´anaven a llogar i se l´enduien a casa. Les púes anaven massa cares per comprarles.

-Queda alguna llençadora?

-Aquesta! (n´ensenya una).

-Aquesta no val. És de museu.

-Què de museu! Llamps i trons! Amb què et penses que teixim nosaltres aqui? (Engega el teler i parlem a crits)

-Li agrada aquest soroll, eh?

-M´encanta. Mai ningú se n´havia queixat del soroll i tothom s´entenia. Et diré més: jo vaig treballar amb una canonera que era sorda, però a la nau dels telers s´entenia amb tothom. Allà tothom vocalitzava molt.

-Expressions com "a aquell se li veu el plegador" aplicada als calbs aniran desapareixent?

-Ha-ha-ha! I de parir en diuen treure el tros. I estar fluix de bancades vol dir que les cames li fan figa.

-L´interessa més el tèxtil obrer que el de l´amo?

-Ep! Jo també vaig a ser empresari durant una época. Però ens vam barallar amb els socis, ho vaig engegar tot en orris i vaig tornar a l´Escola Industrial que és el que m´agradava.

-Quina és la diferència entre l´amo de Sabadell i el de Terrassa?

-El de Sabadell era el primer d´arribar a lá fàbrica, savia de tots els oficis i si convenia es posava al teler. Els de Terrassa, amb fàbriques més grans, es passaven el dia al casino i els treballadors ni el coneixien.

-Li molesta que el tèxtil sabadellenc se´n vagi al Marroc?

-Alguns ja en tornen escaldats.

-Estima el tèxtil?

-Sí. Hi he estat tota la vida i hi he disfrutat sempre. És una feina creativa. Com que la moda canvia cada 15 dies, t´obliga a crear constantment. Jo he hagut d´estudiar tota la vida, fins a la jubilació.

-A vostè no el jubila ningú.