Josep García, el rei del calçot

"Per guanyar, el millor és no anar a guanyar"

5 / 2 / 1999

 
Josep Garcia consta al llibre Guiness dels rècords com a menjador de calçots

El nom del muntador de pladur cerdanyolenc, Josep Garcia Milán, 46, figura en el llibre Guiness dels rècords per haver menjat 275 calçots en 45 minuts. Des de llavors, però, ha guanyat el Concurs de Menjar Calçots de Valls sis vegades i ha superat aquell rècord àmpliament que el té en 625 en una hora i mitja.

Aquest diumenge no ha concursat per a que guanyés el seu fill de 20 anys. Va quedar segón.


"Un cop a Galícia, per una aposta, em vaig menjar trenta vieires"

 

-Què els sembla als tarraconins de Valls que un de Cerdanyola els passi la mà per la cara?

-Ui! Els fa molta ràbia. Sobre tot hi ha un home d´allà amb el que tenim una guerra.

-El guanyador de diumenge?

-Sí, el Ramon Forés de Valls. Però ha jugat brut perque jo l´any passat, després d´haver guanyat sis cops quasi consecutius, vaig dir que em retirava per donar pas a la joventut. I ell va dir que també. Però el marica s´ha presentat i ha guanyat al meu fill.

-Vostè és millor que ell?

-Sí, no hi ha color. Però el meu fill aviat l´atraparà.

-Això s´hereda?

-No ho crec.

-L´ha educat bé.

-Sempre m´ha acompnyat als concursos, sí. Des de les categories infantils. I li he ensenyat algun truquet.

-Per exemple?

-Un dels meus trucs és fer al revès que la gent que no sopen la nit abans ni esmorcen aquell dia. Jo sopo bé, esmorço millor i quan arribo a Valls encara pico alguna cosa abans del concurs.

-Per fer crèixer l´estòmac.

-Si vas amb l´estòmac buit t´infles de seguida. I com que jo sempre tinc gana, m´és indiferent menjar més o menys abans.

-Però l´estòmac es pot enxamplar a voluntat si o no?

-Sí, sí, totalment. Nosaltres ja una setmana abans del concurs mengem més del normnal per anar inflant l´estòmac.

-Algun menjar en especial?

-No. Tot serveix. A mi m´agrada tot. És només que aquella setmana dius, mira, en lloc d´un plat, avui me´n prendré dos.

-La línia l´importa poc?

-No la porto tan malament. Peso 110 kilos però, a què no ho sembla?

-La veritat és que no.

-La Mari Pau Huguet va fer un programa de grassos em va cridar i quan em va veure es va enfadar. Deia que jo no estava gras (riu). Quasi tot és ós i musculatura.

-La setmana passada era al "Digan lo que digan" de Tele-5.

-Sí. El meu fill i jo ens vam prendre uns 150 calçots davant les càmeres. També s´esperaven dos tios grassos, je-je.

-Una de les tècniques és mastegar molt ràpit?

-Dues queixalades cada un i dins. Només és verdura cuita. Això sí, mentre en mastegues un ja has de pelar l´altre amb una rapidesa tremenda. Fins que et faci mal la mà. Pensa que n´han d´entrar cent cada quart d´hora de promig

-De dos en dos?

-Això mai. Sempre d´un en un, perque si no t´ofegues. I amb un glopet del porró de tant en quant.

-Sense salsa?

-No. Tots amb salsa. Sino, no tenen cap gust.

-Però perd temps.

-I què? Jo aquell dia vaig a passar-m´ho bé i mentre menjo parlo i faig broma. Per mi és un dia de disbauxa. Si guanyo bé i sino també. Els altres s´ho prenen molt en serio. Per això no guanyen.

-La clau està en la seva serenitat?

-Jo crec que sí. Jo no em poso mai nerviós. I el meu fill aquest any ha fet el millor lloc perque he aconseguit tranquilitzar-lo abans. El més important per guanyar és no anar a guanyar.

-Faria el mateix amb ous o mongetes?

-Espero que no perque el calçot passa bé però les mongetes o els ous senten malament. però sóc tan bruto que potser em picaria i faria alguna burrada.

-N´ha fet gaires?

-Un cop a Galícia, per una aposta, em vaig menjar trenta vieires. I a vegades ens piquem amb el meu fill a veure qui menja més hamburgueses i igual quedem 13 a12. I després ho celebrem amb una pizza.

-Com celebra cada victòria de calçots?

-Amb un bon entrecot i una pota de cabrit, evidentment.

-Li cap?

-Sí perque el calçot baixa molt bé. De seguida el tens a baix i el treus tal com ha entrat, eh? Amb la mateixa oloreta i tot. I és molt sà, et neteja estòmac i budells.

-Bon profit

-