Rosa Devesa, Sibèria

"Viure a Sibèria és molt dur"

4/ 2 / 1999

 
Rosa Devesa viu a Sibèria es des de fa un parell d´anys

Quan els parents i amics de Sabadell li parlen del fred siberià que estem patint, ella somriu.

Rosa Devesa Mèrida, 23, viu des de fa un parell d´anys a Irkutsk (Sibèria) com a comercial en companyia del també sabadellenc, Joan Prior, i sap més bé que ningú el que és el fred siberià. Ahir responia així per telèfon.


"Penjo el peix a l´estenedor del balcó, al costat de la roba, i es conserva la mar de bé"

 

-A quan esteu avui?

-Avui estem bé. Només 10 graus sota cero. Però la setmana passada estavem a 38 sota cero que és el fred que us ha arribat ara a vosaltres.

-Com es viu a 38 sota cero?

-Jo al carrer aguanto deu minuts. Ni un més.

-I deus anar ben abrigada.

-Home, molt més que a Sabadell. Samarretes i 'leotardos' de llana, pantalons gruixuts, jersei de llana, bufanda embolicada al cap, gorro oreller, jaqueta peluda...

-I a casa?

-S´està bé. Vivim en uns pisos que ens engeguen la calefacció a mitjans de setembre i ens la tanquen a mitjans de maig. Però tot és tan vell que les finestres no tanquen bé i es cola el vent.

-Com es un termòmetre siberià?

-Té 50 números per sota el cero i 50 per sobre perque diuen que a l´estiu fa molta calor. Però l´estiu passat jo només vaig anar una setmana amb vestit sense mànigues i només al migdia.

-El fred afecta el comerç?

-Molt. Les paradetes del carrer no han aparegut fins ara. Des de novembre que no les veiem.

-No deuen vendre congelats.

-Tot és congelat! (riu). Jo el peix el compro sempre congelat, encara que l´hagin acavat de pescar. Es congela sol als pocs minuts de pescar-lo

-No cal nevera?

-No. Jo el peix el penjo a l´estenedor del balcó, al costat de la roba i es conserva la mar de bé.

-Afecta aquest fred a l´estat d´ànim?

-A mí, molt. És que a les 4 de la tarda ja és fosc. És molt trist. Però ara estem contents perque els dies ja comencen a ser més llargs.

-No és possible una altra onada de fred?

-No. Ara el febrer ja no baixarem de 15 sota cero.

-Què mengen?

-Uns raviolis de carn que m´ agraden molt amb una nata àcida amb moltes calories. Es diu smitana i la posen a tot arreu per combatre el fred.

-Esperes la primavera?

­Sí, però la primavera també es fang i brutícia. El desgel és molt brut. Tant brut que aqui tothom va en mitjons per casa, encara que siguis convidat per no embrutar el terra, que és d´un plàstic cutre, com un linòlium adhesiu.

-Com és la gent?

-Força tancada. No surten gaire, no fan vida al carrer. Amb nosaltres són amables perque som estrangers i intenten arreplegar el que poden.

-Són russos blancs?

-Sí, colons que van enviar els russos per ocupar les ciutats noves que anaven construïnt. Però també hi ha mongols. Només estem a 300 kms. de Mongòlia.

-Tens la sensació d´estar en una societat en crisi permanent? Un gran Titànic que s´enfonsa?

-Sí, pobres. Sembla que tot els surti malament. Tan bon punt comencen a aixecar el cap, els hi cau una altra desgràcia damunt. Viuen en unes condicions i amb uns sous que sembla que mai n´hagin de surtir.

-Et sents a l´últim racó de món?

-Sí, tot i que ara ha vingut un noi de Manresa que també és comercial.

-Podries integrar-te per la resta de la teva vida?

-No, mai.

-Tant dur és?

-Sí, costa molt. Tot és tronat, vell, la gent és tancada, no hi ha activitats. Només pots anar de casa a la feina i de la feina a casa.

-I a casa què s´hi fa?

-Mira, ara estava estudiant rus. Ja em faig entendre bastant.

-Cine, teatre...?

-Un dia vam anar al Circ de Moscú. Ah! i un altre dia al cine, però era tan tronat: les butaques mig trencades, la pel.lícula es cremava, la gent xiulant...(riu). A mi em va recordar aquelles sessions de l´Imperial.

-Televisió?

-Es difícil veure-hi pel.lícules perque un sol doblador que fa totes les veus: la del noi, la de la noia, la del nen... Pobre xicot, comprenc que té molta feina, però jo encara tinc més feina a entendre´l.

-Estàs desitjant tornar a Sabadell?

-Sí, a l´agost torno definitivament. Espero vaja.

-Llavors trobaràs faltar Sibèria.

-És possible. Irkutsk és una ciutat molt maca, fan figures de gel pel carrer, les mares porten els nens a la guarderia amb trineu, els homes pesquen en un forat al gel. Això té el seu encant. Sí, suposo que el dia que marxi em sabrà greu.

-Què trobaràs a faltar?

-Aqui la gent és molt tranquila. A Sabadell tothom va amb presses. Sí, trobaré a faltar la tranquilitat.

-Tranquilitat és salut.