Ramon Noè, pintor, pagès i filòsof de la vida

"Els radicalismes em fan fàstic"

31/ 1/ 1998

 
Ramon Noè pintava ahir a la cantonada del carrer de l´Esglèsia amb el de la Rosa

El pintor tortosí afincat a Sabadell des de fa 40 anys, amb casa i hort prop de La Salut, casat, pare de dos, excelent conversador, amic de tothom i que ja forma part del paisatge urbà per la freqüència amb que se´l troba pel carrer, Ramon Noè Hierro, 75, pintava ahir al matí la cantonada dels carrers Esglèsia i La Rosa.


"Sabadell és, proporcionalment, la ciutat amb més pintors i on es venen més llibres de filosofia de tot Espanya"

--

--Què té d´especial aquest racó?

--No és el que té sino el que jo hi veig. El gran pintor Watteau va deixat bocabadats dos camperols quan pintava un camp i al mig hi va posar dues noies que, per mes que les van buscar els pagesos, allà no hi eren.

--Molt bé. Doncs què hi veu en aquest racó que jo no veig?

--En primer lloc hi veig un testimoni del que havia estat aquest carrer amb bordons, llambordes, carros i quan l´edificació era artesanal a cops de paleta. També m´agrada la fuga del carrer amb l´ ombra de l´estretor que, quan surt el sol fa un focus espatarrant, fantàstic.

--Doncs avui el sol no fa cara de sortir.

--Esperem que sí. Però si no , jo no puc protestar. Bons estariem si protestessim contra la natura.

--Si no surt el sol haurà perdut el dia?

--No. Puc desplaçar-me a un altre lloc, aprofitar aquesta entonació grisa i platejada o pintar la gent.

--També la pinta la gent?

--Sí perque per aqui tant passa el qui que va al banc com el que vé del mercat, com els que passegen... És extrany perque normalment cada carrer té la seva clientela. Però per aqui passa tothom.

--Què en farà d´aquest embolic de cables aeris?

--Si m´interessa també els hi posaré. Em poden donar un contrast. Per exemple aquesta paret es desploma, veus? es mou. Però aquesta es monòtona. Doncs això és un contrast.

--Portem més de quinze minuts aqui i encara no ha instalat el cavallet...

--...diga´m de tu, home. És que ens fem cada embolic amb això. A Jesús que era el gran jefe li diem de tu i als bisbes, que estan per sota, els diem monsenyor i excelència.

--Molt bé. Volia preguntar-te si el teu ritme sempre és tant lent o és que et distrec.

--No em distreus. Al contrari, m´enriqueixes perque parlem.

--Tu parles amb tothom.

--M´agrada molt parlar, sí. El primer any de casats viviem a Barcelona amb la meva dona i em vaig presentar a tots els veïns perque ja estava cansat de no saber quí es moria i quí es casava. Però només un parell van acceptar la meva oferta de comunicació.

--Per què vas venir a Sabadell?

--Perque el meu sogre tenia un terreny a La Salut, per l´asma.

--I t´hi has integrat plenament.

--Sí perque Sabadell és, proporcionalment, la ciutat amb més pintors i en la que es venen més llibres de filosofia de tot Espanya.

--Vols dir?

--Sí, sí. Busca-ho, ja ho veuràs. I en associacions Sabadell és una ciutat riquíssima: que si pessebristes, que si excursionistes...

--I tu et fas amb tots.

--Perque quan me criden hi sóc.

--Ningú parla malament de tu.

--Segur que sí, però tinc la sort de coneixe´l. El que passa és que el radicalisme sempre m´ha fet fàstic i ,per això jo, quan parlo d´altres, tampoc m´hi poso. Dubto. Els homes dubtem, sempre dubtem.

--Des de quan saps que ets artista?

--Als 6 anys, quan resseguia en un paper les ombres que feia la llar de la foc a la paret de la masia del meu avi, ja tenia clar que seria pintor. I he d´agrair als meus pares que, tot i ser fill únic, sempre van entendre la meva dèria.

--En vius?

--No és ric qui té molt sino qui en té prou.

--En tens prou?

--Sí perque tinc un hort. Mira, ara acabo de cullir uns enciams i de donar el menjar a les gallines. I a més et vull dir una cosa: aquests dies estic gaudint d´una imatge que m´entusiasma. Aquest matí m´he pogut acostar a un parell de tords, que s´estan a casa, fins un parell de metres. Això em fa molt feliç. I hi ha unes mallerengues que ja fa dos mesos que les tenim a casa i no marxen. Això em fa molt feliç a mi, però molt, eh?

--Mira! Surt el sol

--Ah bé, doncs ho aprofitarem.

--Va saludar disset persones.