Enric Casassas, poeta i net

"Bob Dylan i Jacint Verdaguer són idèntics"

29/ 1 / 1999

 
Enric Casassas al col.legi del seus avis i on va nèixer el seu pare

Els dos pedagogs de l´escola moderna Ferrer i Guàrdia que van revolucionar l´ensenyament sabadellenc dels anys 20 i que han donat nom a dues escoles de la nostra ciutat, l´Enric Casassas del carrer Llobet i la CarmeSimó del carrer Jardí, van tenir un net, Enric Casassas Figueres, 47, que és, per molts experts, el poeta viu més important en llengua catalana.

Guanyador dels premis Carles Riba 95, Ausiàs March 96, El Contenidor 97 i Ciutat de Palma 98, els seus tres últims llibres de poemes, "Calç", "Uh" i "Coltells", són considerats el més innovador en poesia catalana.


"Per Nadal els meus oncles recitaven Maragall, Papasseit i Verdaguer. Això em va marcar, segur"

-Com recorda els seus avis?

-De l´avi recordo com embolicava els ous. Feia uns paquets perfectes! L´àvia era més de pagès, més antiga, la que ens donava els ous.

-I com a mestres?

-Recordo com ensenyaven els treballs que feien els seus alumnes amb molta il.lusió: un treball d´un alumne sobre els ocells migratoris... amb uns dibuixos! una caligrafia! Els meus cosins i jo ens ho miravem amb veneració.

-Net i fill d´Enric Casassas i vostè mateix Enric Casassas, el seu fill es dirà Enric Casassas?

-No (riu) Això segur que no. Amb tres de seguits ja n´hi ha prou.

-Ha heredat d´ells la passió per les lletres?

-Sí, quan el meu avi feia correccions per editorials jo l´ajudava. A més del seu recull de faules i tots els jocs i cançons infantils que ens va ensenyar. Ah! I per Nadal els meus oncles, amb el xampany, s´atrevien a recitar Maragall, Papasseit i Verdaguer de memòria. Això em va marcar, segur.

-Què té voste de sabadellenc?

-Poca cosa, la veritat. És més la cosa mítica del meu pare. Ell sempre diu que és del Sabadell. I quan veniem aqui sempre m´assenyalava aquesta casa del carrer Jardí com la casa on va nèixer. L´actual col.legi Carme Simó llavors era col.legi i vivenda a la vegada.

-L´any passat, quan va irrompre a les aules de Filologia de la Universitat Central per recitar el van qualificar de terrorista poètic.

-Home, només interrompiem la classe cinc minuts i la majoria dels professors ho van admetre perfectament. Jo vaig quedar molt parat que sortís a tots els diaris perque de coses d´aquestes n´hem fet moltes.

-És o no un terrorista poètic?

-Jo més aviat li diria poesia anti terrorisme universitari que tanca tot de gent en un aula per traduir una frase de Ciceró. Va ser molt divertit.

-Recitar és una necessitat?

-Sí perque la poesía és l´art del llenguatge parlat. L´escriptura només és una transcripció del que parlem. La poesía és só. Quan jo llegeixo Vinyoli, ni que sigui en veu baixa, m´acava sonant una veu per dins.

-Què tenen a veure Verdaguer i Bob Dylan?

-Són el mateix: un capellanet de pagès i un rocker que beuen en la poesia popular. A Dylan li deien cantant folk i la seva cançó més famosa, "Knock, knock, knock on heaven´s door", és totalment verdagueriana. Són idèntics.

-La inspiració arriba o es busca?

-La inspiració no és un instant màgic. És una manera de viure, un estat vital constant que hi ha gent que el té i hi ha gent que no el té.

-Vostè el té?

-Jo...no sé. Jo a mitges

-Què hem perdut amb Joan Brosssa?

-Un important poeta del món. A mi el que més m´agrada d´ell són els sonets dels anys 50, una obra molt profunda. Va ajuntar la barretina rural amb l´avantguarda més avançada.

-I amb Pere Quart?

-Pere Quart m´ha agradat molt de jove, també per influpencia del meu pare. "Les corrandes de l´exili" i "Decapitacions" són poesia cent per cent.

-Raimon, Llach i Serrat són poetes?

-Per mi ho són més Sisa, Pau Riba i, sobre tot, Brassens. Però Raimon al principi sí. El primer Serrat, l´ingenu, abans de tornar-se cínic també. De Llach no ho tinc tant clar.

-La poesía és música.