Sergi Albert, comentarista arbitral a TV3

"Llonch Andreu no es mereixia baixar"

26/ 1/ 1999

 
Sergi Albert ve cada dissabte a Sabadell per curar-se amb reflexoteràpia de pesdres a la vesícula

L´ex-àrbitre, actual comentarista d´àrbitres a TV3 i administratiu a la Caixa de Catalunya, Sergi Albert Giménez, 50, ve cada dissabte a Sabadell per visitar al naturòpata i acupuntor del carrer Sant Pau, Josep M. López, qui li tracta amb reflexoteràpia unes pedres a la vesícula i de qui diu que "és una gran persona".


"Als àrbitres no els agrada que els mirin la vista"

 

--El col.lectiu arbitral és antic, sectari, corporatiu, tancat, militarista...?

--Antic i corporativista.

--Militarista no?

--Sí, però és que jo defenso els militars i els policies. El meu avi era militar i comprenc que en temps de guerra qui mana, mana.

--Això només és futbol.

--Igual. Quan tu has de prendre una decisió, no pots obrir un debat entre els 22 jugadors per saber si la pilota ha entrat o no.

--Prendre una decisió sigui quina sigui?

--Jo molt cops, quan exercia, no estava gens segur del que feia, però prenia una decisió. L´havia de prendre. I ara ho faig igual a la vida. Prendre una decisió no em costa gens ni mica.

-Assumint que pot ser l´equivocada?

--Això sí, és clar. Assumint que por ser l´equivocada.

--El pitjor enemic d´un àrbitrre és un ex-àrbitre a la tele?

--No. El pitjor enemic d´un àrbitre és ell mateix: 'endiosar-se' i creure que mai s´equivoca.

--Per què els àrbitres se´ls diu pels dos cognoms?

--Perque continuem com en el franquisme. També els ministres de Franco es deien López Rodó, Lopez Bravo, Fraga Iribarne...

--Per què ha baixat el sabadellenc Llonch Andreu?

--No s´ho mereixia. Jo sé que a la primera llista no estava per baixar. Però el Comité Nacional encara funciona com en els temps de Plaza i a la segona llista ja hi influeixen els amiguismes.

--Li falta un bon padrí?

--Sí. Qui hagués de pressionar no va pressionar prou. I els que jutgen mai no són objectius perque no volen mirar videos. Per ells el video és el diable, és tabú.

--Quants amics ha perdut des que surt a televisió?

--Cap perque ja sabia que aquells suposats amics en realitat no eren amics. Això sí, els enemics han pujat de tó.

--Ja els tenia d´abans?

--Sí perque jo dins el colectiu arbitral sempre vaig ser diferent als demés. Jugava als escacs, m´agradava quedar-me a casa amb la família, opinava diferent del senyor Plaza i suggeria coses com la professionalització dels àrbitres o entrenaments específics com la gimnàstica d´ulls.

--La vista es pot exercitar?

--I tant! A Terrassa mateix hi ha la Facultat d´Òptica on t´ensenyen a ampliar allò que deia Andújar Oliver, "el rabillo del ojo". Dit d´altra manera, ampliar el camp visual. perpo ells no volien.

--Per què?

--Perque als àrbitres no els agrada que els mirin la vista. Jo conec un àrbitre espanyol que quan l´anaven a fer internacional li van fer una revisió d´ulls i li van dir que no hi veia. Ni poc ni molt, gens. I l´anaven a fer internacional! Evidentment es va retirar de l´arbitratge, però des de llavors cap altre àrbitre s´ha volgut revisar la vista.

--Tard o d´hora es consultaran vídeos en el camp?

--Potser sí però una traveta que sembla clara, quan gires la imatge veus que ni tant sols hi ha contacte.

--En altres casos la imatge és claríssima.

--Sí, pero en un fora de joc, quan consultes el vídeo ja no hi ha res a fer. A més, a la gent ens agrada la polèmica.

--M´està dient que no cal reduir el marge d´error arbitral perque no falti polèmica?

--La gent no busca la perfecció. A mi no m´agrada parlar amb Déu que ho sap tot. Parlar amb Déu és aborrit.

--Però això és com dir "no cal que els jutges de l´Audiència Nacional siguin gaire justos perque ens aborririem".

--Jo només parlo d´esport. Al futbol americà han deixat de consultar vídeos perque els àrbitres s´inhibien a cada moment per veure les imatges. Això tallava el joc de tal manera que van acavar suprimint la televisió de camp.

--Doncs el Comitè de Competició ja accepta vídeos com a prova.

--Sí, bé, això és de jutjat de guàrdia perque tant aviat els accepta com els rebutxa. O s´admeten sempre o no s´admeten mai.

--Això fora massa lògic.