Josep Bistuer, aquell gener del 39

"Jo per ells era "indiferente""

19/ 1 / 1999

 
Josep Bistuer té apuntada en llibretes tota la seva guerra, dia a dia

Després de la derrota de l´Ebro, les columnes del Líster i El Campesino es replegaven cap a França. Poc abans d´aquell "27 de enero", en que les tropes franquistes entraven triomfals a Sabadell, els republicans passaven vençutstambé per la nostra ciutat. Entre ells hi havia un jove soldat sabadellenc que, com que ja era a casa, va aprofitar per quedar-s´hi.

El veí de Sant Oleguer, Josep Bistuer Espias, 82, va escriure cada dia el seu diari de guerra en set llibretes i lletra tan menuda que l´ha hagut d´ampliar amb fotocòpies. Gràcies a aquella meticulositat, avui diposa d´una detallada crònica del que passava fa 60 anys.


"Jo vaig dir a tota la Brigada d´El Campesino per quins carrers de Sabadell havien de passar"

-On era vostè avui fa 60 anys?

-Passant l´Ebro, veu (remena a les llibretes i llegeix) "...diuen que el Líster ja ha passat el riu en barca sense baixes, però nosaltres encara no hem trobat el nostre lloc..." En no tenir aviació ho vam passar molt malament, sap?

-Un cop passat el riu us vau retirar cap a França passant per Sabadell.

-Si, els feixistes ens trepitjaven els talons i ens haviem d´afanyar.Vam dormir a Balardo (Castellarnau).

-Vostè també?

-Sí, però l´endemà me´n vaig anar a casa. Hi vaig trobar a la meva mare, però no tenia res per menjar.

-Què va fer?

-Me´n vaig tornar a l´exèrcit i el cuiner em va donar bacallà, oli i arròs. Quan van empendre la retirada els vaig dir que passessin per la Via Massagué i el carrer fondo (carrer Sant Cugat). Jo els vaig deixar al carrer Sant Pere per anar a casa meva que era el carrer d´Argüelles.

-El carrer d´Argüelles?

-Sí, bé, vostè el deu conèixer per carrer Duce Mussolini que és com es va dir després.

-Doncs no. I després?

-El Sallarès i Plà

-Això sí. Tota la columna d´El Campesino va creuar Sabadell per aquests carrers?

-Sí. Valentín González González, alias El Campesino. Era el mandamás de la 101 Brigada de Choque. Veu? (llegeix les llibretes) el 24 de gener arribavem a Molins de Rei i el 26 a Sabadell.

-Què diu el seu diari del 26 de gener?

-"El front se sent molt a prop i aviat seran aqui els altres... alguns ja van a la desbandada, es veu que han encés vàries fàbriques..."

-Què diu de Sabadell?

-"A la ciutat ja hi ha banderes bicolors i la gent posa llençols al balcó, han tocat les campanes, tothom està content i surt al carrer. Aquesta tarda per la Rambla no es podia passar. Hi ha molts joves grocs de cara perque fa mesos que no els ha tocat el sol. Es veu que hi havia molt personal tancat i amagat, sembla una bogeria..."

-Tota aquesta alegria ciutadana no era precisament per rebre´l a vostè.

-Ah no però jo estava tranquil.

-No tenia por de represàlies?

-No perque jo per ells era "indiferente".

-Com ho sap?

-Perque jo era ebenista i anys després em van fer arreglar uns fitxers de fusta per la Falange Espanyola on hi havia tots els historials. Vaig obrir els calaixos, vaigmirar el meu i vaig veure que hi posava això: "Joan Bistuer: indiferente".

-I és veritat?

-Està clar. Jo no he sigut mai ni dels uns ni dels altres. No m´he afilitat mai en res. Miri, aqui hi ha la pàgina del 27 de gener. Vol que llegeixi?

-Sí.

-"Igual com ahir hi ha molt entusiasme i tothom està alegre. Es porten moltes banderetes bicolors i, a la solapa, moltes insígnies amb les cinc fletxes. Sembla dia de gran festa.29 de gener: aquest matí han dit missa a la Rambla cantonada carrer de Bèlgica. Barcelona ha estat presa sense un tiro i ja són a Mataró. 30 de gener : els moros venen menjar pels carrers i cobren amb plata i calderilla. Per un duro donen dues pastilles de xocolata i dues llaunes de conserva. També han vingut alemanys i italians que han ocupat les millors cases. Pel carrer hi tornen a haver tricornis de la Guàrdia Civil. No sé si presentar-me o esperar alguna disposició".

-Al final es va presentar.

-Sí a la Casa Caritat. D´allà em van dur a Reus on em van tenir tres mesos presoner al manicomi amb el pitjor tracte que he rebut mai. Llavors va ser quan vaig veure que els que havien guanyat no eren bona gent. Em donaven mig llonguet i una llauna de sardinesper tot el dia. I ni una gota d´aigua.

-I després?

-Vaig tornar a sabadell i vaiog començar una altra vida.

-Trista vida.