Ramon Olivé, la guerra dels súpers de barri

"Ja he enterrat dos gran supermercats"

14/ 1/ 1998

 
C-

El propietari del petit autoservei ("no arribem a súper") del carrer Sant Josep cantonada carrer del Carme, Ramon Olivé i Orpella, 61, resisteix amb valentia l´embestida del gran comerç.

Fa un parell d´anys se li van posar a menys de 200 metres els dos grans establiments de queviures, Superama i Tic-Tac i va aguantar el temporal com va poder. Com que avui tots dos ja han estat absorvits per Mercadona i Sorli Discau respectivament, ell diu amb humor que "ja n´he enterrat a dos".


"-"

--

--Defensa la seva botiga fins a la mort?

--Són quasi 70 anys. El va començar el meu pare amb una petita adrogueria i aguantarem el tipus tant com poguem.

--Els petits "colmados" de la zona ja van anar plegant fa deu o quinze anys.

--Sí, nosaltres en canvi ens vam ampliar. Vam convertir els 10 metres de botiga en aquest autoservei.

--I fa un parell d´anys dues bombes: el Superama primer i el Tic-Tac després.

--Res. Ja els hem enterrat tots dos (riu de gust).

--Esperava trobar-lo trist i angoixat.

--Ha-ha-ha, és broma, és clar. Però han plegat ells abans que jo. Això és veritat.

--Només per canviar d´amo.

--Sí, més seriosament diré que efectivament vaig notar una primera sotregada molt forta.

--Ja s´ha recuperat?

--Del tot no. El nostre nivellde vendes avui és inferior al d´abans. Però al nivell d´ara ens va força bé.

--Heu reduït personal.

--Sí, sí, és clar. Ara som menys, però es desenvolupem força bé.

--Com us heu adaptat a la nova situació?

--Des que tenim aquests dos supers aqui al costat, revisar els preus a la baixa ha sigut un constant. A més hem hagut d´amplir el servei.

--Quin servei?

--Les compres per telèfon i la distribució a domicili.

--Jugueu l´avantatge del tracte personal?

--Tant com podem. Aqui et ve des de la senyora que et pregunta com es fa un estofat fins a la iaia que vol que l´acompanyem al lloc on hi ha cada producte. Evidentment ara donem més facilitats a tothom.

--Heu canviat el producte?

--No. Tenim el mateix que ells. La poca densitat del veïnat, aqui hi ha molta casa anglesa, tampoc ens permet especialitzar-nos gaire.

--Com ha anat el Nadal?

--Ui! Aquestes festes hem tingut una feinada enorme. Amb prou feines ens l´hem pogut treure de sobre.

--No l´espanta el futur?

--Gens. Si no fos perque la paraula jubilació ja em comença a ballar pel cap, jo em veuria en cor de tornar als nivells de vendes anteriors.

--Com?

--Amb producte fresc bó: carn i peox. Potser amb la imatge d´alguna cadena... Amb imaginació i ganes de treballar no ens hem d´espantar de ningú. De clients n´hi ha per tothom i cap gran superfície pot abarcar-los a tots. Canviant la filosofía i donant més servei podriem tornar a les vendes d´abans

--M´agrada veure´l tant animat.

--És que després del primer ensurt inicial, de seguida ens vam adonar que no n´hi havia per tant.

--Són dues grans cadenes.

--Sí, però el Tic-Tac ajustava tant els preus que no li surten els números i el que ha vingut darrera, el Sorli Discau, ja els ha hagut de pujar.

--I l´altre?

--L´altre jo el poso en el que en dic supermercats "borregueros".

--...?

--Sí, per mí els "borregueros" són els que no et deixen triar. Et donen una marca de cafè, una marca de detergent i una marca de ... no poso en dubte la qualitat, però és clar, només n´hi ha una.

--Quin és el perfil del client que no us ha abandonat?

--La senyora de certa edat que es perd una mica en els gran súpers i la dona moderna que li agrada aprofitar el seu temps, té medis i exigeix una qualitat i un servei.

--Se sent David contra Goliath?

--Els petits, gràcies a ser petits, tenim la capacitat d´adaptar-nos a les cirunstàncies. Al principi ens feien por els hípers. Els hi vam perdre. Ara ens venen els súpers de proximitat. Bé. Vam notar la primera clatellada, però també ho hem superat.

--I ara?

--Ara em fa l´efecte que, si ens ho proposem, ja pot venir qui vulgui que no ens enterraran mai.

--Una moral de ferro.