Judith Romera, economista de la ONU

"Faig els informes econòmics per Kofi Annan"

2/ 1 / 1999

 
Judith Romera treballa a l´ONU de Nova York des de juliol

Dels 4.000 funcionaris que treballen a la ONU de Nova York, sembla que només una persona és de Sabadell, l'economista Judith Romera Pascuas, 30, qui prepara els informes econòmics d'un país pel secretari general, Kofi Annan, quan hi viatja.

Nedadora del Club Natació Sabadell des dels 5 anys, cantant del Cor dels Amics de la Ópera i membre de Jove Cambra, va donar classes a la facultat d' Econòmiques de la UAB i va treballar a l'Ajuntament de Sant Quirze.


"A vegades m'he hagut de quedar a treballar dissabtes i diumenges"

 

-Com es passa de l'Ajuntament de Sant Quirze a la ONU de Nova York?

-Va ser un procés llarguíssim que va començar amb un anunci a La Vanguardia, el setembre de 1995, en el que demanaven economistes de Political Affairs i de nacionalitat espanyola.

-Va haver de superar alguna prova?

-Moltes. El febrer de 1996 anava a Madrid a fer el primer examen que van ser dues tardes.

-Què preguntaven?

-Preguntes de política general, anàlisi, actuacions de la ONU, micro i macroeconomia...Va ser un examen totalment boig, llarguíssim i l'havies de respondre a tota velocitat.

-Però el va aprovar.

-Jo pensava que m'havien suspés perque no em van dir res més fins al cap d'un any i dos mesos, quan em van tornar a convocar a un examen oral amb entrevista.

-També a Madrid?

-Sí, però amb video-conferència i davant un tribunal de vuit persones que em feien preguntes des de Nova York. Van ser dues hores molt tenses. Jo allà sola, davant d'una tele, amb problemes tecnològics i uns senyors que em demaneven l'explicació econòmica del tràfic de drogues internacional. Horrorós!

-Però també ho va superar.

-Sí. Per Nadal del 97 ja rebia els papers oficials. Però jo teniatants dubtes de fer un canvi de vida tan radical que primer me'n vaig anar a Nova York per coneixer la ciutat, el lloc de treball i els companys de feina.

-Tot correcte?

-Sí, al final em vaig decidir i des d'el juny d'aquest any (el 98) que hi treballo.

-Estar al Secretariat General vol dir dependre directament de Kofi Annan?

-Estic al quarter general de les Nacions Unides i sóc tècnic del Department of Economic and Social Affairs, DESA.

-Quina feina suposa?

-Estudiem l'evolució de l'economia mundial i fem previsions. La meva área geogràfica són els països desenvolupats d'Europa Occidental. Això vol dir que he d'estar molt al corrent del que està passant a cada moment per fer un informe mensual de l'economia mundial directament pel senyor Kofi Annan.

-Pot concretar més?

-Per exemple la setmana passada, just abans de venir a Sabadell per Nadal, em van demanar un informe de pressa i corrent sobre l'economia d'Irlanda perque el senyor Kofi Annan anava allà de viatge oficial i volia estar documentat.

-L'ambient de treball és relaxadament de funcionari?

-Relativament relaxat fins que arriba un dia en que se't gira molta feina i molt urgent. Jo he estat treballant allà en dissabtes i diumenges.

-Manen els americans?

-A l'ONU se la pot criticar molt i té coses millorabes, però és un fòrum de debat imprescindible.

-La crisi asiàtica és el principi d'alguna cosa?

-A l'octubre les previsions eren pitjor que catastròfiques, histèriques! Semblava la fi del mon. Ara tot està una mica més calmat i jo sóc relativament optimista. No crec que hi hagi recessió ni a Estats Units ni a Europa.

-Què en sap de l'economista de Bellaterra i professor de la Columbia University, Xavier Sala?

-El vaig coneixer personalment en una festa de catalans que es va fer a Nova York l'Onze de Setembre. És brillant i realment molt prestigiós a nivell mundial.

-Es fa amb catalans?

-No estic especialment desitjosa de coneixer spanish people o catalan people. Vull aprofitar el que hi ha allà.

-Vol dir que s'ha implicat en la vida social neoryoquina?

-Estic contenta perque tinc amigues, sobre tot italianes, i perque els colegues de la feina són molt macos.Però és que a més hi ha quatre o cinc teatres d'òpera i això per mi, acostumada a La Faràndula, és increible!

-Que s'hi quedarà, vaja.

-No. Per qüestions personals estic segura que tornaré a Sabadell ben aviat.

-Ai l'amor.

-