Isabel-Clara Simó, escriptora

"Més que por l´independentisme fa mandra"

12/ 9/ 1998

 
Convidada per l´Omnium Isabel-Clara Simó va ser al Casal

L´escriptora alcoiana resident a Barcelona, autora de best-sellers, riallera i amb fama d´independentista i feminista, Isabel-Clara Simó Monllor, 55, va ser convidada dimecres per Òmnium Cultural al Casal Pere Quart per commemorar la Diada.


"Com a bona alcoiana, Sabadell em cau molt bé"

 

--És una bona idea recordar l´Onze de Setembre reivindicant la independència de Catalunya?

--Per mi sí. És una molt bona idea.

--Doncs vostè ha vingut a parlar dels Drets Humans.

--Perque ja no es fa. El país ha perdut la indepèndencia com una de les seves expectatives, és una idea que va a menys. La gent considera que l´esforç no paga la pena.

--Esforç bèlic?

--Espero que no. Un esforç cruent em repugnaria profundament. Però suau tampoc seria.

--Per què fa por doncs l´independentisme?

--Potser sí que hi ha por a una guerra, però jo crec que, més que por, l´independentisme fa mandra. Mandra a canviar uns esquemes mentals.

--El Consell Valencià de Cultura ha acavat realment amb els problemes lingüístics?

--Jo no en tinc una visió tan idílica. Només és un mal menor. D´una banda es bó que, per fí, s´ha reconegut que és la mateixa llengua. Però de l´altra s´ha iniciat el camí de l´escissió perque s´ha creat una segona acadèmia.

--Total?

--En general és un retrocés respecte als pactes de Castelló del 32 i en aquest sentit no ho rebo amb alegrois.

--La seva direcció de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat va ser polèmica.

--Em van criticar molt, sí. Però vaig disfrutar perque vaig veure com es promociona la literatura catalana, les picabaralles entre editors i que l´administració és més neta del que imaginava.

--Això sí que és original.

--Doncs és autèntic. L´ administració és molt feixuga, lenta, morosa i molt pesada, però amb la quantitat de control que hi ha és impossibe robar un duro.

--És correcte que un govern entri en un mercat lliure?

--Es absolutament imprescindible que el peix gros és mengi el petit.

--Sap dels centenars de vincles entre Sabadell i Alcoi?

--Sí! (riu) He vist el llibre en fotocòpies del senyor Josep Tormo i sembla que n´hi ha muntanyes. Vaig quedar aclaparada. També a mi, com a bona alcoiana, Sabadell em cau molt bé.

--Vostè és mora o cristiana?

--Dissortadament les festes de moros sempre cauen en Sant Jordi i he d´estar aqui presentant el llibre. És una mala feina del destí.

--Li molesta l´etiqueta d´autora per dones?

--Em molesta qualsevol adjectiu que posin al darrera d´escriptora. La literatura és independent de sexe, raça o país.

--No escriu pensant en elles?

--El lector és un abstracte. Quan tens una mica de professió només escrius pensant en la literatura.

--Què aprén encara de la literatura?

--Estructures narratives. Com em va dir Paco Candel, el problema dels que escrivim és que no podem llegir amb ingenuitat. Sempre llegim com escriptors. Mentre llegeixes vas pensant com s´ho ha muntat l´autor, per què fa aquest gir, per què aquest canvi de veu... vas espiant.

--Què llegeix ara mateix?

--Una novela de la P.D. James i me n´adono com és de clàssica la seva estructura. La mateixa del segle passat. Exacte.

--Sempre hi ha d´haver una història d´amor?

--No. El que és imprescindible és el conflicte. Però tant se val si el conflicte és al voltant de la mort, com "Escuadra hacia la muerte" d´Alfonso Sastre, o de les caballeries, com "El Quixot".

--Què està escrivint?

--Quatre monòlegs de quatre veïns que s´espien, tots relacionats entre ells. Sortirà cap el febrer i es dirà "El gust amarg de la cervesa"

--Carai!

--(Amb la cara il.luminada) T´agrada?

--Sí, un títol així li acabarà de treure l´etiqueta femenina.

--Primer es deia El Celobert, després El camp de girasols i ara això.

--A vostè li agrada la cervesa.

--A mi molt (riu). Sobre tot ben fresqueta abans de dinar. Aaaah! El que passa és que fa panxa i això és un problema perque la bàscula, que és una bandarra, ho nota!

--No para de somriure. Es tan feliç com sembla?

--Treballo amb el que m´agrada, visco amb la gent que m´agrada i... sí, he sigut bastant afortunada.

--I torna a riure.