"Més que por l´independentisme fa mandra"
12/ 9/ 1998
 Convidada per l´Omnium Isabel-Clara Simó va ser al Casal |
L´escriptora alcoiana resident a Barcelona, autora de best-sellers, riallera i amb fama d´independentista i feminista, Isabel-Clara Simó Monllor, 55, va ser convidada dimecres per Òmnium Cultural al Casal Pere Quart per commemorar la Diada. |
"Com a bona alcoiana, Sabadell em cau molt bé"
--És una bona idea recordar l´Onze de Setembre reivindicant la independència de Catalunya?
--Per mi sí. És una molt bona idea.
--Doncs vostè ha vingut a parlar dels Drets Humans.
--Perque ja no es fa. El país ha perdut la indepèndencia com una de les seves expectatives, és una idea que va a menys. La gent considera que l´esforç no paga la pena.
--Esforç bèlic?
--Espero que no. Un esforç cruent em repugnaria profundament. Però suau tampoc seria.
--Per què fa por doncs l´independentisme?
--Potser sí que hi ha por a una guerra, però jo crec que, més que por, l´independentisme fa mandra. Mandra a canviar uns esquemes mentals.
--El Consell Valencià de Cultura ha acavat realment amb els problemes lingüístics?
--Jo no en tinc una visió tan idílica. Només és un mal menor. D´una banda es bó que, per fí, s´ha reconegut que és la mateixa llengua. Però de l´altra s´ha iniciat el camí de l´escissió perque s´ha creat una segona acadèmia.
--Total?
--En general és un retrocés respecte als pactes de Castelló del 32 i en aquest sentit no ho rebo amb alegrois.
--La seva direcció de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat va ser polèmica.
--Em van criticar molt, sí. Però vaig disfrutar perque vaig veure com es promociona la literatura catalana, les picabaralles entre editors i que l´administració és més neta del que imaginava.
--Això sí que és original.
--Doncs és autèntic. L´ administració és molt feixuga, lenta, morosa i molt pesada, però amb la quantitat de control que hi ha és impossibe robar un duro.
--És correcte que un govern entri en un mercat lliure?
--Es absolutament imprescindible que el peix gros és mengi el petit.
--Sap dels centenars de vincles entre Sabadell i Alcoi?
--Sí! (riu) He vist el llibre en fotocòpies del senyor Josep Tormo i sembla que n´hi ha muntanyes. Vaig quedar aclaparada. També a mi, com a bona alcoiana, Sabadell em cau molt bé.
--Vostè és mora o cristiana?
--Dissortadament les festes de moros sempre cauen en Sant Jordi i he d´estar aqui presentant el llibre. És una mala feina del destí.
--Li molesta l´etiqueta d´autora per dones?
--Em molesta qualsevol adjectiu que posin al darrera d´escriptora. La literatura és independent de sexe, raça o país.
--No escriu pensant en elles?
--El lector és un abstracte. Quan tens una mica de professió només escrius pensant en la literatura.
--Què aprén encara de la literatura?
--Estructures narratives. Com em va dir Paco Candel, el problema dels que escrivim és que no podem llegir amb ingenuitat. Sempre llegim com escriptors. Mentre llegeixes vas pensant com s´ho ha muntat l´autor, per què fa aquest gir, per què aquest canvi de veu... vas espiant.
--Què llegeix ara mateix?
--Una novela de la P.D. James i me n´adono com és de clàssica la seva estructura. La mateixa del segle passat. Exacte.
--Sempre hi ha d´haver una història d´amor?
--No. El que és imprescindible és el conflicte. Però tant se val si el conflicte és al voltant de la mort, com "Escuadra hacia la muerte" d´Alfonso Sastre, o de les caballeries, com "El Quixot".
--Què està escrivint?
--Quatre monòlegs de quatre veïns que s´espien, tots relacionats entre ells. Sortirà cap el febrer i es dirà "El gust amarg de la cervesa"
--Carai!
--(Amb la cara il.luminada) T´agrada?
--Sí, un títol així li acabarà de treure l´etiqueta femenina.
--Primer es deia El Celobert, després El camp de girasols i ara això.
--A vostè li agrada la cervesa.
--A mi molt (riu). Sobre tot ben fresqueta abans de dinar. Aaaah! El que passa és que fa panxa i això és un problema perque la bàscula, que és una bandarra, ho nota!
--No para de somriure. Es tan feliç com sembla?
--Treballo amb el que m´agrada, visco amb la gent que m´agrada i... sí, he sigut bastant afortunada.
--I torna a riure.