Anna Càceres, amiga de Llum Valls

"La policia diu que és un cas excepcional"
28 / 09 / 1997
.. en camí..  
Anna Caceres, a la dreta, amb Llums Valls al Pirineu

Anna Cáceres Muñoz, 16, és una de les millors amigues de la jove desapareguda Llum Valls.

Companya d´estudis a l´Escola Industrial, d´esplai a La Teranyina de l´Acadèmia Catòlica i de festes a l´Ateneu del carrer Sant Cugat, forma part de totes les comissions de recerca i organització d´actes. 


"Ara farem un espectacle amb Cesc Serrat al Parc Catalunya"


--Què pots dir que sigui d´utilitat?
--Ja no ho sé.
--Com ho portes?
--M´ha anat bé començar a estudiar. Hi penso menys.
--Quin era l´estat d´ànim de la Llum els últims dies?
--Xunga. Amb el Ferran ja feia tres mesos que ho havien deixat i estava afectada. Però la conversa d´aquella tarda potser la va enfonsar més. De tota manera vull dir que el Ferran no té cap culpa.
--Ningú li dona les culpes.
--Ell li va dir que no volia tornar amb ella  i que no el molestès més. Però com havia de mesurar les seves paraules? No podia imaginar-s´ho que ella faria això.
--T´explicava ella les seves cabòries?
--Sí. Això del Ferran l´afectava bastant i a vegades quan en parlàvem es posava a plorar.
--Amenaçava amb marxar i plantar tothom?
--No mai. Mai s´ho havia plantejat
--No diuen que es va acomiadar dient que estariem molt temps sense veure-la?
--No. Exactament el que li va dir al Ferran era que estaria un temps sense passar pel local. Res més.
--Llavors no creus que va marxar per pròpia voluntat?
--Sí, això és segur que sí.
--Sense agafar els diners que tenia al seu compte?
--No ho va planificar
--Ni cap maleta?
--No. Només portava el banyador i la tovallola perque veniem de banyar-nos a una piscina de Sant Feliu del Racó. Va ser com un impuls, com una pataleta.
--Avui, set setmanes després, segueixes pensant que el seu silenci és voluntari?
--Pensar que ha tingut problemes, però encara penso que el seu silenci pot ser voluntari.
--Sap una noia de 16 anys el patiment que pot provocar amb el seu silenci?
--Jo ho sé i ella segur que també ho sap.
--Llavors per què no truca?
--No ho entenc. A vegades la gent canvia de personalitat d´un dia per l´altre. De tota manera ella tenia un caràcter molt fort i el que deia ho feia, això sí.
--Per què parles en passat?
--No ho sé (somriu vergonyosa com si l´ hagués trobat en falta). Fa tant temps que no la veig... A la tele també ens van dir que no parlessim en passat.
--El "Quién sabe dónde" va servir d´alguna cosa?
--Esperavem més. Va haver-hi moltes trucades però tot eren pistes poc clares, que si l´havien vist esperant l´autobús, que si... També s´ha parlat de Toledo, l´Estartit.
--Cada cop que apareix un cadàver tremoleu?
--Sí.
--Us plantegeu el suicidi?
--Sí, és una possibilitat. En les reunions de pares i amics ens ho hem plantejat tot.
--També que visqui en una casa d´okupes?
--Uns amics l´han estat buscant a cases okupades de Barcelona i Terrassa. Però els diuen que ja tenen prou problemes com per acceptar una menor.
--Que estigui embarassada i esperi a tenir el fill?
--Seguríssim que no. Això no pot ser de cap manera. Ja t´ho dic jo. Això segur que no.
--Que l´hagin involucrat en una xarxa de prostitució?
--Això ens ho hem plantejat la tira de cops. Amb tot el que es llegeix als diaris ...
--Sectes?
--Ja ho hem mirat, però és com els okupes. No volen menors. A més a ella els fenòmens paranormals li feien por. Uns tres mesos va fer la Oui-Ja, perònomés per jugar.
--Un nou amor?
--Pot ser. Igual viu en un pis amb  altres nois i tenen una paradeta de venda d´artesania i ella fa trenes. Ves a saber. Això és possible, sí.
--Segur que ni un sol amic o amiga amaga alguna cosa?
--Segur. Els hem regirat tots.
--Què feu els amics?
--Ens trobem i organitzem coses. Ara farem un espectacle amb el Cesc Serrat al Parc Catalunya per tocar el món dels esplais. Hem de fer que es mantingui el caliu, que no es perdi la notícia. La policia ens ho recomana.
--Què més diu la policia?
--Que és un cas excepcional. El 95% dels menors desapareguts es resolen abans de 15 dies.
--I si a ella li fa vergonya tornar amb tanta moguda i només espera que pari el soroll?
--També ens ho hem plantejat. Cada cop que organitzem alguna cosa pensem és bo o és dolent? Mai ho saps del cert.
--Això pinta fatal, no?
--Sí.
--Què li diràs?..., si torna.
--Primer (trista) li donaré una bofetada.
--Llum truca! No costa tant.