Josep Ruaix, lingüista de manual

" Demanar als castellans que aprenguin català és un fet de justícia"
16 / 04 / 1997


Josep Ruaix va presentar a Sabadell el Diccionari Auxiliar

Si un cognom sona a ensenyament del català és el seu. Tot estudiant de català ha tingut a les seves mans algun manual, diccionari o fitxes Ruaix. Fa 38 anys que s´hi dedica.

Petit i eixerit, actiu, amb elegància a l´antiga, apassionat filòleg, lingüista, gramàtic, editor i enfebrit amant de la llengua catalana, el moianés Josep Ruaix i Vinyet, 56, va venir dilluns a l´Auditori de la Caixa convidat per Omnium Cultural i el Centre de Normalització Lingüística, per a presentar la seva última obra, el Diccionari Auxiliar.


"En general els del P.P. parlen pitjor el català""

--Quí són els bisbes per exigir als castellans que aprenguin català?
--Bé, això és el resum simplista que en fa la premsa. Hi ha molts matisos. De tota manera, és un fet de justícia que, si els catalans hem hagut d´aprendre el castellà , els castellans també hagin d´aprendre el català. Si les dues llengues són oficials s´han d´aprendre les dues.
--El seu nou Diccionari Auxiliar té un apartat de barbarismes. Quin és el que més li regira l´estòmac?
--El que més em regira l´estòmac és l´ ‘algo’. Ja hem dit molt quin és l équivalent però la gent continua dient ‘algo’ i ‘algo’ i ‘algo’.
--Reconegui que ‘quelcom’ queda una mica cursi
--Es que no cal dir quelcom.
--I ‘alguna vegada’ és molt llarg.
--Només tres síl.labes més llarg. Però és que moltes vegades es pot dir res: ‘Hi ha res a fer?’ Jo mateix, en el meu llenguatge espontani de família mai havia dit ni sentit ‘algo’.
--Es pot viure sense l´‘algo’?
--I tant. A Moià tots hem viscut sempre sense ‘algo’. I mai l´hem trobat a faltar.
--Són els lingüistes els que frenen l´evolució natural d´una llengua?
--No. Hi ha d´haver una gent que vetlli per la llengua, per a que no es desboqui i per a que l´evolució sigui natural, suau i harmònica.
--Però en el català...
--...en el català encara més perque està tan sotmés a la influència del castellà que, si no vigilàvem, arribariem al catanyol, un dialecte del castellà. Si volem conservar la nostra personalitat hem de lluitar una mica.
--Vol dir que si parlessim anglès, no seriem catalans?
--La llengua, entre altres, és un dels elements més identificadors dels pobles.
--El seu cognom ja és llegenda?
--No tant, no tant. La gent diu estudio amb el Ruaix perque identifica l´obra amb l´autor, com el Fabra. Fan una sinècdoque.
--L´Institut d´Estudis Catalans està preparant una nova Gramàtica que paga "La Caixa". Quina mena de país és aquest en que una entitat privada ha de pagar una gramàtica?
--Aquesta gramàtica s´hauria pogut fer gratis, com la Española, que la va fer una sola persona i imagino que cobra drets d´autor.
--Vostè és un purista?
--No, com a lingüístic em considero moderat. No penso en el català com una llengua rígida sino que admeto una evolució. En els meus llibres denuncio hiperpurismes, ultracorreccions i l´excés de reglamentació. Sóc lingüista de centre... potser tirant una miqueeeeta a la dreta.
--Ah! però hi ha lingüistes d´esquerres i de dretes?
--Sí, però alguns autors suposadament d´esquerres es queden parats que jo accepti el que ells no accepten.
--Per què TV3 abans deia embassament i ara diu pantà?
--Tots dos són correctes. La llengua necessita tentatives. Fabra ja feia propostes per veure si els escriptors les aplicaven i si encaixaven o no amb naturalitat. I si no anaven bé s´abandonaven.
--Aquest matí en aquesta mateixa casa, la Caixa de Sabadell, s´ha presentat el llibre de Francesc Piera, "Seduccions a Marràqueix" en el que entre altres barbarismes s´escriu munyeca en lloc de canell. L´escandalitza que es doni tot un Premi de Novela Sant Joan a un llibre així?
--Gens ni mica. Estem en una situació anormal i si el autor es valencià els barbarismes estan més justificats perque allà no tenen una tradició normativista com nosaltres. El que no m´agrada es que es digui Marràqueix, amb accent a la a. Ho considero una pronúncia estranya i ultracorrecta.
--Per què els castellans han de dir Girona si nosaltres diem Londres?
--Ells poden dir perfectament Gerona, però el topònim oficial de carreteres i mapes ha de ser el nostre.
--Què passarà amb el català d´ aqui a 50 anys?
-Es imprevisible. Quan jo tenia 20 anys no podia ni imaginar-me una recuperació tan forta i tan ràpida. Tant de bó en el futur la realitat torni a superar les meves expectatives.
--I a vostè quí el corregeix?
--Sempre hi ha alguna bona persona que m´ho diu amb caritat i amb dolcesa.
--Els de CiU parlen millor que els socialistes o els del PP?
--No, de cap manera. Això mai es pot dir. No depen mai del partit sino d´altres factors. Tot i que en general els del PP parlen pitjor el català, el Vidal Quadres déu n´hi do.
--L´amic Alejo.