Toni Xuclà, Eurovisió

" Si guanyem ho dedicaré a Sabadell"
5 / 04 / 1997


T. Xuclà dirigirà "Sin rencor" al festival d´Eurovisió del 3 de maig

El músic d´El Masnou que des de fa 12 anys dona classes de quasi tot a l´escola CEME de Sabadell, Toni Xuclà Galindo, 42, serà el director d´orquestra que representarà a Espanya en el festival d´Eurovisió de Dublín del proper 3 de maig.

Ha composat bandes sonores per nombroses pel.lícules, sintonies per televisió i acaba de treure al mercat el seu tercer CD de música instrumental "Arrecades de cirera"


"Jo he de motivar els músics, que se sentin còmodes i amb ganes"

.
--Dublin és terra de músics.
--Sí i espero veure tota la música que pogui. A Irlanda hi ha música per tot arreu.
--Per què l´han triat a vostè?
--El productor musical Xavi Ibáñez, que porta des d´Azucar Moreno fins a grups hip-hop, també ha produit el disc del Marcos. Em coneix i com que buscava algú que tingués experiència en moderna i clàssica a la vegada, em va triar.
--Buscava algú capaç de dirigir tota una orquestra?
--Es clar. Un director de música moderna no sap què dir-li a un violinista i un de clàssica no té ni idea de com funciona una bateria.
--Vostè té experiència en els dos camps?
--Sí, d´una banda he estudiat direcció d´orquestra i corals i he treballat en orquestres per cinema de més de 20 músics, com en la banda sonora de La Plaça del Diamant. De l´altra, també he estat en big bands i combos.
--La cançó "Sin rencor" que cantarà Marcos Llunas és una barreja de modern i clàssic?
--No. És moderna, tipus italiana, però amb molta instrumentació.
--La clàssica horterada festivalera?
--En absolut. És una canço molt bonica. Si la cançó fos patxanguera, no hauria acceptat l´encàrrec. No és ni la clàssica espanyolada, ni massa yanqui. És molt llatina però amb aires de melodia italiana.
--Què tal us queda?
--Ell la canta molt bé, molt.
--N´és l´autor, no?
--Sí.
--L´han triat pèr ser fill del Dyango?
--No ho sé. Però si ell ha arribat és perque canta molt bé. Si cantant bé el teu pare t´ajuda doncs molt bé. El món és plé de gent que els ajuda el seu pare.
--A vostè l´ha ajudat?
--Sí, quan li vaig dir que volia ser músic es va espantar molt. Però després fins i tot m´ha comprat instruments.
--Amb aquesta Eurovisió ens podem il.lusionar?
--Nosaltres farem tot el possible. Anem per guanyar i defensarem la cançó per guanyar.
--Està parlant com un futbolista!
--I què vols? És un concurs, no?
--Si guanya dedicarà el triomf a El Masnou o a Sabadell?
--A Sabadell, sens dubte. A El Masnou no hi ha cap sensibilitat músical. Jo, tota la meva vida musical i social la tinc a Sabadell.
--Què hi ha a la seva mà? Què hi pot fer per obtenir els ten points?
--La meva obligació es extreure el màxim rendiment de l´orquestra. Jo he de motivar els músics, que se sentim còmodes i amb ganes. El mateix dia de l´actuació, sobre tot, el director només pot fer una cosa: motivar.
--Noto il.lusió en la seva veu.
--Sí. Hi vaig amb molta il.lusió.
--Però l´Eurovisió està tan criticada, tan devaluada...
--Sí, sí, molt devaluada. Jo mateix fa anys que ni me la miro. Però l´Eurovisió és un ritual que tothom coneix. A Catalunya la gent s´ha anat desenganxant per culpa d´algunes espanyolades massa espanyoles. I no em refereixo al flamenc que tant de bó fos flamenc, sino a aquell toc espanyol que als catalans ens distancia una mica. Però així i tot l´Eurovisió és una referència per tothom.
--S´havia imaginat mai com a director de festival?
--Sí. Quan ho veia pensava, mira, a veure si algun dia fas això.
--No s´ho va pensar dos cops?
-Vaig esperar a escoltar la cançó i quan la vaig sentir i , sobre tot, quan vaig veure com la cantava el Marc, vaig dir que sí immediatament. A més tot l´equip son catalans i...
--... això és un avantatge?
--No, però et fa sentir més còmode.
--Guanyar l´Eurovisió catapulta també el director d´orquestra?
--No ho sé.
--Dirige la orquesta el maestro...
--...i molt cops no és ni mestre. Sovint és el mateix autor de la cançó que, el pobre, va ben despistat, va de bòlit. I als músics, si no els manes amb precisió de gestos mai reaccionen tots a una. Per això n´hi ha que van amb play-back --Play-back a l´Eurovisió!?
--Sí, el director fa veure que dirigeix, els músics fan veure que toquen i tots contents.
--Voste caurà tan baix?
--Play back total segur que no el farem, però parcial, de bateria i baixos, potser sí. El portem preparat i segons com vagin els assajos el posarem o no.
--Com es diu Xuclà en anglès?
--No saben dir-ho. La fonètica anglesa té el só xeix, però no l´associen a la grafia de la lletra ix. Un cop em van dir mister X. Ucla.
--El deurien veure universitari