JOSEP ORRIOLS, 37 anys massatgista del Sabadell : «Abans érem una colla d’amics ara només manen les peles»

Memòria viva del Centre d’Esports Sabadell, Josep Orriols Vergés, 65, deixa el club dels seus amors després de 37 anys de ser-ne el preparador físic. Marxa com l’empleat més veterà amb 21 anys de diferència sobre el segon.
Tècnic farmacèutic i tècnic sanitari, llicenciat en naturopatia i també quiromassatgista, dirigeix el centre de fisioterapia que du el seu nom al carrer Montserrat, 106. És també preparador físic de la Selecció Catalana de Futbol des de 1995 i el seu palmarès en marxa atlètica és tan ple de medalles que, encara ara, en segueix aconseguint a tot el món com a veterà.

CAC JOSEP ORRIOLS
Com se sent?
Impressionat per la quantitat de mostres de suport que estic rebent. Quan un es mor no veu la gent que passa per davant, però ara…
Ara què?
Mira, mira (ensenya el mòbil ple de missatges) Whatsapp, Facebook, Twitter, email, trucades de jugadors, entrenadors, presidents, tot són paraules d’afecte. És espectacular.
Més content que trist?
Alleugerit de pressió i… sí més content que trist.
Content que l’hagin acomiadat?
En el món del futbol això és d’esperar. I ara mateix al club ja no queda ningú que sigui de Sabadell. Abans érem una colla d’amics, però ara només manen les peles. El futbol d’avui és així.
L’han fet fora o ha marxat vostè?
Em van fer una oferta inacceptable. Em reduïen el sou de 1.200 euros (el mateix des de fa 12 anys) a només 300, no aniria als desplaçaments i al camp nomes tres dies a la setmana.
No l’interessava?
Primer vaig dir que sí, però sense cobrar. Però després vaig parlar amb el doctor Cugat i tots dos vam decidir plegar. Home! 300 euros? Que estan bojos? És de ‘xiste’!
Qui el substituirà?
Tenen acords amb un centre de fisio, però ja s’ho trobaran. A la vida el temps posa cadascú al seu lloc.
A partir d’ara veurà els partits des de la graderia?
No! No hi penso anar a l’estadi. Almenys en un primer moment, de cap manera. Ara veuré els partits per la tele. Després ja veurem.
Experiència en cada categoria?
A 2a B el jugador és més humà. A 2a A els jovenets que es pensen que van directes a 1ª i que són els reis del mambo es troben amb els veterans desenganyats que van de tornada, carregats de lesions i que només volen diners. En un ambient així, al vestidor mai no hi ha pinya.
Purs mercenaris?
A la llitera tots són bona gent. Però a fora tenen massa intermediaris, la fama se’ls hi puja al cap i agafen un ego…
Tamudo ens ha pres el pèl?
Ell es va lesionar de veritat, però almenys es podia haver acomiadat dels companys amb educació. Aquest senyor pel Sabadell no ha fet res.
En 37 anys vostè ha viscut crisis per donar i per vendre.
Sí, però les crisis d’ara són més perilloses. Ara hi ha molts bitllets en joc.
El Sabadell és cada dia mes a prop de la desaparició?
Tranquil que si algun dia el Sabadell es una ruïna per qualsevol grup inversor jo mateix i molts dels que estem fora, col·laborarem.
Caldrà?
Home. Els que porten ara el Sabadell no se l’estimen. Només són homes de negocis i si algun dia no surten els números…
El millor moment en 37 anys?
La pujada a 1a de 1986 amb Rafel Arroyos. Allò va ser apoteòsic.
La seva relació amb Arroyos?
Era un personatge singular, però pel Sabadell ho donava tot. Aquest sí que s’estimava el club. Valldeperes, Besonias, Soteras, tots grans presidents que sentien els colors.
Sakamoto ha fet molt de mal?
No. Ell és bona persona, però un amo ha de vigilar el negoci personalment. No pot posar un encarregat a 10.000 kms.
Moments tristos?
Quan van entrar els empresaris de Sabadell. Una llàstima que no el sabessin gestionar. Tot i que s’ha de dir que van salvar el club gràcies a l’alcalde Bustos. Podrà ser molt criticat per altres coses, però el 2004 Bustos va salvar el Sabadell d’una mort segura.
La glòria indefinida

HONVED

Més gent el coneix per Honved que per Josep Orriols. El nom li ve de la visita a Hongria que va fer de ben jove.
«Com que era un país comunista, explica, tenien prohibida la música occidental. Jo duia el cassette Europa de Carlos Santana, que vaig donar a un jugador del Budapest Honved FC, el club de Puskas, Czibor i Koksis. A canvi, ell em va donar un chandall del Honved i quan me’l vaig posar aquí va fer tanta gràcia a tothom que em va quedar el nom».