DIEGO MARTÍN, SCALEXTRIC ARTESÀ: «Hi ha cotxes nostres als cinc continents»

La nau centenària del carrer del Sol on es fabricaven llançadores tèxtils, ha estat reconvertida per l’empresa Chichicars (Chichi era el nom de la gata) on es construeixen cotxes de Scalextric de resina, rèpliques exactes de models llegendaris. D’allà volen cap a Japó, Austràlia, Texas, Sudàfrica on ansiosos col·leccionistes frisen per posseir-los.
L’ex-paleta, llauner, electricista i manetes en general, el sabadellenc  Diego Martín Puerto, 39, era un aficionat a l’Scalextric del club RCT Vallès. Amb la crisi va convertir l’afició en professió i en només dos anys ell i el seu soci han aconseguit que Sabadell torni a ser referència mundial en el món de l’Scalextric.
Per què en diem Scalextric. No hi ha mes marques?
Ja ho crec, la Ninco, Power Slot, Avant Slot… Però Scalextric va ser la primera i va quedar el nom. De fet nosaltres en diem slot que, en anglès, vol dir la guia per on corren els cotxes.

CAC DIEGO MARTIN
Què és Chichicars?
Una empresa que treu models de Scalextric inèdits al món en sèries limitades de 300 exemplars.
Fets artesanalment?
Absolutament. Cada cotxe es fa a mà un a un. Ara tenim una impressora 3D que ens facilita una mica la feina, però és tan imperfecta que retoc és exhaustiu.
Quantes empreses com aquesta hi pot haver a Catalunya?
Que faci tot el procés com nosaltres, des del motllo fins l’últim detall, només una altra a tot Espanya.
La joia de la corona és el Fiat Ritmo 75 Abbarth GR2.
Va ser el nostre primer producte. No falta ni una enganxina del cotxe històric que van pilota Bettega i Mannucci. Bettega va morir d’accident el 1985 i es va convertir en un mite del món del rally.
Ningú més ha fet abans aquest cotxe de Scalextric?
Ningú. Som la única marca al món que el fa. Com el Mitsubishi Galan VR4 o el Subaru Legacy RS. Sempre cotxes de rally, la nostra especialitat.
Diu a la web que el Mitsubishi us dona problemes.
Més que problemes son les dificultats pròpies de treballar bé, amb rigor i exactitud. Volem per exemple que les llantes siguin realment d’alumini.
Qui us ho compra?
El col·leccionista d’alt standing de cotxes de rally de les Antilles Franceses, Sydney, Tokyo, Johanesburg, Texas, Roma, Viena… Hi ha cotxes nostres als cinc continents.
Com us heu donat a conèixer?
Internet clar. Treballem molt el Facebook i ens fiquem a tots els foros. Tenim l’avantatge que els estrangers ja busquen Espanya directament perquè es el país amb millor referències en slot de qualitat.

IMG_3128
Col·leccionistes freakies?
Alguns. N’hi ha que només volen 24 hores de Le Mans, uns altres només volen F1 i n’hi ha un que només col·lecciona cotxes grocs. De qualsevol categoria, però grocs.
Fins a quin punt es sèrie limitada?
Totalment. Quan fem el cotxe 300, destruïm els motlles i no en fem ni un més. Això és sagrat. Però és que, a més, per tema de royalties, tampoc en podríem fer més de 500.
Són cotxes per posar a la vitrina i mirar-los babejant?
No. Poden circular per una pista, només faltaria. El motor és sempre el mateix i es poden pilotar amb molta dignitat per la pista.
En projecte?
Volem fer un tribut a Colin McRae, que va morir en accident d’helicòpter.
Ha quedat com un esport per gent gran, devorat pels videojocs?
Potser una mica. De fet, els meus clients van dels 35 als 65. Jo mateix sóc dels més joves. Però a Sabadell encara hi ha molts corredors que competeixen per tot Catalunya.
Viviu de la nostàlgia?
Sí perquè la gent vol reproduccions dels cotxes que ells van mitificar quan eren nens o joves.
Quina gràcia té pressionar i afluixar l’índex perquè el cotxe no derrapi?
La gràcia es fer-lo anar mes ràpid que ningú sense que surti de pista. Hi ha categories en què va més ràpid el cotxe que el cervell.
Encara emociona?
Ja ho crec. Tinc un amic que acaba de tornar de les 24 hores de Lisboa. No ha dormit en tota la nit pilotant un cotxe de Scalextric. Ha fet més de 5.000 voltes!
I sense marejar-se

SABADELL PIONER A ESPANYA

Si a Sabadell existeixen encara dos clubs de slot tan actius com RCT Valles i Gas, és perquè la primera cursa d’Espanya es va fer a Sabadell el 1965. El 1971 el No-Do ja feia un reportatge a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell (visible a Youtube)de les XII hores de Scalextric organitzades per Francesc Roig de Trelec, el pilot Juan Fernàndez i el fotògraf Joan Aymamí. Ja eren la setena edició.

IMG_3139

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.