AHolanda el 35% dels parts són a casa. A Espanya no arriben a l’1%, a Catalunya són uns 3.000 a l’any i a Sabadell quatre o cinc.
El passat 2 de febrer, era la mestra de primària del CEIP Andreu Castells i veïna de Can Rull, Lídia Quesada Cobos, 34, qui paria a la Martina al menjador de casa seva.
Molt valenta.
Valenta jo? Valentes les que van a l’hospital que no saben mai què els pot passar.
I vostè?
Jo ho tenia tot controlat, sabia el que podia passar a cada moment i vaig tenir el suport tècnic i emocional de dues llevadores encantadores.
Per què va voler parir a casa?
Perquè l’experiència del meu primer fill a l’Hospital General no va ser gens bona. Jo volia part natural sense fàrmacs, però em van atiborrar a medicaments i em van forçar innecessàriament una cesària que no feia cap falta.
Per què?
Perquè els hospitals privats si és cesària, cobren més diners. Però, a més, era el dia abans de Nadal i els ginecòlegs van per feina, no volen esperes llargues.
I vostè es fa esperar?
Això sembla perquè la Martina que ara he tingut a casa ha tardat quasi tres dies. Però sempre he estat acompanyada per unes llevadores que no han parat de donar-me carinyo i recolzament i això no es paga amb diners.
Tampoc es gratis.
Hem pagat per tot 2.400 euros a l’entitat Néixer a Casa, massa poc pel moltíssim que fan per tu les llevadores. Abans del part ja et venen a veure cada setmana, parles de tot, s’estableix una relació d’amistat fantàstica.
Com una visita de metge, però entre amigues?
Igual. Prenien un cafè, estaven dues hores amb mi, em miraven la panxa, parlàvem de tot i després ens enviàvem WhatsUp.
El Taulí està preparat per part natural.
Però no m’hi acceptaven perquè el primer fill havia estat per cesària.
És prudent tenir el segon a casa quan el primer va néixer amb cesària?
És el millor perquè els hospitals t’obliguen a que el segon també sigui amb cesària. Gràcies a tenir-lo a casa me n’he salvat.
Com us poseu en marxa?
El meu home, que m’ha donat un recolzament increïble, i jo ens vem posar en mans de Néixer a casa que porta la llevadora Inma Marcos. Tot ha anat com una seda.
Qui és Inma Marcos?
La llevadora fundadora de Néixer a Casa, està especialitzada precisament en parts post-cesària. Em va atendre ella i una altra que es presidenta del Col·legi de Llevadores de Catalunya.
Com és la preparació?
En el meu cas complicada perquè la nena venia de cul i vaig estar a punt de llençar la tovallola i anar a un hospital. Afortunadament a la setmana 38 es va girar ella sola i es va posar be.
I el part?
Vem posar una piscina de parts aquí al menjador, la vem omplir amb aigua calenta del lavabo, vem posar la calefacció de casa al màxim, vem protegir tots els mobles amb plàstics i… a esperar
I el moment de donar a llum?
Després de dies de contraccions finalment em vaig posar al sofà asseguda i vaig parir allà. La nena va sortir sola i quan el cordó umblical va deixar de bategar, i només llavors, el meu marit el va tallar.
I les llevadores?
Tota l’estona allà donant-me ànims. No es van separar de mi ni un moment. Va ser un moment d´alegria.
I després?
Me’n vaig anar al meu llit amb la meva filla i ens vem quedar les dues adormides.
Teníeu un pla B per si el part es complicava?
Sí, estava previst anar a l’hospital de Terrassa, sabíem qui conduiria, com hi aniríem… tot previst. Però no va caler.
El part a casa és menys dolorós?
Parir en aigua fa menys mal, però els dolors no te’ls treu ningú. l’important és que estàs a casa, en un clima de confiança, coneixes tothom i ningú et dona ordres ni males notícies.
Com a casa
CAROLINE LOVELL
No va defugir la pregunta. Fins i tot semblava contenta de poder explicar el cas de Caroline Lovell, una de les principals defensores del part a casa a Austràlia que va morir al seu domicili de Melbourne després d’haver donat a llum.
«Va ser d’un atac de cor dos dies després del part. És a dir, hauria passat igual a un hospital. Sap greu que li hagi passat precisament a ella, però els riscos són a tot arreu i el cas no ens desmoralitza gens.
