Ll’oncòleg sabadellenc especialista en tumors genito-urinaris, que treballa a l’Hospital del Mar de Barcelona, que ho va fer durant 20 anys a la Vall d’Hebrón i que és referència mundial en el càncer de bufeta, Joaquim Bellmunt Molins, 53, ha estat «fitxat» com a professor per la Universitat de Harvard i com a investigador per l’hospital de Boston, Dana-Farber.
Per què els americans necessiten metges catalans?
Els americans només es poden comparar amb els europeus. Ens tenen al seu punt de mira i, si despuntes en un àrea, s’hi fixen de seguida.
I vostè despunta en càncer de bufeta.
He escrit molts articles a revistes científiques i ells et reconeixen pel que publiques. Curiosament l’altra persona en el món que destaca en aquest camp és una americana, però esta vivint a Roma.
Se sent més valorat que mai?
Sento que per primera vegada a la meva vida algú s’ha mirat el meu currículum amb lupa i considera que sóc un dels referents mundials en els tumors genito-urinaris.
Ells sabran rendibilitzar-ho?
No econòmicament. Però sí que, amb mi amplien els seus contactes. El meu fitxatge els internacionalitza.
Què és l’hospital Dana-Farber?
És un dels cinc millors hospitals del món i el primer que va aconseguir remissions en la leucèmia. Charles A. Dana era el mecenes que el va finançar i Sydney Farber el primer pediatra que va aplicar la aminopterina a la leucèmia.
És un centre de recerca?
És on es fa la millor investigació del món i, a més, està al costat de totes les farmacèutiques i també del MIT (Massachusetts Institute of Technology) on es dissenyen les màquines per seqüenciar els gens dels tumors que fem servir.
La genètica es la seva especialitat en recerca?
Intentem seqüenciar els 400 gens rellevants de cada tumor. Busco factors predictius de resposta de tractament.
M’ho explica millor?
Miro per què un tractament va be a un senyor que té càncer de bufeta o pròstata, però no va bé a un altre.
Cada persona mereix un tractament diferent?
En això estem. Millorem la medicina personalitzada: teràpia adequada pel pacient adequat en el moment adequat.
Fa de bon escoltar.
S’ha acabat el One size fits all. Aquí no hi ha ni talla única ni tractaments universals per tothom.
L’objectiu es trobar la curació?
Tant de bo, però això queda lluny. Abans ens conformaríem amb allargar la vida amb qualitat.
Per quan multiplica els seus recursos de recerca?
Per quatre o cinc.
Per exercir als EUA, ha tornat a estudiar tota la carrera de medicina.
Sí perquè el títol de medicina europeu allà no es compatible. Necessitava el Medical License Examination, MLE.
I?
M’he tornat a examinar de tot com si fos un estudiant del MIR. Ha estat una dura actualització dels meus coneixements universitaris
D’aquí quatre dies americà total?
Jo no ho crec, però ells sí que ho pensen. Fa uns dies a un congrés de Sao Paulo parlàvem en broma de la rivalitat futbolística entre Brasil i Espanya i, tot d’una, un americà em diu «però ara a tu això ja no et preocupa perquè ja seràs americà». Són molt xauvinistes.
Els seus malalts a Barcelona l’han perdut per sempre?
En absolut. Cada mes vindré uns dies a Barcelona per atendre els meus pacients de Quiron-Dexeus.
Quan un se’n va a Estats Units ja no torna?
Jo no m’hi vull pas jubilar.
Com ho compagina familiarment?
A la meva dona que es uròloga ja li estan buscant feina allà. I el meu fill de 4 anys aprendrà tant d’anglès que li haurem de parlar molt català perquè no l’oblidi.
Té altres fills, no?
Una filla de 23 anys que estudia otorrino a Madrid que potser també vindrà a Harvard. I un de 18 que potser també vindrà i està entusiasmat amb les Ciències Polítiques. No ho entenc com ha pogut triar una branca tan difrerent a la meva.
De tot hi ha d´haver.
SABADELLENC
Joaquim Bellmunt fa aquests dies les maletes des de la casa pairal dels Bellmunt al carrer Vilarrúbies on torna a viure des de fa dos mesos.
Nascut a Sabadell, vivia a la Via Massagué, va fer les pràctiques a l’antiga Clínica Santa Fe i va tenir consulta privada al carrer Capmany fins el 2007.
Als 25 anys traslladava la seva residència a Barcelona per treballar a la Vall d’Hebron on va formar part d’una fornada de metges estel·lar molts dels quals són avui als Estats Units.
