El propietari de l’agència de detectius Instiknt, Jordi Lázaro V., 49, no està gens content amb l’afer de l’espionatge als polític catalans i el seu esbombament als mitjans de comunicació.
Ha posat mai un micròfon en un gerro de flors?
Mai. No és habitual i jo personalment no ho faria mai.
Per què?
Perquè si amagues un micro en un gerro és que cap de les dues persones enregistrades ho sap. I això és il·legal. Almenys una ho ha de saber.
Molesta a la professió l’afer de La Camarga?
Sí perquè ens perjudica.
Com?
Està donant una imatge dels detectius privats que no és la real.
Vol dir que les filtracions a la premsa donen imatge de poca discreció?
Vull dir que a Catalunya som almenys 500 detectius col·legiats, però tot el que està sortint a la premsa ve d’una sola agència.
Mètodo 3.
Una agència que sempre ha estat envoltada en polèmica. La cosa ve de lluny: els espionatges del Barça, el cas Madeleine…
La nena anglesa desapareguda a Portugal?
Exacte. L’investigador va dir que ell solucionaria aquell cas en pocs mesos. Cap bon professional gosaríem mai dir una cosa així.
No es de fiar?
És una agència amb moltes irregularitat. De tots els detectius que estan apareixent només un està col·legiat.
És legal gravar una conversa en un restaurant?
Si cap de les dues persones en té coneixement, no.
Diuen que Sánchez Camacho sí que ho sabia.
Em costa de creure.
Que s’esbombi als mitjans és una altra irregularitat?
Evidentment. Sembla que ho ha filtrat com a venjança un treballador descontent amb el tracte laboral que rebia de l’agència.
Vostè ha gravat converses?
Molts cops. A vegades el micro el porto amagat jo mateix i altres vegades el meu client o clienta. Molt sovint és la prova definitiva en un tribunal.
Moltes hores al cotxe esperant que algú surti de casa seva?
Moltes. I també molt dies i setmanes seguint una persona.
En política s’espia més que en altres àmbits?
No ho sé. Jo mai no he tingut cap polític com a client.
Els polítics catalans s’espien més que els de la resta d’Espanya?
Penso que si s’espien a Catalunya és que s’espien a tot arreu.
Per què tota la informació de Método-3 està en mans de la Policia Nacional i no dels Mossos d’Esquadra?
Perquè la senyora Sánchez Camacho ho va denunciar a la Policia Nacional. Però un cop fetes les primeres indagacions, serà el jutge qui designi el cos que ho investigui.
Sánchez Camacho exigeix que es prohibeixi la publicació de la conversa. Hi té dret?
Si es refereix a una part de la conversa de caràcter íntim i sense interès públic, sí, hi té dret.
Qui té accés a tota la informació que te vostè en el seu despatx?
Només els agents de la Unitat de Seguretat Privada tant de la Policia Nacional com dels Mossos, que em visiten regularment i inspeccionen tot el que volen.
És cert que tots els policies de «la secreta» que treballaven al País Basc, ara sense feina, els han col·locat a Catalunya?
No li puc dir.
Moltes infidelitats?
No tant. Fem més serveis de pagament de pensions de divorci. Demostrem que una persona té prou ingressos per pagar una pensió.
Temes d’empresa?
Investiguem espionatge industrial, robatoris, competència deslleial, accidents laborals…
Internet?
Cada cop més, sobretot coaccions o xantatges per internet o amenaces de penjar fotos compromeses. Això està l’ordre del dia.
Proves que acaben a judici?
D’això es tracta. Normalment la nostra prova en un judici és concluent. Ordres d’allunyament trencats, maltractaments en la custòdia d’un fill.
Tanco micròfons
UNA TOMBA
Pot viure un investigador privat amb la responsabilitat de saber tantes coses i tan sensibles de gent de la seva ciutat?
Per Jordi Lázaro és molt senzill: «tenim un deure de confidencialitat i el complim. A mi no se m’escapa res de la meva feina ni quan estic amb els amics ni amb la meva dona. Simplement no ho parlo mai amb ningú».
