El qui va ser cap de comunicació d’El Corte Inglés de Sabadell entre els anys 1991 i 1994 i que ho és actualment a Barcelona, el llicenciat en Ciències de la Informació i Publicitat, Jordi Romañach Planella, 47, ha sorprès a tothom amb una faceta oculta de la seva personalitat: la de sentinella de les noves tecnologies.
Ell, que porta dos mòbils (el de la feina i el personal), ensenya sense alarmismes, en el seu llibre Dieta Digital, a reconèixer els símptomes d’addicció i els mètodes de desintoxicació.
Com sé si estic malalt de mòbil?
Surt de casa un dia sense ell, passi tot el matí desconnectat i observa’t.
El necessito per treballar.
La gran excusa. Doncs un matí de dissabte.
M’agafa el mono. Què faig?
Viu. Mira als ulls a la teva companya, puja a La Mola, fes un cafè amb un amic. Viu!
Més símptomes d’intoxicació.
Que el primer que facis només llevar-te sigui consultar el teu compte de twitter, facebook i whatsApp.
Tot fent el primer pipí?
Home (riu) Això ja seria multitasking.
Vol dir fer moltes coses a la vegada?
Sí. I estar en quatre pantalles a la vegada dispersa tant que crea connexions neuronals superficials i la pèrdua del 20% del procés de la parla, el control motriu i la memòria.
El missatge del seu llibre es «aixeca la vista de la pantalla i seràs més feliç»?
Jo diria «si fas dieta digital no t’asseguro que viuràs més anys, però segur que els viuràs millor».
Que tenen de dolents els mòbils o les tauletes?
Per si mateixos res. Però un mal ús genera connectivitat permanent i, per tant, pèrdua de vida presencjal: veure, tocar, sentir i compartir.
L’amoïna la pèrdua de privacitat?
Em preocupa que Mark Zuckerberg, creador de Facebook, digui «la privacitat està obsoleta». Penso que la privacitat serà el gran luxe del Segle XXI.
Diu que el 2020 no existirà Facebook.
Així ho pronostiquen. A la gent no els agrada que un altre es quedi les seves fotos.
L’addicció digital ja és una especialitat psicològica?
Ja ho crec. Hi ha gent que no pot desconnectar pel pànic a perdre’s alguna cosa. En diuen FOMO, Fear Of Missing Out.
Els nens cauen s’intoxiquen més fàcilment?
Sí però perquè els pares negligim en el nostre deure d’inculcar valors. Quan veig en un restaurant un matrimoni amb dos nens de 4 i 8 anys, un amb la tablet i l’altre amb l’smartphone…
És normal, són nadius digitals.
Argument fals. I tampoc em val que són jocs didàctics. En aquella taula el que hi ha és comoditat paterna: «Que juguin amb pantalles, així els tenim callats». S’ha acabat allò d’ entretenir-los amb el teu llapis i llibreta i fent un dibuix mentre esperes el primer plat.
Es cert que ela adolescents ja mouen el polze més que nosaltres
Totalment . Fins i tot assenyalen amb el polze en lloc de l´index.
«Li compro un mòbil als 10 anys i així sempre sé on para».
També fals. Si necessites controlar-lo per mòbil, és que tens un problema, potser de sobreprotecció.
Què vol dir?
Que demanem a l’escola drets d’ imatge del nen per sortir a una foto de les colònies, però després ignorem tot el que ell està penjant a les xarxes socials.
Prohibiria els informers?
Sortosament la moda del gossip ha baixat tant ràpidament com va pujar. Escoles i pares han reaccionat amb grans reflexes.
Si et difamen per internet estàs marcat de per vida?
Sí. En la vida off-line vas al jutge. Però si et difamen per twitter tindràs molts problemes per retirar aquella mentida.
Desconnectar el mòbil és bona educació?
Evidentment. Però jo he vist gent contestant trucades en reunions, al cine i en un enterrament. S’ha perdut el respecte.
El titllaran de reaccionari i neòfob.
I diplodocus, ja ho sé. Això a les xarxes és habitual. Al pobre Joel Joan el van crucificar perquè va dir que twitter no li aportava res.
Acusat de traïció?
És clar perquè els usuaris són fans i, per tant, molt emotius, irracionals i una mica sectaris.
Sovint hooligans
ESPANYA ELS MES PILLATS
Mentre a Europa la penetració dels smartphnes és només del 30%, a Espanya ho és del 50%. Aquí el 65% de nens entre 8 i 12 anys tenen mòbil, molt més que a França i Alemanya. Per mi és immoral que en l’actual crisi, es compri als nens gadgets tecnològics i a sobre els més cars perquè el nen vol la marca».
Així de crític és aquest pare d’un nen de 12 anys.
