Joan Solé: imitador d’Eugenio
«Feia riure a partir del no-riure
21-5-2010
Joan Solé: imitador d’Eugenio

L’actor sabadellenc i estudiant de tècnic de so a l’Institut del Teatre de Terrassa, Joan Solé Martí, 21, imita tan bé l’humorista català mort el 2001, Eugenio, que ja l’han contractat a 22 llocs en menys d’un any.


Com comença aquesta història?
Em van enredar els meus amics de la Joventut de La Faràndula, l’Albert Grimau, l’Arnau Solsona i l’Òscar Castellví.


Com?
Sempre m’ha agradat fer el burro i un dia al Kafka vaig agafar el micro i vaig fer d’Eugenio. La gent va riure i ells em van dir que m’hi hauria de dedicar.


No et venia de gust?
Gens. Però els vaig dir que si ells m’ho buscaven tot (els acudits, la roba, les olleres, la barba postissa, el local i l’equip de so), que ho faria.


Van acceptar el repte, clar.
Sí, i la primera actuació va ser a Can Capablanca. Com que a la gent els va tornar a agradar, hem anat seguint.


I des de llavors formeu un equip indestructible.

La gràcia es que podem anar junts a tot arreu. Viatgem, riem i ens ho passem molt bé.


Doncs ja porteu 22 bolos en menys d’un any.

Quasi cada setmana. Aquest cap de setmana anem a Móstoles.


Qui us demana?
Des de cases okupes fins a festes privades d’aniversari passant pel festival d’Haití o un centre cívic del barri de Gràcia de Barcelona, bars, cafès-teatre...

Tenies alguna experiència com a imitador?
Només a Sant Nicolau, allò que imites als professors del col·legi.


Per què et vas quedar amb l’Eugenio?
Perquè és un personatge espectacular. El que sempre m’ha captivat d’ell és que sembla que no intenti fer riure.


Per la seva seriositat?
Clar. Jo el veig com un gran actor que surt a l’escenari amb el seu cubata i que explica unes coses a la gent que ell no troba que facin cap gràcia. Exagera aquesta actitud al màxim i li surt tot un personatge.


Humorista únic?
Sí perquè l’actitud dels altres còmics és engrescar la gent, animar-los. Ell en canvi sembla que ni ho intenti. Ell fa riure a partir del no-riure.


Com Buster Keaton?
Sí, de fet no és un recurs humorístic nou.


Era realment així?
Diuen que sí, que era un gran sarcàstic amb un gran humor negre.


Sempre expliques els mateixos acudits?
Hem fet una selecció entre els 15.000 que ell tenia i anem renovant. Ells els tenia tots al cap. Jo necessito una xuleta.


Diuen que imitar l’Eugenio és molt fàcil.
Té uns trets característics que tothom identifica. Es fàcil fer entendre que estàs imitant l’Eugenio.


Però?
Però per imitar-lo bé, d’entrada, has de tenir una veu greu. Jo per sort la tinc. I fer les pauses. Has de saber crear tensió a partir del silenci.


Això costa?
És el més difícil. Crear silenci absolut en l’auditori costa molt. El més petit murmuri en una taula ja ho espatlla tot.


Les teves pauses semblen fins i tot més llargues que les del mateix Eugenio.
Jo l’entenc d’aquesta manera. En el fons jo m’he creat també el meu propi Eugeni.


A base d’escoltar-lo molt?
Sí (riu) com tanta gent que ara em diu «jo escoltava les cintes de l’Eugeni al cotxe quan me les posava el meu pare».


Altres trucs?
Seleccionar bé els acudits i combinar els llargs amb els curts, els surrealistes amb els realistes...


Fer riure és bonic?
Molt. Un dia una senyora em va dir que portava tot el dia emprenyada fins que jo li vaig alegrar el dia. Això omple molt.


Per Catalunya corre un altre imitador representat i produït pel propi fill de l’Eugenio.
El Reugenio, se suposa que es l’oficial.


A mi m’agrades més tu.
M’ho diu molta gent, però són els amics, clar. A mi no em sembla be el que ell fa.


No és el mateix que fas tu?
No. Nosaltres no anem a fer negoci, sinó a passar-nos-ho bé.


T’agradaria ser l’Eugenio oficial?
No.


¿Cuánto son dos y dos? Si no me da más datos...

EL TEATRE A LA SANG
Als 12 anys ja feia Pastorets a la Joventut de La Faràndula. Després del Taller de Teatre va interpretar Alícia al país de les meravelles, Els Mosqueters i Just do it.
Posteriorment, amb la companyia El Galliner, va col·laborar en Tristos Traumes i altre produccions.
Sempre en el món del teatre, se li dona bé composar bandes sonores «senzilles, però resultones» i ara estudia so per teatre a Terrassa.