Caterina Canyelles: cant improvisat
«La glosa és tan fascinant»
14-5-2009
Quan va venir de Sa Pobla (Mallorca) a Barcelona, la primera persona que va trobar era de Sabadell. Des de llavors, l’enginyera química, apassionada del cant improvisat i presidenta del col·lectiu que el promou, Cor de Carxofa, Caterina Canyelles Serra, 29, veïna del barri de Gràcia de Barcelona, no s’ha perdut ni un concurs de garrotins de Sabadell.
Aquest dissabte vindrà al Marquet de les Roques per competir amb l’equip «Viles Ocupades per Barcelona» (Sants, Sant Andreu i Gràcia) a la Lliga Catalana de Cant Improvisat.
—A Sa Pobla la cançó improvisada és un fet social que jo he vist des de petita. El meu avi cantava i gent de la meva edat canta.
—Amb el cant improvisat es pot dir tot?
—Tot.
—Algú s’ha declarat mai?
—Segur que sí, tot i que jo no ho he vist. El que sí he vist molts cops (riu) és més d’un demanat rotllet d’una nit en glosa.
—Cant improvisat, glosa, garrotins... tot és el mateix?
—No. Glosa i cant improvisat són els noms genèrics. Garrotins, nyacre, perdiuet, corrandes, simbomba, jotes i altres són les diferents melodies i mètriques de cada territori.
—Pots fer-me’n una ara i aquí?
—Puc provar-ho.
—Per exemple sobre el debat de la nació d’ahir?
—(Es concentra en silenci i en pocs segons arrenca): A mi en Rajoy no m’agrada / Però jo li faria cas / Si fos com en Zapatero / Si fos com en Zapatero / i un cotxe em regalàs / trai-larai-laira...
—Això és un garrotí?
—No, això és una nyacre: heptasíl·lab amb repetició del tercer vers i rima de segona amb quarta.
—Com ho has construït tan ràpidament?
—La tècnica l’expliquem al Manual d’Iniciació a la Glosa, amb CD que es pot comprar a www.cordecarxofa.org.
—Una pista.
—Sempre es comença pel darrer vers i per pensar què vols dir: el cotxe que ens finançarà en Zapatero. Després he vist que cotxe no rima amb res i he canviat d’ordre la darrera paraula.
—Regalàs en lloc de cotxe.
—Exacte. I fer rimes amb regalàs ja és molt fàcil: faria cas. La simbomba de Mallorca es més difícil perquè rima tot.
—Em fas una simbomba sobre la píndola de l’endemà?
—(Canta) És una bona ocasió/ Però hem d’estar ben al cas / Perquè preveu l’embaràs / Però sempre amb precaució.
—Ho escric i ho analitzem?
—Ui! Ja no ho sabré repetir igual. Quan cantam mos hem d’oblidar de la grafia. Pensar en l’escriptura limita molt.
—Ha mort la tradició a Catalunya?
—A les terres de l’Ebre i a Folgueroles queda algun major que canta, però són com peces de museu.
—Mai són persones massa intelectuals ni cultes?
—Ep! Intel·lectuals potser no. Però cultes molt. Tenen moltíssima cultura popular, local i universal.
—No tothom val?
—Sí. Tothom val. És pura pràctica.
—Ha passat de l’avi de poble al jove urbà alternatiu que surt de copes a la nit?
—Ostres! M’agrada aquesta definició i tant de bo sigui així.
—Vols dir que no ho és?
—La glosa és tan fascinant que ressorgeix en diferents entorns. A Sabadell canta gent molt jove tirant a pseudo-intelectual com els de la Sèpia Verda o Ordint la Trama.
—No és així a tot arreu?
—No. Al Bages i a Osona, els mestres ho fan a l’escola. Per integració lingüística i per resolució de conflictes. Els nins es barallen menys quan s’ho diuen tot a la cara amb música i amb simpatia.
—Com és un «pique»?
—Un combat de glosa com el d’ aquest dissabte al Marquet de les Roques.
—Qui combat?
—La lliga la disputen set equips de comarques diferents. Es troben cada dos mesos i un jurat valora rima, mètrica, entonació, posada en escena i, sobretot, enginy.
—I la rapidesa en respondre?
—La capacitat de resposta immediata sense deixar passar compassos, també clar
—Et pots quedar en blanc?
—Sí.
—Comences sense saber com acabaràs?
—No. Si ho fas, no et surt o no transmets. El millor és tenir ben clars els quatre versos.
—Improvisen diàlegs?
—Sí comentaris sobre un objecte, una situació o un peu forçat per tothom, que els hi diu el jurat al mateix moment. O un diàleg.
—Com els rapers?
—Els hip-hoperos improvisen poc. Tenen rima i mètrica, però la idea és poc elaborada i molt barroera.
—La glosa és una cosa més d’homes que de dones?
—Ni tant. Hi ha més homos, però no és que sigui gran tendència.
—Doncs a Formentera hi ha unes dones grans que es tapen la cara i fan uns xiscles molt estranys.
—Aquell crit és al·lucinant. No l’entenen ni ells perquè només és l’impasse entre un vers i un altre.
—Un garrotín sabadellenc?
—Sabadell es capital / del Vallès Occidental / de les terres catalanes / i del món en general.
Tot un clàssic
2ª LLIGA CATALANA
La revista Ordint la Trama organitza aquest dissabte (22:00h) al Marquet la 2ª jornada de la Lliga Catalana de Cant Improvisat.
Set equips vinguts d’arreu improvisaran rimes a ritme de garrotín, corranda o nyacre sobre temes que se’ls proposa al moment.
L’equip sabadellenc i 2n classificat per darrere de l’Empordà, és format pels joves forjats en molts garrotins Marc Torrent, Roger Pineda, David Fernàndez i David Estop.
Set equips vinguts d’arreu improvisaran rimes a ritme de garrotín, corranda o nyacre sobre temes que se’ls proposa al moment.
L’equip sabadellenc i 2n classificat per darrere de l’Empordà, és format pels joves forjats en molts garrotins Marc Torrent, Roger Pineda, David Fernàndez i David Estop.