Gina Serra, transexual, operada i lesbiana
«Em sento dona
però m’agraden les dones»
29-11-2008
Gina Serra, transexual, operada i lesbiana

La presidenta de l’Associació de Transexuals de Catalunya, ATC-Libertad, és Gina (Jordi fins fa nou anys) Serra Insúa, 49, de Castellar del Vallès, ex-pare biològic d’un noi de 19 anys i lesbiana en la seva orientació sexual.

—Quin és l’objectiu de l’Associació de Transexuals de Catalunya, ATC-Libertad?
—Fer reconèixer els drets de les persones transexuals i ajudar-les quan tenen problemes.
—Per exemple?
—Per exemple aquesta noia, la Carmen de Terrassa, que han fet fora de la feina per ser-ho. L’hem orientat, sobretot laboralment, a través d’UGT.
—De debò l’empresa tèxtil Cotesa va fer fora la Carmen només per canviar-se de sexe?
—Sí, al principi només es maquillava i la toleraven com un gai una mica estrany. Però ja estava discriminada perquè l’obligaven a planxar la camisa del «jefe».
—Quina feina feia?
—Portava el toro del magatzem. Però no va començar a tenir problemes fins que es va operar els pits.
—A vostè també la van acomiadar?
—Sí i en el judici van reconèixer que havia estat un acomiadament per motius d’identitat de gènere. Em van haver de readmetre.
—És habitual?
—Molt. A menys que siguis funcionària, canviar de sexe quasi sempre suposa perdre la feina. El 95% de les transexuals estan a l’atur.
—Què feu per elles?
—Hem assessorat la Unitat de Gènere de l’Hospital Clínic que integra psicòlegs, endocrins, ginecòlegs i, aviat, la cirurgia pel canvi de sexe pel què tant hem lluitat.
—On us operàveu fins ara?
—Jo em vaig operar a Thailàndia i la meva companya (al fons de la foto) també.
—No es va adonar de la seva identitat fins els 40 anys?
—Jo mai no m’he sentit bé amb el meu cos. De petita ja em molestava que em sortissin pèls. Em vaig casar, però no em sentia bé en el matrimoni.
—Què va passar?
—Ens vam separar molt amistosament quan el nano tenia 3 anys i em van donar a mi la custòdia.
—Per què no a ella com és normal?
—Ella no va posar cap impediment. La relació va ser molt bona.
—I amb el nen?
—Als 12 anys em va preguntar que eren tantes perruques i tants vestits de dona i li vaig dir la veritat.
—Ho va entendre?
—Ho va entendre tant bé que fins i tot va fer de bo amb els meus pares perquè ells també ho entenguessin. Ell ens va reconciliar.
—I vostè anava per Castellar vestit de dona i amb perruca?
—No. Només em vestia així quan anava a Barcelona.
—Per què no es va operar fins els 40 anys?
—Abans la societat no estava preparada. Hauria d’haver fet el carrer com moltes.
—Quin va ser el seu procés?
—Als 32 vaig començar a anar al psicòleg, però només em va confondre perquè volia que fos gai i jo no sóc homosexual.
—Llavors què és?
—S’ha de diferenciar entre homosexualitat i identitat sexual. Que jo em senti dona no vol dir que m’agradin els homes.
—Doncs què li agrada?
—Les dones. A mi m’agraden les dones.
—O sia que és transexual i, a sobre, lesbiana.
—Exacte. És curiós, oi? Doncs és així. La majoria de transexuals són heterosexuals, però nosaltres dues no.
—Es va posar els pits a Thailàndia?
—No. Els pits creixen sols amb el tractament d’hormones antiandrògins previ a l’operació. Aquets pits (se’ls toca) no són implants. Són meus.
—Llavors li van extirpar la...
—Sí i em van posar una vagina.
—Amb clítoris?
—Sí. Afortunadament ara els cirurgians ja saben col·locar bé les terminacions nervioses i és sensible. Arribar a l’orgasme és més difícil, però... no està malament.
—No tenia por?
—La veritat és que sí perquè estàs en un país estrany i no entens l’idioma dels metges.
—Volia dir por d’un fet tan irreversible.
—Ah no. Això no. Ho tenia claríssim i no me n’he penedit mai.
—Però no es maquilla.
—No, a vegades no vaig gens femenina. M’agrada molt la comoditat.
—S’afaita cada dia?
—No. Ens depilem la cara i ja està.
—No trobar a faltar orinar dret?
—Doncs no (riu). I això que jo sempre espero a l’últim moment per anar al lavabo.
—Les mans i la veu delaten el seu passat?
—Sí i per telèfon es pensen que sóc un home.
—Cap problema amb el DNI?
—Cap. Et demanen documents sanitaris i et canvien de nom.
De Jordi a Gina
EX-CAMBRER
La residència geriàtrica que l’ha hagut de readmetre li ha assignat una majoria d’avis amb demència i encara al torn de nit.
Abans havia estat cambrer de Mas Pinetó, Can Font i El Castellet. «Però amb el canvi de sexe vaig voler canviar de ram perquè, per un transexual, treballar de cara al públic és molt dur».
Abans de viure a Barcelona, era conegut a Castellar com a jugador d’handbol i futbol i, al Club Natació Sabadell, com a soci.