Jaume del Campo: conflictes amb immigrants
««Nosaltres
també ens hem d’integrar»
també ens hem d’integrar»
19-4-2008
El s—La seva feina, a més de donar classes a la UB, consisteix en diagnosticar el conflicte, o futur conflicte, entre immigrants i autòctons, i conciliar-los. Si pot ser, abans que es barallin.
El professor de Pedagogia a la Universitat de Barcelona i investigador del Grup de Recerca en Educació Intercultural (GREDI), Jaume del Campo Sorribas, 47, serà dilluns al Casal Pere Quart.
—Depèn de la situació econòmica. Si hi ha una davallada i no troben feina, no en vindran més.
—Què passarà quan molts dels que treballen a la construcció es quedin a l’atur?
—El mateix que molts treballadors de la construcció autòctons que també s’hi quedaran. Res en especial.
—Quin percentatge d’emigració pot assumir un país?
—El que sigui, però sempre lent i progressiu.
—Aquí anem massa ràpid?
—Potser sí. En pocs anys Espanya ha arribat al 12% i Barcelona al 18%. Però el problema és la rapidesa, no la xifra.
—És veritat que l’escola pública admet un nen marroquí o sud-americà abans que un català?
—No. El que passa és que Serveis Socials ha de donar serveis als més necessitats i, normalment, els de renda més baixa són els immigrants.
—Costa acceptar-ho?
—A Vallbona vam tenir problemes amb uns gitanos que van veure com els seus fills perdien la beca de menjador per aquest motiu.
—Solucioneu aquest tipus de problemes des del GREDI?
—Parlant la gent s’entén.
—Com eviteu conflictes?
—Primer amb prevenció. Detectem, per exemple, que a Sant Quintí de Mediona, que té 1.800 habitants, han arribat 700 magribins en només tres anys.
—Ha esclatat?
—No, però un canvi demogràfic tan sobtat ha encapsulat els dos col·lectius que fins ara s’ignoraven. Ni es comunicaven.
—Fins ara?
—Sí perquè nosaltres des del GREDI hem reunit diferents col·lectius i, després de moltes reunions, hem aconseguit que «el moro» tingui nom i cognom.
—Com ho heu fet?
—Creant xarxes de relació. Per exemple a la comissió de seguretat del poble, fins ara integrada per comerciants, empresaris i mossos, ara també hi ha magribins. Així s’ha de mostrat que no tots els delictes els cometien «els moros».
—Dificultats?
—Força. Una d’elles que la dona magribina, per tradició, es reclou a casa o només es relaciona amb altres dones magribins.
—I ara?
—S’han pogut superar els recels d’alguns marits i ja tenim un grup de dones mixt que organitza conferències i una sèrie d’activitats.
—Heu humanitzat la relació?
—Sí. I, de passada, han comprés la necessitat d’aprendre el castellà.
—Encara no han demanat una mesquita?
—Sí. És un tema que posa molt nerviosos als autòctons i hem de procurar que, si algun dia es construeix, no tingui un efecte rebot i creï més diferència.
—Tolereu que tants catalans es neguin a tenir un temple d’oració al costat de casa?
—És comprensible. A vegades ens fem una imatge de l’altra amenaçadora i ens posem a la defensiva.
—No es pot eradicar la por?
—No és tan fàcil. Una noieta em deia: «jo no voldria tenir aquest sentiment, però quan arribo a casa a les 10 de la nit i em trobo un grup d’homes drets al carrer mirant-me i sense entendre el que diuen, em fa por».
—Una por insuperable?
—Superable amb reflexió, esforç i molt diàleg. No pensar només que «els que s’han d’integrar son ells».
—Nosaltres també ens hem d’integrar?
—Clar. Tots ens hem de reciclar contínuament. El que avui es pare de família, amb bon sou i integrat, demà pot estar en atur, divorciat, arruïnat i marginat.
—¿Què li sembla el nou Ministerio de Trabajo y Emigración?
—Em preocupa. Indica que el govern encara veu l’emigrant com a força de treball i no com a persona.
—Per què a Can Brians hi ha moltes més recluses llatines que àrabs?
—Per qüestions culturals. La dona àrab arriba aquí després del marit i quan aquest ja està establert. Moltes llatinoamericanes, en canvi, ho fan al revés i passen per moments d’inestabilitat molt durs.
—L’altre dia vaig demanar una ampolla d’aigua a un cambrera llatina i em va dir «en español por favor». Què tenia que haver contestat?
—Que si el català no el parlem aquí no es parla enlloc més del món. Però això sense ràbia. Si no es pot dialogar tranquil·lament més val no fer-ho.
M’integraré
FESTA DE LA DIVERSITAT
Jaume del Campo serà dilluns a Sabadell per inaugurar la Festa de la Diversitat que programa un acte cada dia.
El seu, dilluns a les 20’00 hores al Casal Pere Quart, serà una xerrada sobre Transformacions socials i ciutadania intercultural.
Dimarts s’anuncia «una peli» de Ricardo Coral a l’Imperial. Dimecres, taula sobre els drets dels immigrants al llac de l’Eix Macià. Dijous contes del món. I divendres mostra gastronòmica internacional.
El seu, dilluns a les 20’00 hores al Casal Pere Quart, serà una xerrada sobre Transformacions socials i ciutadania intercultural.
Dimarts s’anuncia «una peli» de Ricardo Coral a l’Imperial. Dimecres, taula sobre els drets dels immigrants al llac de l’Eix Macià. Dijous contes del món. I divendres mostra gastronòmica internacional.