Matilde Torralba, presidenta de Celíacs de Catalunya
«El nou decret dels celíacs
em dóna una alegria immensa
em dóna una alegria immensa
9-2-2008
Aquests dies la tècnic de laboratori i hiper-activa presidenta de SMAP-Celíacs de Catalunya (6.700 socis), Matilde Torralba Navío, està eufòrica.
Ha aconseguit que el Ministerio de Sanidad accepti un projecte de Reial Decret, únic al món, per regular a Espanya l’etiqueta «Sense Gluten» i per la detecció precoç d’aquesta malaltia.
Torralba va venir dimecres a Sabadell per visitar l’empresa local de precuinats i elaborats frescos sense gluten, Moncelíac (www.monceliac.com).
—Moltíssim. És una alegria immensa.
—Com es fa perquè els polítics t’aprovin una llei?
—Amb molta paciència.
—I amics influents?
—Això també va bé. Jo vaig conèixer fa tres anys a Argentina, en una conferència sobre celíacs, al Defensor del Pueblo, Fernando Múgica, i ens va anar molt bé.
—Us va obrir portes?
—Ens va orientar. Les portes ens les va obrir en Sànchez Llibre. Amb ell vam anar veure tot els polítics de Madrid, secretaris del Ministeri de Sanitat, personalitats...
—Trobar un polític amb un fill celíac és una sort?
—No perquè Isabel Tocino en té un i mai no ha fet res per la causa.
—No cal crear un lobby?
—Sí, sí, tot cal. Els propis celíacs pel seu compte no han parat d’enviar missatges per e-mail i això també ha fet pressió.
—Us han concedit tot el que demanàveu?
—No. També demanàvem que ens subvencionin els aliments per celíacs que pugen un pressupost familiar en 1.500 euros l’any per persona. I no ens ho han donat.
—Altres països subvencionen?
—Sí, Itàlia, França, Anglaterra, Alemanya, Finlàndia, Àustria... tots menys nosaltres. Però és igual, com diuen els estrangers: step by step.
—Què us atorga doncs la nova llei?
—Regula les condicions exactes que han de complir tots els productes per dur l’etiqueta «sense gluten».
—O sia que fins ara l’etiqueta no volia dir res?
—No. Fins ara podien ser productes elaborats sense farina, però contaminats.
—Contaminats de gluten?
—Exacte. Només que hi hagi pols de gluten flotant en l’ambient de la fàbrica, el producte es contamina i el celíac el vomita.
—Fileu molt prim.
—Ens hi va la salut. Només que elaboris un pa de blat de moro (apte pel celíac), en un taulell on s’hi ha posat farina perquè no s’enganxi, ja no és apte pel celíac.
—On es pot contaminar un aliment sense gluten?
—A tot arreu, des del molí fins el transport al supermercat. Per això aquesta llei fixa en 20 parts per milió, 20ppm, el límit màxim de concentració de gluten.
—Una llei així no existia en lloc del món?
—No i ho podem assegurar perquè som de les cinc primeres associacions europees i fundadors de l’Associació Europea de Celíacs.
—Ni a Estats Units?
—Fins fa cinc anys els americans encara es pensaven que en el seu país no hi havia celíacs.
—De debó?
—Era mentida clar. Quan un metge italià i un altre irlandès van començar a fer estudis, van demostrar que la incidència als EUA és la mateixa que aquí.
—I això és bo o dolent?
—Bo perquè Amèrica és Amèrica i ara ells s’estan posant les piles de tal manera que aviat ens faran ballar a tots al so que ells toquen.
—Per exemple?
—Ja fan congressos internacionals, l’Edward Kennedy ha promogut una llei al congrés...
—La vostra llei parla també dels medicaments.
—Perquè n’hi ha molts que utilitzen excipients amb midó de blat, sacarosa, lactosa. Ara en els prospectes s’haurà d’advertir.
—I si un medicament porta gluten que ha de fer el malalt celíac?
—Comprar un altre medicament alternatiu que sempre hi és. Per exemple el xiclet per no marejar-te porta gluten, però la biodramina, no.
—Com reben els fabricants d’aliments la vostra llei?
—Els fa pupa perquè ara hauran de condicionar les seves fàbriques amb parets de separació i altres mesures.
—Qui s’encarregarà de controlar-ho?
—Ah! Bona pregunta. Qui controlarà? Estan preparats l’Instituto Nacional de Consumo i l’Agència Catalana de Consum per inspeccionar tot això?
—Ja veig que no gaire.
—Diguem que està per definir.
—Segur que la nova llei serà aprovada al Parlament?
—Segur perquè, sortosament, comptem amb el recolzament de tots els partits.
Miracle!
TOT COR
La meva filla, amb un any i mig, només pesava 7 quilos. Tot eren diarrees, vòmits, mals de panxa. D’això fa 27 anys quan de la malaltia en deien Síndrome de Mala Absorció. Per això la nostra entitat encara porta les sigles SMAP, Síndrome de Malabsorció Associació de Pares».
En morir el seu marit, es va dedicar en cos i ànima a l’associació que havia tornat la salut a la nena. Amb gran simpatia i un positiu esperit de lluita, encomana la seva causa a tothom.
«Un dia, ja fa deu anys, van aprofitar que no vaig anar a reunió de junta per fer-me presidenta, explica rient; i ara és la meva raó de viure».
En morir el seu marit, es va dedicar en cos i ànima a l’associació que havia tornat la salut a la nena. Amb gran simpatia i un positiu esperit de lluita, encomana la seva causa a tothom.
«Un dia, ja fa deu anys, van aprofitar que no vaig anar a reunió de junta per fer-me presidenta, explica rient; i ara és la meva raó de viure».