Rafel Miquel, masover de Can Gambús
«M’han fet fora de casa
com si fos un il·legal»
12-5-2007

Hi vivia des dels 3 anys. En va ser el masover i abne el fill del masover. Però tot d’una la policia li va donar 24 hores per marxar de casa. «Ajuntament, Junta de Compensació i Parc Agrari formen el misteriós tripartit de Can Gambús», diu.
El pagès Rafel Miquel Muñoz, 60, que tenia parada al Mercat Central ha vist com de cop i volta la seva vida donava un tomb radical i perdia casa i feina. Des dels pis dels Merinals on viu ara, veu impotent cada dia, per la finestra, com la finca que ell encara estima es degrada dia a dia per vandalisme.

Rafel Miquel, masover de Can Gambús
—Ha viscut aquí tota la vida?
—Des de 1949. Vaig fer aqui la primera comunió, m’hi vaig casar i els meus fills han nascut aqui.
—Però la casa no era seva.
—Era de mossen Joan Argemí. Jo li pagava un arrendament per la casa i les terres. I el que jo conreava ho venia al Mercat.
—Però aquest mossen va morir.
—Sí, l’any 1968. Però quan el 1996 els seus hereus van vendre les 100 hectàrees de tota la finca a Núñez y Navarro, que es qui està fent tota aquesta urbanització del voltant, a mi ningú no em va dir res.
—Tenia dret a quedar-se?
—Segons l’últim contracte que jo vaig signar amb els hereus el 1989, jo tenia dret a quedar-me a Can Gambús fins el 2010. Tinc els papers.
—Què va passar?
—Que els xanxullos de la Junta de Compensació, l’Ajuntament i el Parc Agrícola m’han fet fora com si jo fos un okupa, un il·legal.
—M’ho haurà d’explicar millor.
—La Junta de Compensació que representa a Núñez i Navarro i altres propietaris de Sabadell dels quals, per ara, no diré el nom, em van començar a oferir coses perquè marxés.
—I?
—Mentre encara estavem negociant casa, feina, maquinària, bestiar i arbres, el dia 6 d’abril del 2006, quan estava fresant les tomaqueres, em ve la Policia i em diuí que tinc 24 hores per marxar de casa perquè l’estava ocupant il·legalment. Jo i la meva dona erem okupes!
—No en feu la cara.
—Després l’Ajuntament em va dir que la jutgessa s’havia equivocat i no havia fet el corrrecte. Però ja estava fet.
—Què va fer vostè?
—Gràcies als companys del mercat que van venir aqui amb tractors de matinada vam desallotjar tot el que vam poder: els conills aquí, les gallines allà, els mobles cap aquí, les images de la capella...
—Tot en una nit?
—Vaig recorrer i em van donar cinc dies més.
—Es va endur fins i tot les imatges de la capella?
—Home és clar. Les he regalat a esglésies de confiança. Ells les haurien trinxat com han trinxat tot el que ha quedat.
—On va anar a viure?
—Em van donar un pis de 58 metres quadrats a la carretera de Terrassa sense aigua ni gas i amb la meitat de llum. Veníem a dutxar-nos i dinar aquí, a Can Gambús, i a les 8 del vespre la policia ens feia fora perquè no hi dormíssim i tancava la porta amb una cadena.
—Quina cosa més estranya.
—I més humiliant. Que et tractin com un il·legal. La mestressa encara la tinc amb despressió. El maltrago que ens ha fet passar aquest Ajuntament a tota la família no el perdonaré mai.
—Per què dóna totes les culpes a l’Ajuntament?
—Perquè em van fer fora al mateix moment que la casa va passar a mans de l’Ajuntament. Els de la Junta de Compensació sempre em deien que ells no teníen poder per fer-me fora perquè el meu contracte era fins el 2010.
—Per què tenia tanta pressa l’Ajuntament en desallotjar-vos si encara no hi ha fet res?
—Molt bona pregunta! Sap que ha passat en aquest any? Que la gent entra a Can Gambús i l’estan trinxant.
—Com està per dins?
—Fet pols. M’ho diuen els treballadors de l’Ajuntament que posen totxos a portes i finestres. Posen de tot, cadenes i forrellats, però la gent segueix entrant.
—I vosaltes que en sou els masovers, al carrer.
—L’alcalde Farrés m’havia dit que jo sempe em quedaria a Can Gambús. Però noi, aquests, no m’hi volen.
—I el Parc Agrícola?
—Vaja quins altres aquells. On són els pagesos del Parc Agrícola? Per què no van voler la terra de Can Gambús que era tan bona per conreuar i ara n’han comprat a fora? Per què diuen que mana la Cooperativa Agrària si només mana l’Ajuntament?
—Ep! Qui fa aquí les preguntes?
—Jo donaré respostes sobretot quan els investigui la Fiscalia. Tot això és brut-brut. Però jo ho sé tot i amb el temps ho aniré dient tot.
—Ja sap a qui votar?
—El que sé molt bé és a quí no votar.
Això és molt fàcil

RESTAURAR PER DEGRADAR
Núnez y Navarro, a petició de l’Ajuntament de Sabadell, es va gastar, almenys, 14 mil·lions de pessetes de l’any 1999 per restaurar la Masia de Can Gambús de dalt a baix. Van refer teulada, vigues i fins l’últim vitrall de la capella. «Encara hi erem i els vam deixar fer totes les obres vivint-hi nosaltres».
Allò que avui Rafel Miquel no pot entendre és que, des que l’han fet fora, la gent hi entra, hi fan foc i trenquen cornises i llencen boles de pedra des de la torreta. No queda ni un vidre sencer. «Si nosaltres hi fossim això no hauria passat», diu.