Oriol Tuñí: manuscrits de Qumran
«Hi havia molts homes miraculosos i grans taumaturgs»
10-2-2007

Convidat per l’Acadèmia Catòlica, el professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la que en va ser degà duranty 8 anys, i jesuïta de Canet de Mar resident a Barcelona, Josep Oriol Tuñí Vancells, 68, va començar dijous un curs de tres sessions sobre Els descobriments de Qumran i Nag Hamadi i el seu influx en al comprensió dels orígens del cristianisme.
Les dues properes sessions seran els dijous 15 i 22 a dos quarts de 8 del vespre a la sala d’actes de la mateixa Acadèmia Catòlica.

Oriol Tuñí: manuscrits de Qumran
—Pertanyia Jesús a la secta dels essenis?
—No es pot afirmar. Però és molt probable que conegués l’essenisme.
—Quins indicis hi ha?
—La seva tirada cap al desert en els primers anys de la seva vida pública semblen indicar-ho.
—Li venia de Sant Joan Baptista?
—Sant Joan Baptista és, efectivament, molt més probable que pertanyés al moviment de Qumran.
—Per què?
—Perquè ell sí que viu al desert menjant la mel de les roques i les llagostes i vestint una pell d’animal, és a dir, la vida pròpia de Qumran.
—És el baptisme una pràctica essènica?
—-No. El baptisme com a ritus d’inciació és compartit per la majoria de cultures de l’època.
—L’ensenyança del perdó?
—Tampoc això és esseni. El perdó està en el moll de l’os de tot el judaísme. El Yom Kippur és la gran festa del perdó.
—L’enfrontament als fariseus?
—La veritat és que l’enfrontament de Jesús amb els fariseus reflecteix més l’época en què es van escriure els evangelis que l’època de Jesús.
—Què vol dir?
—Que els evangelis es van escriure en els ays 70 i 80, quan els fariseus eren el partit del poder. Però mentre Jesús vivia no ho eren.
—Es diu que les miraculoses sanacions de Jesús eren habituals entre els essenis.
—I altres cultures. En l’època de Jesús els sanadors estan molt extesos. D’homes miraculosos i taumaturgs importantíssims n’apareixen molts.
—El dejuni de 40 dies al desert?
—No. Aquest tipus de recessos no eren propis dels essenis.
—M’ho està negant tot. Què té doncs Jesucrist dels essenis?
—Per exemple l’atac al temple. Els essenis van triar el desert com a lloc de culte precisament com alternativa al temple que ells crtiticaven.
—Més influències.
—Temes com la comunió i la comunitat poden ser també influència dels essenis de Qumran.
—Quina és doncs la gran aportació de Qumran sobre la vida de Jesús?
—Sobre Jesús directament res. Sobre la societat que l’envoltava i el seu temps és una documentació de primera ma valiosísissima. La més antiga que tenim.
—Una troballa espectacular?
—Totalment. Quan ja ningú confiava en trobar documents de l’època de Jesús, apareixen en una cova aquests 700 rotlles sobre una opció religiosa del temps de Jesucrist i que ningú ha manipulat.
—Canvia alguna cosa del que pensàvem sobre Jesucrist?
—Cosa gruixuda no. Més aviat ens confirma el que ja savíem, especialment de l’Antic Testament.
—L’estudi de Qumran ja està tancat?
—Ni està tancat ni tenim encara prou distància com per interpretar-ho correctament.
—Hi ha qui diu que Jesús potser es va casar.
—És molt improbable. No en tenim cap indici. Només hi ha algun ressó en la literatura novelada posterior que ja no es de primera mà.
—Maria Magdalena té també el seu evangeli?
—Sí. Va apareixer l’any 1945 amb els papirs de Nag Hamadi, a la vall del Nil. Però no aporta res de nou.
—Ha dit avui que els gnòstics li tenien mania.
—És cert, una mania horrorosa perquè, segons l’evangeli de Sant Joan, a qui Jesús s’apareix primer després de la seva resurrecció no és als apòstols sinó a Maria Magdalena.
—Gelos?
—Home. És una bofetada. Per això sempre procuren trèure-la del mig, esborrar-la de la historia.
—Com arriba vostè als manuscrits de Qumran?
—M’interessen perquè estan escrits des del mateix dualisme que l’evangeli de Sant Joan.
—Quin dualisme?
—Pels essenis, com per Sant Joan, la realitat es troba sempre entre dos extrems radicals: llum-tenebre, veritat-mentida, vida-mort, llibertat-esclavitud.
—És aquest el gran interès dels manuscrits?
—També m’interessen pel seu llenguatge. Quan llegiem «fer la veritat» en grec no ho enteniem, no tenia sentit. Ara, gràcies a Qumran, ho llegim en el context del judaísme i comprenem que la veritat és una cosa que es va «fent» mica en mica, que es pot treballar.
Com tot el que val la pena

SANT JOAN
La seva aproximació als manuscrits de Qumran i Nag Hamadi li ve per la seva especialitat, l’evangeli de Sant Joan, sobre el que ja ha publicat cinc importants assajos.
Des que no és degà de la Facultat de Teologia ni Provincial dels Jesuïtes aprofita el temps guanyat en escriure un nou llibre sobre l’evangeli de Sant Joan en el que treballa des de fa 20 anys.
«El que m’atrapa de l’evangeli de Sant Joan és que és el més críptic, més ple de misteris, de més volada teològica».