Carles Montesinos, el 600 més antic
««Un cotxe
es pot estimar molt»
es pot estimar molt»
19-04-2006
El tapisser jubilat amb botiga al carrer de Gràcia, Carles Montesinos Casas, 74, té un Seat 600 de 45 anys d’antiguetat completament restaurat i amb el que sovint busca qualsevol excusa per circular. Diu que és el més antic de Sabadell.
—Al carrer Indústria que hi tinc un garatge. Vol pujar?
—Si em porta abans a la Creu Alta, sí.
—Au vinga, ja pot pujar.
—Caram què ben conservat.
—Poso totes les peces originals que puc.
—Fins i tot les enganxines. Al darrera he vist aquell gloriós «Sabadell, ciudad piloto del deporte español».
—I la verda del costat «Com el Vallès no hi ha res» de la Caja de Ahorros de Sabadell. I aquí davant el rellotge del parquímetre, veu?
—Però si als anys 60 no hi havia parquímetres.
—No però havies de posar aquestes agulles a l’hora que aparcaves. Veu? També és de la Caja de Ahorros. I si el guàrdia et veia aparcat al mateix lloc més d’una hora i mitja... potser no et multava però et deia vinga va que ja fa molt temps que hi ets.
—Aquesta ràdio Skreibson no deu funcionar, clar.
—I tant que sí. Giri aquest botó, ja veurà.
—(Giro el botó) No se sent res.
—Esperi home, s’ha d’escalfar. Ara... sent?
—Sí, però només per darrera i prou.
—Home és clar. Només té un altaveu. I quan vas per carretera més val que l’apaguis perquè no sent res.
—Pel soroll del cotxe?
—És clar. El motoret està bé, però fa soroll.
—Conduir-lo és un gust?
—És un gust sí. Fins i tot em miren les senyores (riu).
—Com troba pneumàtics, peces de recanvi?
—Hi ha recanvistes espcialitzats. Fins i tot hi ha peces de primera mà noves per estrenar. Valen calers, però els gastes de gust.
—(Fem un sotrac) La suspensió una mica dura, ¿no?
—Una mica. Però molts cotxes actuals també la tenen, eh?
—Com es conserva en bon estat un cotxe de 1961?
—Tenint-ne molta cura. Primer el vaig pintar de blanc i li vaig posar una tapisseria blau elèctric perquè les nenes volien un cotxe xulo. Però fa cinc anys ho vaig tornar tot al seu estat original, blau per per fora i tapisseria d’orígen.
—El mateix blau exacte de la carrosseria original?
—Sí, segure perquè ho vam mirar sota les gomes dels vidres que no haviem repintat de blanc. Vam planxar quatre bonys que tenia i vam refer els terres que tenien més forats que planxa.
—Ha gastat més diners en restaurar-lo que el que va costar comprar-lo?
—I tant, molts més. Només va costar 68.000 pessetes més impost de luxe.
—Un 600 era un luxe?
—Tot era un luxe al·leshores.
—Ho recorda bé, eh?
—De fet el va comprar el meu sogre. Però recordo perfectament el dia que el vam anar a buscar a Barcelona.
—Quin ús li dona avui?
—Esport i plaer. L’agafo sempre que puc per qualsevol encàrrec. I també faig sortides amb el Club dels 600 de Sabadell.
—Quants sou en el club?
—Una cinquantena, però aquest és el més vell de tots: B-250.129, matriculat el setembre de 1961.
—És un bon club?
—Sí, però n’hi ha de més grans. El de Manresa, per exemple, té 3.000 socis. Ara, aquell accepta tot tipus de marques: 600, biscúters, PTB... que no vol dir que Petin Bé sino que són les inicials d’un fabricant de Manresa.
—I 1.500?
—No, però soc soci del Club 1.500 de tot Espanya amb el president a Sòria.
—S’estima més el 1.500 que el 600?
—No. Me’ls estimo tots dos igual. Com aquell que té la senyora i l’amiga i necessita les dues (somriu). Un cotxe es pot estimar molt.
—Ara que ha canviat tota la benzina, quina li posa?
—Sense plom perquè no tinc més remei. Però compro el plom apart i li barrejo. Ja el venen en ampolletes a les mateixes gasolineres.
—Per què diu CMC en el tablier?
—Les meves inicials: Carles Montesinos Casas.
—I aquests interruptors com per encendre el llum del lavabo?
—Són pel netejaparabrises i pels faros.
—Aniria amb aquest 600 per tot Catalunya?
—Sí, he anat al rally de cotxes veterans del Cava, a Sant Sadurní.
—Doncs el dia de la cavalcada va fer figa.
—Tenia un petit problema elèctric. No va aguantar aquella marxa tan lenta.
Encara sou joves... tots dos
EL 1.500 FAMILIAR
Té un altre Seat, un 1.500 familiar de 1966, amb el que havia anat fins a Nàpols amb la sogra, la mare, la dona i tots els fills i filles.
Aquest febrer va córrer amb ell el Rally de la Llana. Però si el conserva amb tanta estimació és perquè en el seu interior hi va morir el seu pare.
«Veníem de Madrid tota la colla, va morir dins el cotxe i el metge de Calatayud ens va aconsellar que seguissim i que un metge amic ja ens signaria la defunció a Sabadell. El vam asseure al darrera, vam parar a Lleida per avisar la família i un cop a casa el vam posar al llit».
Aquest febrer va córrer amb ell el Rally de la Llana. Però si el conserva amb tanta estimació és perquè en el seu interior hi va morir el seu pare.
«Veníem de Madrid tota la colla, va morir dins el cotxe i el metge de Calatayud ens va aconsellar que seguissim i que un metge amic ja ens signaria la defunció a Sabadell. El vam asseure al darrera, vam parar a Lleida per avisar la família i un cop a casa el vam posar al llit».