Anselm Lamota: futbol de botons «He tornat a ser nen» 7/10/2005

Aquest cap de setmana es celebra al Mercantic de Sant Cugat el I Open Internacional de Futbol de Botons. El president de l'entitat organitzadora, l'Associació Catalana de Futbol de Botons, ACFB, amb 72 socis, quasi tots de Barcelona, el mestre industrial jubilat Anselm Lamota Bimbela, 69, està encantat de la vida perquè acaba de pujar de segona a primera divisió.

-Què és aquesta estesa?

-Botons.

-Però no són botons de veritat.

-I tant que són botons de veritat. Miri (els gira i m'ensenya els quatre forats) botons d'abric. El que passa és que cada jugador porta la seva «samarreta».

-Vol dir aquesta enganxina que diu Botó d'Àncora?

-Exacte, és el nom del meu equip. Li vag posar en honor a la pel·lícula espanyola Botón de Ancla. I cada jugador té nom mariner.

-Quí és aquest?

-Els dos extrems es diuen babor i estribor, el central és l'ancora i aquest és el pitxitxi d'aquest any, el màxim golejador de 2ª.

-Tot un crack?

-Ja ho crec. Em va fer guanyar el torneig de xuts des de lluny.

-Hi ha fitxatges?

-A mi el babor me l'han volgut fitxar, però jo no he volgut. I un company té tot l'equip amb botons, especials pel futbol ,fets al Brasil

-Aquests són més grans.

-Aqui tinc tres botons de 4 centímetres de diàmetre, tres de 3'5, tres de 3 i dos de 2'5.

-I l'alçada?

-Cinc milímetres per tots menys el porter que pot medir un centímetre i mig d'alt. També canvia molt el lateral del botó. Veu?

-No.

-Sí, home. No veu que aquest botó te el lateral inclinat? Això és perquè és un jugador elevador, aixeca la pilota.

-I aquest amb el lateral vertical?

-Es passador i prou.

-I aquest botó de camisa tan petit?

-És la pilota. Miri (agafa una fitxa, pessiga un botó contra la taula i surten disparats jugador i pilota). Provi, provi.

-Com? així?

-No, l'index per sobre el polze, així. Bam! (la pilota va per terra) Molt bé.

-Vol dir que ho he fet bé?

-Sí, home, quasi ha fet gol. Però aquest gol no valdria perquè quan xutes a porta has de dir «A gol!». És el nom del nostre butlletí.

-Quantes passades seguides puc fer?

-Si no et pren la pilota el contrari, cinc passes i un adicional.

-Com pot el contrari treure'm la pilota?

-Sí, quan vostè fa una passada dolenta que toqui un jugador dels seus.

-Però quí ha inventat totes aquestes normes?

-Nosaltres. Cada associació té les seves, però a Sant Cugat, com que nosalyres som els organitzadors, jugarem amb les nostres.

-Tan difícil és fer una mateixa normativa per tothom?

-Molt difícil. pensi que hi ha associacions a Orihuela, Jerez, Reus, Gibraltar, Sevilla, València.

-Els catalans sou bons?

-Els millors de l'estat. Aquest cap de setmana es veurà si els guanyem a tots o no.

-Hi ha àrbitre?

-Sí, però només és tercera opinió. Si els dos jugadors no el consulten, ell calla.

-Hi ha discussions fortes?

-Poques. I no estan ben vistes. Hi ha una ètica botonaire que cal respectar.

-Ètica botonaire!

-Sí. No ens agraden els gestos massa airats tipus «Au vinga tio (aixeca el braç) ja t'ho faràs». Juguem concentrats, quasi amb silenci.

-Sovint?

-Almenys ens trobem un cop a la setmana per jugar la lliga.

-Hi ha lliga i tot?

-I tant. A Barcelona som 72 socis i estem dividits en tres categories. Jo aquest any acabo de pujar de 2ª divisió a 1ª. Estic molt content.

-Felicitats. On jugueu?

-A partir d'aquest dia 13 tindrem local nou al carrer Bigai, 12. Tenim camps amb porteries, cronòmetres, marcadors... De dilluns a divendres ens trobem allà cada dia.

-Tots gent d'edat?

-No. L'edat mitja són 40 anys. Abans teniem gent jove, però les nòvies, els exàmens...

-És més divertida la Playstation?

-No! Gens! Si els nanos coneguessin això xalarien molt més aqui.

-Tan divertit és?

-Divertidíssim. Nosaltres ens ho passem fantàstic. Se'ns passen les hores volant (riu).

-Li recorda la seva infància?

-És clar. Jo dels 8 als 20 anys jugava a futbol de botons amb els veïnets d'escala, al replà de casa.

-Ara pot desafiar els veïnets.

-Els he buscat però... (es posa trist) o són morts o...

-Robava botons a la mare?

-I a la tieta i a l'àvia... (torna a riure) Després ja els comprava a la merceria. I ara quan ho vaig retrobar als 60 anys semblava que no hagués passat el temps. Me'n recordava de tot! Als 60 vaig tornar a ser un nen.

-De fet, ho sembla.

-Ho sóc! Jo només tinc joventut acumulada. Tres cops 20 anys.

Tots al Maracanà de Mercantic

«BOTÓ-SAMBA Havia de ser el I Campionat Europeu de Futbol de Botons però la baixa d'ultima hora de tots els països de l'Est ho ha convertit en el I Open Internacional. «Els hongaresos són els que manen i ells han prohibit venir a Catalunya a

txecs, polonesos, serbis... fins a 11 països. No ho entenem», diu Lamota. A canvi han vingut els brasilers que, com en el futbol de veritat, són els millors del món i prometen espectacle. A Brasil hi ha 5.000 botonaires federats. «A aquests segur que no els guanyem».