Aurora Bau: Dret a Morir Dignament «Ajudar a morir a qui ho desitja no és matar» 26/5/2005

La presidenta de Catalunya de l'Associació Dret a Morir Dignament, DMD, la professora d'història tortosina, Aurora Bau, 67, en qui es va inspirar parcialment Amenàbar per Mar Adentro, serà el proper dissabte a les 8 del vespre a l'Esglèsia Baptista del Redemptor (Ronda Ponent, 126) per parlar de «L'eutanàsia, un tema per resoldre».

-Vostè és la Gené de Mar Adentro que interpreta l'actriu Clara Segura?

-La Gené de la pel·lícula som dues persones reals, la meva companya Gené que va col·lobrar directament amb Amenàbar...

-...i vostè.

-Sí. Quan Gené es va quedar embarassada i es va retirar del cas Sampedro, la vaig susbtituir jo.

-El va conèixer personalment?

-Molt. Vaig fer molts viatges a Galícia per parlar amb ell. I el seu últim cap d'any el vaig passar amb ell.

-Sampedro i Amenàbar han rellançat el vostre moviment de forma espectacular?

-Sí. Primer ell ens va engegar com fa tothom. Quan ens va demanar la pastilla màgica per morir i li vam dir que no, ens va dir «¿entonces para qué demonios servís?».

-Després es va singularitzar?

-Totalment. Li vam dir «Ramon, els teus drets són els de tots, per què no lluites per ells?». I va ser la primera persona que ens va dir que sí, que endavant.

-Ningú havia demanat judicialment el dret a morir dignament?

-En veu alta i públicament ningú. Ell va ser el primer.

-Vosaltres el vau assessorar en un judici que no va servir per res.

-Un judici que ni es va arribar a fer. És a dir, no es va poder sentar jurisprudència. I això el va cabrejar tant que el va fer dir aquella frase: «Señores jueces ustedes no me han juzgado, me han aplicado la ley».

-Un no-judici, però, de tan ressó mediàtic que va provocar la pel·lícula. Com ha afectat tot plegat a l'associació?

-A l'associació no, al moviment. Jo sempre parlo d'un Ramon-1 i un Ramon-2.

-M'ho explica?

-L'abans i el després de Mar adentro. Durant el procés xocavem amb la incomprensió general. Durant la pel·lícula ja havia plogut, la terra ja era abonada i en només set anys el canvi social era absolut.

-Ara la societat us comprén?

-La gent, gràcies a Mar Adentro, ha représ el tema amb gran maduresa. No ens donen la raó, pero al menys debateixen. Ja no és tabú.

-Li dónen l'òscar i surten Milions Dolar Baby i Tapas.

-Ha estat un fenòmen interessantíssim.

-Ha vist Las invasiones bárbaras?

-Estava pensant en ella. També era boníssima però, curiosament, no se'n va parlar.

-És un suicidi assistit per un grup d'amics molt serens. Aquestes coses només es donen al Canadà?

-No. També aqui es fan comiats conscients. Hi ha plors, però com que no hi ha engany, també hi ha bromes i rialles.

-Com ho sap?

-He aprés que fer el comiat és una de les coses més positives. Ho he viscut amb la meva filla i a aquesta sí que la van matar.

-Què vol dir?

-A la meva filla la va atropellar un cotxe i aixó sí que és matar i no el que fem nosaltres. Ajudar a morir a qui ho desitja, no és matar.

-Com va acomiadar la seva filla?

-Només vam poder fer el ritual de llençar les cendres a la muntanya. Allà dalt vam plorar, vam riure, vam tancar la ma ben fort i la vam obrir perquè volessin les cendres.

-Fer això és important?

-És imprescindible. Quan obres la ma deixes que marxi la persona que estimes.

-Però quan vas a l'hospital a visitar un amic terminal mai no saps fins a quin punt ell sap, si n'has de parlar o no...

-...i com que tot és tan embolicat decidim no parlar de la mort. I si no en parles, no l'ajudes.

-Parlar de la mort ajuda a morir?

-Molt. Una senyora amb embòlia, que la tenien lligada al llit perquè volia matar-se i demanava una pistola, un cop va haver parlat amb nosaltes i la seva neboda i va signar el testament vital, es va quedar tranquila. I va morir tranquila.

-Quants testaments vitals teniu en el vostre registre?

-Uns 800 i no para de créixer.

-Espereu que el govern socialista ho legalitzi d'una vegada?

-Esperem més que la societat estigui madura per acceptar-ho.

-El que han fet els metges de Leganés es fa cada dia a tots els hospitals d'Espanya?

-No. Tant de bó!

-Està en aixó per motius ideològics o personals?

-Jo m'hi vag ficar instintivament. Hi havia alguna cosa que m'atreia i quan va morir el meu marit vaig entrar a l'Associació sense cap raonament. Per amor a la llibertat.

-A la llibertat?

-És clar. Només la persona que és lliure no té por a morir.

L'eina de domini més eficaç: la por

«JOAN PAU II L´«EUTANASTA» Pocs dies abans de la mort de Joan Pau II, el seu portaveu Navarro Valls deia que el Sant Pare havia decidit, en plé us de raó, no ser traslladat a l'hospital.

«Sabem que de cap manera Joan Pau II hauria estat mai soci de la nostra associació, diu Aurora Bau, però és evident que ell savia que s'estava morint i que va renunciar a que l'entubessin. Va dir prou i ja he acabat. A l'Església hi ha caputxins i franciscans que neguen un Déu sàdic. El dogma vaticà, lamentablement, encara enalteix el patiment»