Agustí Magnet, 50 anys de Stratocaster «Si no fos per la Stratocaster el rock hauria sigut una altra cosa» 22/10/2004

Els més legendaris guitarristes del món s'han citat al Wembley Arena de Londres per commemorar el 50 aniversari de la no menys legendària Fender Stratocaster. El guitarrista de Los Rebeldes i co-propietari de la botiga d'instruments musicals del carrer Sant Pere, Eufonia, fundador del club www.fendermania.com, col·leccionis-ta de guitarres Stratocaster (en té una vintena) i venedor d'unes 300 unitats l'any, Agustí Magnet Muntané, 47, va volar a Londres el 27 de setembre per gaudir de la gran festa Stratocaster.

-Què va passar al Wembley Arena?

-Allò va ser espectacular. Tres dies de música i hi eren tots.

-Quí són tots?

-Ron Wood dels Stones, Hank Marvin dels Shadows, David Gilmour de Pink Floyd, Mike Rutherford de Genesis, Brian May de Queen, Paul Rodgers de Free, Joe Walsh dels Eagles, l'acompanyant d'Eric Clapton, Andy Fairweather Low, Albert Lee, Gary Moore, Rory Gallagher...

-Una mica Parc Juràsic tot plegat?

-Sí perquè tots ronden els 70 anys i la sensació era d'Inserso total (riu), però també perquè són monstres com van demostrar amb un final apotèosic en el que van tocar tots junts.

-Tots la mateixa peça?

-Bé, era un boogey de fons, aquella rotació de tres acords mi-la-si tan popular. La tocava el Ron Wood i, sobre aquest fons, tots ells anaven pujant a l'escenari i fent els seus solos. Memorable.

-I el públic babejant.

-Més de 9.000 persones.

-Está justificada tanta veneració per una marca?

-Sí. Per mi, posar-me a tocar una Stratocaster, sol, a la meva habitació, és tot un ritual.

-Per què?

-Perque tens a les mans una guitarra que, si no fos per ella, el rock hauria sigut una altra cosa.

-Això és dir molt.

-És una eina que ha fet servir el Jimmy Hendrix, l'Stevie Vaughn, l'Eric Clapton, el Rory Gallagher, el Ritchie Blackmore. Pensar això em transporta a una sensació...

-... excitant?

-Sí. Penso, seré capaç de treure'n el mateix que ells? Em mereixo tenir això a les mans?

-Com va néixer el mite?

-De la mà de Leo Fender. Arreglava ràdios i amplificadors, però va saber dissenyar una guitarra amb la que els músics de seguida s'hi van trobar còmodes.

-La Stratocaster.

-Primer l'Squire. Després la Broadcaster, per allò de la ràdio. Després la Telecaster pel boom de la TV. I finalment la Stratocaster en referència a l'estratosfera i la moda de l'espai.

-Què tenia la Stratocaster de tan especial?

-Era la segona guitarra del món de cos massís, sense caixa, tres pastilles enlloc de dues, màstil collat amb quatre visos i uns rebaixos que s'adapten a les costelles pel darrera i a l'avantbraç pel davant.

-I les banyes.

-I les dues banyes que li donen un caràcter especial, però són imatge i prou.

-I només això ha convertit la Stratocaster en llegenda?

-Això i el vibrato (acciona la palanca, rasca les cordes i se sent un potent wha-whaaa). Aquest efecte, que Leo Fender va patentar, els tornava bojos.

-Doncs encara no ho entenc.

-Home, hi ha un altre factor important: era la guitarra més barata del món.

-Ara ho entenc!

-Barata, però sonava bé, afinava bé, era cómode de tocar i la gamma de colors era una canya, del sun-burst torrat al blau piscina de l'últim Cadillac.

-Tot això passava a Califòrnia?

-Sí perquè Anglaterra tenia prohibit el comerç amb els Estats Units.

-Doncs els Shadows eren anglesos.

-Efectivament, però en Hank Marvin va tenir la primera Stratocaster d'Europa només perquè li va portar el seu cantant Cliff Richard. Després d'una gira en solitari per Estats Units el 1959, Cliff Richard va veure que tots els grup americans la duien i li va comprar una al seu guitarrista.

-Quin cotxe seria la Fender Stratocaster?

-Un Wolksvagen escarabat. Simple, barat i fiable. És el cotxe del que més unitats s'han fet a tot el món i també ha durat 50 anys.

-M'està dient que al mercat hi ha guitarres molt més bones que la Stratocaster?

-I tant. Algunes fetes a mà per la mateixa Fender. Però també d'altres marques com la Gibson o les artesanes.

-En fan a mida?

-Una Stratocaster d'encàrrec, feta a ma i amb el teu nom en nàcar no baixa dels 6.000 euros.

-Quins gèneres no es poden tocar amb una Fender Stratocaster?

-És una guitarra clarament roquera. O sia que ni jazz, ni el heavy metal més dur. Jo hi toco sobretot el blues texà de Stevie Ray Vaughn.

Voodoo chile mai morirà

«EL PETIT REBEL Com acostuma a passar, l'afició li vé de la infància. Encara no havia complert els 10 anys quan el seu germà, membre del famós grup sabadellenc Los Rebeldes, el deixava veure els assajos, en aquell garatge del carrer Baronia, amb una condició: que estés callat i no molestés.

«Jo m'asseia a l'ampli i no deia ni mu en dues hores. Veia com entraven, com destapaven la bateria, com reien, com es barrallaven, marxaven i tornaven l'endemà... Mai no em vaig moure del meu lloc, però no em vaig perdre ni un assaig».