Jimmy Jump, el Figo-salt «L'art de saltar és molt complicat» 10/7/2004

Ahir, mentre tornava de Lisboa en cotxe, Jaume Marquet Cot, 29, l'espontani que va llençar una bandera blaugrana als nassos del Figo en plena final de l'Eurocopa, va accedir a respondre per mòbil a aquesta entrevista fins que se li va acabar la bateria.

-Per on vas?

-Estem entrant a Madrid.

-Compte que als madrilenys no els hi ha fet cap gràcia el teu salt a Lisboa.

-Doncs Tele-5, l'As i Marca em volen fer una entrevista.

-El Marca és el que et va tractar pitjor. Va titular «Qué vergüenza Jimmy Jump».

-Ah si? Doncs ara aniré allà i els hi diré «mira, la vergüenza ¿sabes quién la tiene?, los españoles que no fueron capaces de meter el gol que marqué yo en la final». Això els hi diré.

-Et vas colar a l'estadi?

-Es clar, jo sempre em colo.

-Diuen que als 12 anys ja et colaves al Louvre.

-Sí, sempre entro sense pagar a tot arreu. Però a Lisboa va ser molt dfifícil perquè la policia portuguesa es molt bona.

-I tu?

-Home, jo sóc un professional i l'art de saltar és molt difícil.

-Com vas entrar?

-Hi havia dos controls i fent d'«home-ombra», fent veure que parlava amb el mòbil i... mira, vaig passar. Sort divina. Nostre Senyor ho ha volgut. Ha sigut un salt diví aquest.

-Quin lloc vas triar un cop dins l'estadi?

-A la mitja part vaig anar a menjar canapès a tribuna amb el Platini i les autoritats. Sempre ho faig.

-Forma part del ritual?

-Sempre pico una mica, sí. Faig el xampanillo, quatre tapes. Tenia el president de Portugal al costat.

-Segona part.

-Ja em vaig colocar a la graderia baixa, darrera la banqueta de l'Scolari a punt per saltar.

-El millor lloc per les càmeres de TV?

-No sé. No calculo tant. Però vaig esperar i en un «despiste» dels policies, vaig saltar.

-La idea era llençar-li la bandera blaugrana al Figo o això ho vas imporvisar?

-Ja era la idea, però estava segur que no ho aconseguiria. Pensava que m'atraparien abans. Però com que no m'atrapaven vaig seguir corrent i corrent, li vaig llençar la bandera i després ja no sabia que fer.

-Et vas llençar de cap a la xarxa donant una imatge al món de plaer orgàsmic.

-Ho va ser. Quan vaig veure aquella xarxa m'hio vaig llençar amb tota l'ànima com dient ja s' ha acabat una cosa que no tornarà a passar mai més.

-De veritat la gent va cridar gol?

-Tothom. Goool, gooool! Va ser el «golasso»

-Vas fer un gol a Portugal?

-No. Vaig marcar un gol per Portugal. El que ells no van poder fer. Per això a Portugal tothom m'ha tractat tan bé. Els policies, els periodistes, els jutges, la gent.

-La policia també?

-I tant. Allà al cuartelillo ho vam celebrar tots amb cava i firmant autògrafs. Un 'catxondeo' total.

-Però per què?

-Perquè han entés que he fet un gol per Portugal. Els titulars eren «Jimmy Jump: Portugal Sí, Figo No» Tothom em té simpatia.

-Estàs eufòric!

-Triomfant tío. Sóc l'ídol de Portugal i el talisman de Grècia. Tinc unes ganes d'arribar i celebrar-ho amb un porronet de ví.

-Et caurà una bona multa.

-Segurament no. El jutge ja em va dir que segurament arxivarien el cas.

-T'ha sortit tot com havies previst.

-Tot no. Li tenia que haver posat al Figo la barretina al cap.

-És el teu primer salt amb missatge. Ho fas pel Barça, per Catalunya?

-Ni pel Barça ni per Catalunya. Ho faig pels culés i pel poble català, que és molt diferent.

-Laporta no està gaire content amb tu.

-Ho ha de dir, però jo sé que tot els culés estan molt contents amb mi. Com no ho han d'estar si aixà és el més importamt que li ha passat al Barça des de Wembley.

-El salt de la teva vida?

-Aquest i Montmeló.

-Es veritat que t'han multat a pagar 10.000 euros per saltar a Montmeló davant de Schumaker?

-No. El meu advocat ha posar un recurs i el màxim possible són 6.000.

-La teva feina no sembla gaire rendable.

-Gens. Ja no em queda ni un duro. Per això ara vull trobar un espónsor.

-Si administres bé la teva fama no ha de ser difícil.

-El meu col.lega, el streaker anglès Marc Roberts té spónsors i fa anys que salta.

-T'esperem doncs a Atenes?

-Sí, sí, segur. Jimmy Jump a l' Olimp. Com els déus. Amb Apolo i Ulisses i... i...

...i un spónsor si us plau

«SALTADOR VOCACIONAL Ha saltat al campionat del Món de Fòrmula-1, a la passarela Gaudí, al Godó, a Crónicas Marcianas... El seus pares no els hi agrada el que fa, però «ho hem d'acceptar perquè som els seus pares».

«Em sembla que es culpa meva perquè de jove no el vaig deixar estudiar periodisme com ell volia», diu Domingo Marquet. La mare, Concepció, recorda que «volia saltar al casament del príncep i jo li vaig dir: Alto Jaume, això de cap manera. I com que es molt bon noi em va fer cas».