"El diàleg entre il.lusió i raó és la base de tot progrés humà"
9/ 10 / 1998
 Enric Macià va parlar dels projectes d´astrobiologia de la NASA |
Per què a l´univers hi ha tan poc fòsfor? Aquesta és la pregunta que investiga de fa anys l´astrofísic sabadellenc Enric Macià Barber, 36, fill del conegut periodista i publicitari Joan Macià Mercader i de l´actriu de Palestra i locutora de Ràdio Sabadell, Pepita Barber, que van marxar a Madrid els anys setanta.Dimecres va tornar a la seva ciutat natal, més exactament a aquella entitat de la que és soci des de fa 24 anys, l´Agrupació Astronòmica de Sabadell, per parlar dels projectes d´astrobiologia de la NASA i la vida a l´univers. |
"M' interessa la paradoxa que el fòsfor
sigui tan freqüent en la nostra biologia i tan poc en l' univers"
-Està en la línia de Joan Oró?
-He colaborat i colaboro amb Joan Oró. Primer els seus treballs em van influir considerablement, després l´he conegut personalment a Houston i finalment hem publicat alguns treballs junts. L´admiro molt.
-Li agradaria investigar en les condicions de Houston?
-Dir que a Espanya les condicions de recerca no són bones és políticament incorrecte (riu). Així que només diré que sempre es poden millorar.
-Joan Oró està convençut que, per probabilitats, a l´Univers hi ha d´haver vida.
-És molt probable que hi hagi vida, però no sé si inteligent.
-També diu que probablement un cometa va xocar amb la Terra i va deixar una substància química que va donar la vida.
-Generalitzant molt és així, sí. I aquell article, que ell va escriure fa més de 30 anys, avui en dia encara es cita. Això és molt significatiu.
-Què té de vigent encara aquella teoria?
-Que la Terra es un sistema obert, és a dir, no aïllat de la resta d´astres i que pot intercanviar matèria i energia amb altres astres. Efectivament això fa pensar en un cometa que porta uns compostos químics a la Terra que permeten la formació de macromolècules d´interès biològic.
-Aquesta imatge, cometa que entra a la Terra i crea vida, no és massa semblant a la de l´espermetozoid entrant a l´òvul i creant vida?
-L´analogia és interessant, però té moltes limitacions. La primera diferència és que l´ espermatozoid és una cèlula ja viva que porta una informació genètica tant complexe que permet la formació d´un ser viu. Per etendren´s, és com comparar El Quixot amb la cartilla de "mi mama me ama".
-Tampoc veu cap relació entre el moviment gravitacional dels planetes en òrbites al voltant d´un sol i el mateix moviment dels electrons al voltant del nucli?
-Certament hi ha una analogia visual de tots dos fenòmens. Però els principis fonamentals de cada un són profundament diferents.
-Quina decepció.
-Per què?
-M´agradava la idea que pel microscopi es veu el mateix que pel telescopi.
-El mètode científic ha de ser rigurós. Això no vol dir, però, que moltes vegades no estigui inspirat en intuicions com la que vostè apunta. De fet, aquest tipus d´imatges són en l´orígen de moltes recerques.
-Per exemple?
-Per exemple, ara en els cercles científics estàn molt de moda les estructures fractals, que es repeteixen a diferents escales d´observació. Els que van començar estudiant aquesta imatge tan poètica, han descobert coses interessants. Les imatges són bones per llençar-nos a investigar.
-Després la ciència ja s´ encarrega de tirar aigua al ví.
-Sí, ens frena la passió. Però el diàleg entre ilusió i raó és la base de tot progrés humà.
-Vostè investiga el fòsfor.
-M´interessa la paradoxa que sigui tan freqüent en la nostra biologia i, en canvi, es consideri tan poc en el món de l´astrofísica.
-Li extranya que en el cosmos no hi hagi mès fòsfor?
-Molt. És un material elusiu, que s´escapa, que no el trobes a l´Univers, quan en els sers vius, el fòsfor participa de forma fonamental en tots els processos metabòlics.
-Ahà! Vostè també busca analogies entre el cel i la terra.
-Bé, només intento veure què passa. És que no l´hem buscat bé en l´únivers, és que només està lligat a la vida, és que...?
-En el fons ja té una resposta intuitiva i només busca demostrar-la?
-Vaig començar amb una hipòteis de treball, sí, però ja l´he canviada tants cops...
-La seva dona, Victòria, és biòloga. Els nens no tenen més remei que ser astrobiòlegs?
-Tant de bó! (riuen tots dos). Al menys científic.
-Serà de lletres.