Jaume Aragall, tenor

"Les óperes de sabadell són molt dignes"

1/ 05/ 1998

 
Jaume Aragall, dimecres, al restaurant Euterpe de Sabadell

Dimecres, 29 d´abril, 7 de la tarda. El cambrer del bar Euterpe s´adona que aquell senyor que mata el temps jugant a la màquina escurabutxaques amb posat aburrit és el tenor barceloní admirat arreu del món, Jaume Aragall i Garriga, 59. Li serveix una copeta de ví blanc (detall de la casa) a canvi d´un autògraf per la seva senyora que és una gran fan. Mentre el signa ens posem a parlar.


--Senyor Aragall?

--Sí?

--Què hi fa aqui?

--He vingut a assajar a La Faràndula el recital de divendres i diumenge. Com que em feia por el trànsit he vingut amb tant de temps que ara m´en sobra.

--L´espèravem el desembre. Ja està bó?

--Sí, gràcies. No vaig poder venir per malaltia. Fa un mes i mig em van operar d´una hèrnia anguinal i ho he passat bastant malament.

--Per què?

--Els postoperatoris sempre són delicats perque perds forces a tot el cos. El metge ja em va dir que durant un parell de mesos no estaria recuperat del tot.

--Li pot afectar la veu?

--La veu no em preocupa gens.

--Però se la cuida. Veig que menja caramelets.

--No són caramels. Són xiclets.

--No li preocupa ni per salut ni per edat?

--No, de veritat. La veu és un instrument que jo porto en mi i el dia que no funcion, plegaré. Es com si em preocupés perque m´haig de morir. Tard o d´hora ha d´arribar i ja està.

--Tampoc li preocupa morir?

--No pots fer-hi res. Quan arribi haurà arribat.

--Com s´ha preparat el recital?

--Com tots. Jo estic sempre en preparació continua.

--Per què ha triat bàsicament peces d´òpera italiana, amb una mica d´Offenbach, pel públic sabadellenc?

--Per poder-les cantar amb el Cor dels Amics de l´Òpera de Sabadell. Moltes de les que canto no són habituals meves.

--Quina és la seva relació amb Sabadell?

--Conec a Mirna Lacambra des de fa més de 30 anys. Ens hem trobat moltes vegades a Nova York, Itàlia i molts altres llocs. Quan ella va començar amb la òpera de Sabadell em va agradar veure-la tan ocupada perque és una persona que sap el que es fa.

--Els sabadellencs som uns privilegiats de l´òpera?

--Sí, i tant. Ningú sap la quantitat de passes que ha hagut de donar la senyora Lacambra per a que això funcioni.

--Com era ella de jove?

--Artísticament era una soprano amb una veu molt maca i molt interessant. Es distingia de totes les demés pel seu temperament a l´hora de cantar.

--I humanament?

--És una persona molt correcte. I ho destaco perque tant al teatre com al cine com a altres arts de cara al públic sempre et trobes gent una mica estranya. Però ella no. Ella és molt correcte.

--Aquesta amistat és la clau del seu concert a Sabadell?

--No. La nostra amistat, tant amb ella com amb el seu marit, Xavier, ha estat sempre a flor de pell. Però no té res a veure amb el recital de Sabadell. Val a dir que ella també ha sigut molt gentil de vindre de jurat al concurs que porta el meu nom.

--Sabadell hauria d´haver aprofitat la desgràcia del Liceu?

--Si la direcció del Liceu ha cregut convenient representar les òperes al Palau de la Música i al teatre Victòria jo ho trobo bé. De fet són teatres de Barcelona que és la ciutat del Liceu. Es el més lògic.

--El Liceu del 2.000 serà millor?

--No en tinc ni idea. Tècnica i tecnològicament segur que sí. L´acústica ja veurem. Espero que al menys sigui tan bona com abans.

--Què li sembla, prescindint de la seva amistat amb Mirna Lacambra, el nivell de les óperes sabadellenques?

--N´he vist un parell i, objectivament parlant, he quedat sorprés pel seu nivell. Son molt dignes. M´han agradat molt.

--Què en pensa de cantar ópera a l´aire lliure?

--Jo ho accepto. Es més, he cantat forces vegades a l´aire lliure.

--Kraus ho troba horrorós.

--Jo no m´hi poso.

--També diu que els tres tenors trivialitzen l´òpera

--A mi m´agraden.

--Això l´honora.