Només van ser tres anys, però de 1966 a 1969 Sabadell, com la resta de poblacions catalanes, bullia en un explosiu tsunami de rock, joventut i rebel·lia.
Un dels membres del mític grup Los Watusi, Ricard Cantó Sala, 66, ho reviurà aquesta nit al Jam Session.
Nerviós per aquesta nit?
Molt. Quan sento papallones a l’estómac és que visc de nou la por dels concerts en directe.
En 40 anys ha fet de tot.
Sobretot pel·lícules, vídeos i televisió per cable. Però el cuquet de la música (es toca el cor) sempre és a dins.
Recordarem el Sabadell desl 60?
Aquells festivals de La Faràndula que, per cert, si cantàvem en català, ben «modosets», hi anàvem al vespre amb el Serrat, el Raimon i la Bonet. I si cantàvem en castellà, més salvatge, actuàvem al matí. Teníem dues cares.
Les matinals de diumenge a La Faràndula eren més roqueres?
Molt més. N’hi havia una quasi cada mes i tot era «música moderna». Allà vam actuar amb els Salvajes, els Sírex, els Mustang,
Però els salvatges éreu vosaltres?
Un cop vam trencar una guitarra a l’escenari, però no érem ni Who ni Hendrix. Ja era una guitarra vella que ja teníem preparada per fer una mica de circ.
Tot això a La Faràndula?
Sí senyor, hi havia un ambient vibrant. Ple de gent jove tothom saltant, ballant i cridant.
Tot sempre a La Faràndula?
També hi havia sales dels grups de fans com el Club Juvenil de la Creu de Barberà on vam tocar amb els Bravos, el Club Sírex de Ca n´Oriac i el nostre,  el Club Watusi, a la carretera de Castellar.
És correcte el paral·lelisme Beatles-Duendes i Stones-Watusi?
Jo no recordo que els Duendes fessin Beatles. Nosaltres érem molt versàtils; fèiem Beatles, Rollings, temes propis, en català, en castellà…
També  hi havia els Tabaco.
I el Toni Vilaplana, els Gama, el Duo Soling, els Wats, els Nómadas… ja érem una bona colla ja a Sabadell.
Sexe, drogues i Rock&Roll?
Rock & Roll tant com vulguis. De sexe qui en volia en trobava fàcilment. I drogues, jo personalment, mai no n’he pres ni una.
Ni un porro?
No he fumat ni un porro en tota la meva vida. Ni cap altre droga. Però tampoc no tots eren tan tranquil··lets com jo.
Groupies?
Més que groupies, teníem fans molt fidels. Entre elles la meva dona.
Teníeu la sensació d’estar fent una revolució?
No n’érem conscients. Avui des de la distància és evident que sí, almenys musicalment.
Amb el permís d’Elvis Presley.
I sobretot dels Shadows que m’enamoraven. Jo toco la guitarra per culpa del Hank Marvin mestre de mestres com David Gilmour de Pink Floyd, Mark Knopfler, Jeff Beck…
Conflicte permanent amb els pares?
Amb la mare gens i el pare, tot i que vaig deixar la carrera de Químiques per la música, només una miqueta. I la resta dels Watusi tampoc perquè el nostre representant era el pare del Jeroni. Tampoc érem tan gamberros.
Si fóssiu de Barcelona hauríeu triomfat encara més?
Sempre he pensat que sí. La nostra qualitat no tenia res a envejar als Sírex o els Mustang.
I el 1970 es desinfla la bombolla i Sabadell torna a l’ensopiment com si res no hagués passat?
Sí. En el cas dels Watusi coincideix que anem a la mili uns quants i això va trencar la trajectòria del grup. Encara vam fer un estiu a Mallorca i poca cosa més.
I els altres?
Més o menys els va passar el mateix. Els 80 van sortir La Madam, però ja era una altra cosa.
Canteu fins i tot Springsteen. Això no toca, no?
M’ho va demanar la meva dona que li agrada molt. A mi no…
Hi ha encara algun riff que li posi els pèls de punta?
Més que això. L’altre dia em van saltar les llàgrimes amb el solo de David Gilmour a Comfortably Numb.
Salva alguna cosa de la actual música catalana?
No hi ha res que m’interessi. Tot ho trobo tou.
Viu de la nostàlgia?
Em rebenta haver d’admetre que sí.
Cry baby, cry

AQUESTA NIT

El concert serà aquesta nit a les 22’00h, al Jam Session, al 12 del Raval de Dins.
Només hi seran ells dos, Jeroni Bernabéu i Ricard Cantó a les guitarres. La resta: bases, bateria, violins, orgue…  és gravat, però el resultat és d’un potent directe. Seran dues hores de Shadows, Beatles, Stones, Elvis, Clapton, Bill Haley, Adamo, Gilbert Becaud, Sírex, Brincos i, per descomptat, Watusi.